El risc de pobresa material entre els joves de 15 a 34 anys és pràcticament el triple si els progenitors han nascut a l’estranger en comparació amb aquells que tant la mare com el pare han nascut a l’Estat espanyol: un 41,8% enfront del 14,7%. Aquesta és una de les principals conclusions de la nova 'Enquesta a la Joventut de Catalunya 2022' (EJC), elaborada per l’Observatori Català de la Joventut amb col·laboració de diferents universitats catalanes. L’estudi demostra com el gènere, la classe social i l’origen territorial i geogràfic són “circumstàncies que generen desigualtats” entre el jovent.

Les conclusions fan evident que són els nois i noies amb pare i mare no nascut a l'Estat espanyol els que es veuen més afectats pel risc de pobresa, amb un 41,8% en el cas dels joves que ambdós progenitors han nascut a l’estranger i en un 27,4% en el cas d’aquells joves on només un dels dos progenitors ha nascut a l’estranger. En canvi, el jovent que té un origen només català o espanyol, té una taxa de risc de pobresa del 14,7%, que es troba molt lluny d’aquells que han nascut a l’estranger i han migrat amb la família (un 38,9%) o d’aquells que han migrat per compte propi (un 32,5%).

El gènere és un dels altres factors que defineixen en un grau més alt la desigualtat dintre del jovent. En aquest sentit, tot i la millora del nivell formatiu de les dones joves i de la seva posició en el mercat de treball, el risc de pobresa encara està feminitzat: un 25,9% de mitjana en el cas de les dones, enfront d’un 18,2% pel que fa als homes.

La dificultat per poder fer una vida autònoma és una de les dades més preocupants que mostra l’enquesta. La taxa d’emancipació del jovent ha caigut del 46% el 2012 al 41,5% el 2022. Així, més del 60% dels i les joves encara viuen amb els progenitors i la majoria d’aquells i aquelles que s’han emancipat ho fan per viure en parella (un 34% en el cas de les dones i un 23% pel que fa als homes); tot i que també ha guanyat molt terreny l’emancipació en pisos compartits.