Entitats socials alerten dels riscos de regular l’ús de pistoles elèctriques a la Guàrdia Urbana sense garanties

Una vintena d’entitats van presentar el passat mes de maig al·legacions al reglament impulsat per l’Ajuntament de Barcelona que permetria l’ús de pistoles elèctriques per part de la Guàrdia Urbana, un cop aprovat pel Ple municipal. Les entitats van voler escenificar la seva oposició en una acció simbòlica davant l’Ajuntament, mostrant públicament les seves propostes.

El principal motiu de preocupació compartit per les entitats és que el reglament no incorpora les salvaguardes internacionals mínimes establertes per organismes com Nacions Unides o el mateix Síndic de Greuges. Irene Urango, portaveu d'Irídia, alerta que es tracta d’un “armament potencialment letal” i que “la seva regulació actual pot donar cobertura legal a vulneracions de drets humans”, sobretot si no es limita amb precisió quan i com es pot fer servir.

Entre els elements que consideren especialment preocupants hi ha el fet que es pugui fer servir la pistola elèctrica en persones a partir dels 14 anys o en situacions de crisi de salut mental. Les entitats també denuncien que no es limitin les descàrregues permeses, cosa que ja hauria causat una mort a Catalunya, o que els agents de policia no tinguin prou capacitats per complir el reglament d’ús d’aquest tipus de pistoles: “És molt difícil de detectar per una agent policia que no té el coneixement mèdic ni tècnic especialitzat si una persona pateix una cardiopatia, si està embarassada, si ha consumit o no substàncies psicoactives. Com se suposa que han de diferenciar si una persona té 13 o 14 anys en una situació límit?” Es pregunta Urango.

‼️ Un cas de mort per Taser a Catalunya i @bcn_ajuntament segueix decidit a implementar-la a @GUBBarcelona sense aportar cap informe tècnic independent.

El dir. de Seguretat Albert Batlle repeteix arguments de la passada Comissió sense aclarir en quin estat es troba la compra. pic.twitter.com/9rExAYb7Ee

— IRÍDIA (@centre_IRIDIA) July 17, 2024

Un model que genera por i estigmatització

La proposta de regulació també ha aixecat preocupació entre col·lectius de persones amb trastorns de salut mental. Rosa García, activista i membre de la junta de Salut Mental Catalunya, lamenta que la justificació del reglament s’hagi fet “posant el focus en les persones amb problemàtiques de salut mental”, fet que considera una estigmatització greu que els assenyala com a violents i potencialment perillosos.

Segons explica, l’ús d’una pistola elèctrica pot provocar un rebuig generalitzat cap a les forces de seguretat per part d’aquest col·lectiu, especialment en situacions de crisi. “Quan estàs en un moment límit, la presència d’un agent amb una Taser no només no ajuda, sinó que pot empènyer-te a prendre la pitjor decisió possible”, explica en referència als casos de suïcidi.

Ivan Cano, responsable de Drets i Incidència a la mateixa entitat, assenyala que “una crisi de salut mental la pot viure qualsevol persona” i que l’ús de mesures coercitives pot tenir conseqüències greus sobre la confiança en el sistema, afectant també la predisposició de les persones a accedir a recursos d’atenció o a planificar ingressos futurs. “Amb la Taser estem generant desconfiança, i possibles regressions en els processos personals”, alerta.

Sense resposta institucional

Tant Irídia com Salut Mental Catalunya denuncien que no s’ha establert cap procés de participació amb les entitats socials implicades i que les cartes enviades a l’Ajuntament, inclosa una dirigida directament a l’alcalde Jaume Collboni, no han obtingut resposta. Aquest silenci institucional, asseguren, “contradiu el compromís amb la perspectiva de drets” que el consistori afirma mantenir en àmbits com la salut mental.

Les organitzacions recorden que Barcelona compta amb un Pla de Salut Mental que aposta per l’acompanyament i la desmedicalització de les crisis, però que la introducció de la Taser xoca frontalment amb aquest model. “Hi ha una incoherència institucional molt greu”, assegura Cano. Les entitats demanen que, com a mínim, s’elabori un reglament estrictament alineat amb els estàndards internacionals, que limiti clarament l’ús de l’arma i que garanteixi la traçabilitat de cada intervenció.

Acció unitària transversal

La campanya d’al·legacions ha comptat amb el suport d’entitats de drets humans, organitzacions antiracistes, col·lectius de persones amb discapacitat i professionals de l’atenció primària. Totes elles coincideixen en la necessitat de frenar l’aprovació d’un reglament que, tal com està redactat, pot obrir la porta a abusos i vulneracions. A més, alerten que la implementació de les Taser en contextos com l’espai públic, les manifestacions o les actuacions amb persones en situació de vulnerabilitat extrema, com el sensellarisme o la migració, pot tenir un impacte greu i discriminatori.

Des de Salut Mental Catalunya ho tenen clar: “La violència no pot ser mai una resposta davant una crisi emocional”, resumeix García. I afegeix: “Com a entitats socials, el nostre paper és construir alternatives des dels drets, no des de la por”.