Educació sexual: Plató o Facebook?

Als anys 80 vam començar a sentir parlar d'Internet a Catalunya. Va arribar per no deixar-nos. També durant els 80, es van declarar els primers casos de sida a casa nostra, i com Internet, el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) tampoc ens ha deixat.

Ha passat molt de temps des de la irrupció d'aquells ordinadors de pantalla verda i programari MS DOS que només algunes ments privilegiades dominaven, fins al moment actual en què els més petits de casa són els amos de la informàtica i Internet. També ha passat molt de temps d'aquells primers diagnòstics de sida, en un context en el qual encara no se sabia gairebé res de la malaltia ni del virus que la causa, enduent-se milers de vides al món cada any.

Durant els darrers 30 anys, tal com ha passat amb les tecnologies de la informació, hi ha hagut grans avenços científics -principalment farmacològics en el cas del VIH- que han permès la disminució de la mortalitat a causa de la sida i han millorat exponencialment la qualitat de vida de les persones infectades, tot i que no d'una forma homogènia a tot el planeta.

En aquest mateix període, Internet s'ha convertit en la principal font de cerca d'informació arreu del món. Però a Internet podem tan aviat trobar informació molt bona i adequada com informació incorrecta i, fins i tot, perjudicial. La informació sobre el VIH i la salut sexual en general no es una excepció, de manera que moltes vegades trobem dades acurades i moltes d'altres trobem informació imprecisa o, en el pitjor dels casos, que confon i fomenta la discriminació cap a les persones amb VIH.

Els i les joves que actualment estan als instituts i altres centres educatius cursant l'ESO han crescut amb el Messenger, el Facebook i les xarxes socials com a forma immediata de comunicar-se i intercanviar tot tipus de continguts, i el Google i la Wikipedia com a fonts d'informació principals. S'està perdent el costum de preguntar a casa, a l’entorn familiar i als mestres, com venim fent des de l'Antiga Grècia, deixant de costat una tradició en què els coneixements els transmeten els més grans, els més savis i els mestres cap als seus deixebles.

Són molts els i les joves que recorren a Internet com a única font d'informació[1]-més enllà dels seus iguals- per informar-se sobre aspectes relacionats amb la sexualitat, com poden ser el VIH/sida o altres infeccions de transmissió sexual (ITS). Des de les escoles i l’entorn familiar sovint mirem cap a un altre costat, perquè sembla ser que la sexualitat i més concretament el VIH segueixen sent temes dels quals evitem parlar. Moltes vegades no sabem què hem de dir ni com ho hem de dir, i més còmode és deixar als joves sense respostes, i amb l'única possibilitat de trobar aquesta informació a Internet.

Les dades ens diuen que la realitat és que cada vegada els joves s'inicien abans en les relacions de parella. Un estudi recent diu que el 30% dels joves que cursen 3r o 4t d'ESO[2]ja han mantingut relacions sexuals amb penetració. A la vegada, un altre estudi, diu que al voltant de 47.500[3]noies menors de 19 anys han recorregut durant el 2010 a la píndola de l'endemà per evitar un possible embaràs no planificat. Dit d'una altra manera, a Catalunya cada dia 130 noies menors de 19 anys utilitzen aquest fàrmac per evitar un possible embaràs, i per tant, diàriament com a mínim 260 joves mantenen relacions sexuals de risc tan d'embaràs com d'exposició al VIH i altres infeccions de transmissió sexual. D'altra banda, no és cap sorpresa, ja que les dades d'ITS[4]i VIH[5]s'han mantingut estables en els últims 5 anys en aquest grup de població.

Afortunadament, no totes les dades són negatives. També hi ha estudis que ens demostren que la promoció de la sexualitat saludable que és fa als centres escolars és efectiva[6], ja que els i les joves adquireixen majors coneixements sobre els mètodes anticonceptius, aprenen a fer servir el preservatiu com a mètode preventiu per a tots els possibles riscos relacionats amb la sexualitat i a la vegada milloren les seves relacions personals reduint les desigualtats socials respecte al gènere, a les persones que viuen amb VIH i creant una major consciència respecte a la seva sexualitat i el seu propi cos.

La llei, sempre allunyada de la realitat, ja contempla que l'educació sexual ha de ser inclosa en el currículum escolar, però la realitat, és que moltes vegades no es fa efectiva, de manera que les intervencions només arriben gràcies a aquells centres o mestres que ho consideren necessari i hi posen voluntat, deixant a molta gent jove sense l’accés a aquesta informació per part de docents, mares i pares.

Abans que sigui massa tard, haurem de plantejar-nos i escollir quin és el model que volem fomentar per als i les joves de la nostra societat. Un model 'Plató', on el coneixement es dóna a partir d'una informació científica i empírica contrastada i transmesa a través dels professionals i l’entorn familiar al llarg dels anys. O un model 'Facebook', on a través d'internet el i la jove accedeix sense filtre a informacions, vídeos, imatges que com a molt poden triar entre "m'agrada i no m'agrada". Sent optimistes, segurament, entre ambdós, podem trobar un punt mig on l'herència i la modernitat es complementin.

[1]SIDA STUDI (2011). Resultats Prevenir per gaudir (2010-2011). No publicat.

[2]Puente, D.; Zabaleta, E. Rodríguez-Blanco, T. (2011). Gener differences in sexual risk behavior among adolescents in Catalonia, Spain.Gaceta Sanitaria, 25, 13 - 19

[3]Conselleria de Salut. Generalitat de Catalunya (2011)

[4]Dades extretes del EDO. Institut Nacional d’Estadística (2005-2009)

[5]CEEISCAT. Generalitat de Catalunya (2010)

[6]Carrera-Hernández, M.A.; Lameiras-Fernández, M.; Folktz, M.L. (2007). Evaluación de un programa de educación sexual con estudiantes en Educación secundaria obligatoria. International Journal of Clinical and Health psychology, 3, 739-751

Férnandez, S.; Júarez, O.; Díez, E. (1999). Prevención del sida en la escuela secundaria: recopilación y valoración de programas. Revista Española de salud Pública, 6, 687 – 696

Hérnandez-Martínez, A.; García-Serrano, I.; Simón-Hernández, M. et al. (2009). Efectividad de un programa de educación sexual en adolescentes acerca de la adquisición de conocimientos y cambios de actitud ante el empleo de métodos anticonceptivos. Enfermería Clínica, 19, 121 – 128

Rebull, J.; Reverté, M.; Piñas, I. et al (2003). Evaluación pre-post de una actividad preventiva de la infección por VIH dirigida a los adolescentes de las comarcas del sur de Tarragona. Revista Española de Salud Pública, 77, 373 – 382

SIDA STUDI (2010). Resultats Prevenir per gaudir