El cost de la vida fa créixer la pobresa i l’exclusió a Catalunya tot i el creixement econòmic

La taxa de pobresa i exclusió a Catalunya s’ha situat en el 24,8%, segons les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2025, publicada per IDESCAT. La xifra representa un increment de vuit dècimes respecte a l’anterior enquesta i apropa el país a nivells similars als registrats després de la pandèmia.

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet una primera valoració d’aquestes dades i adverteix que l’augment es produeix malgrat el creixement de l’economia catalana, que se situa en el 2,5%. Segons el president de l’entitat, Xavier Trabado Farré, “tot i el creixement econòmic, el risc de pobresa i exclusió ha augmentat significativament”.

Infància, persones migrades i dones, els col·lectius més afectats

L’impacte de la pobresa i l’exclusió no és homogeni i afecta amb més intensitat determinats col·lectius. La infància continua sent el grup més vulnerable, amb una taxa del 36,1%, 1,3 punts més que en l’anterior enquesta. També es registra un fort increment entre les persones d’origen migrat, que arriben al 48,6%, amb 5,9 punts més.

La pobresa també creix entre les dones, amb una taxa del 26,1% (1,5 punts més), així com en les llars amb fills, que se situen en el 30,8% (2,3 punts més). Segons la Taula, aquestes dades evidencien una feminització de la pobresa i una afectació directa sobre les famílies amb càrregues de cura.

Un dels factors clau que expliquen l’empitjorament de la situació és l’augment del cost de la vida. Tot i que les famílies disposen de més ingressos, l’encariment generalitzat de l’habitatge, l’energia i els productes bàsics redueix la seva capacitat real per cobrir les despeses quotidianes.

Segons ha remarcat Xavier Trabado, “l’increment del cost de la vida està fent molt difícil arribar a finals de mes”, una situació que tensiona especialment les llars amb menys marge econòmic i agreuja les desigualtats socials existents.

Crida al compromís polític

Davant aquest escenari, les entitats socials reclamen un compromís polític ferm per revertir la situació. En especial, la Taula del Tercer Sector Social demana uns nous pressupostos amb un marcat accent social, capaços de donar resposta a l’augment de la pobresa i l’exclusió.

Entre les prioritats assenyalades hi ha l’actualització de les prestacions socials segons el cost de la vida i, en el cas de la infància, la implementació d’una prestació universal de fill a càrrec, una mesura que ja existeix als països europeus que volen combatre de manera efectiva la pobresa infantil.

La Taula insisteix en la necessitat d’una reforma profunda del sistema de prestacions socials, amb tràmits més ràpids i àgils, imports adequats a l’augment del cost de la vida i un model estable d’actualització de l’IRSC, l’índex de referència per accedir a la majoria d’ajuts socials.

Un altre element clau és la reducció del fenomen del non take up, que fa referència a persones que, tot i tenir dret a un ajut, no hi accedeixen. Segons dades del Departament de Drets Socials i Inclusió, aquesta situació afecta el 18% de les persones amb dret a la renda garantida de ciutadania, el 66% de les que podrien percebre l’ingrés mínim vital i el 79% del complement d’infància.

Col·lectius invisibilitzats en les dades oficials

Les entitats socials també alerten de la manca de dades específiques sobre altres col·lectius vulnerables, que no queden recollits a l’Enquesta de Condicions de Vida. És el cas de les persones amb discapacitat, les persones amb problemes de salut mental o aquelles que queden fora del sistema, com les persones en situació de sensellarisme o en situació administrativa irregular.

Aquests col·lectius acostumen a patir les formes més extremes de pobresa i exclusió, però no apareixen a l’enquesta perquè no formen part de les llars entrevistades, fet que dificulta una diagnosi completa de la realitat social.

La Taula del Tercer Sector Social recorda que gairebé el 25% de la població catalana viu en una situació que limita l’accés a drets socials bàsics, com l’habitatge, la salut o una vida digna. Aquesta realitat fa que moltes persones pateixin amb més intensitat crisis estructurals, com l’actual crisi de l’habitatge, i posa de manifest la urgència d’adoptar respostes polítiques valentes i estructurals.