Amics de Baldomar: "La cultura és el motor que manté viu el nostre poble"

Al cor de la comarca de la Noguera, en el petit nucli de Baldomar (entitat municipal descentralitzada del municipi d’Artesa de Segre), s’hi mou un projecte que reivindica la vida cultural, la convivència veïnal i la identitat rural. 

L’Associació de Veïns Amics de Baldomar, nascuda l’any 1996, actua com a dinamitzadora social i cultural, convidant les veïnes i els veïns —tan residents històrics com els que s’hi han traslladat més recentment— a implicar-se i fer poble. Parlem amb la junta de l’entitat per conèixer què fan, per què ho fan i quins reptes tenen al davant.

Com i per què va néixer l’Associació de Veïns Amics de Baldomar?
L’any 1996 es va posar en marxa l’associació amb la voluntat de facilitar a la gent del poble accedir a espais i activitats que, habitualment, no tenien a l’abast —com, per exemple, sortides a pobles veïns, museus o altres equipaments culturals— i, alhora, obrir Baldomar a persones de fora. En paraules de la junta:

 “Volem que qui visqui aquí o qui ens visiti se senti partícip, que hi hagi opcions i que s’hi pugui moure el poble”.

Qui en formeu part actualment i com us organitzeu?
Actualment, la junta està formada per: la presidenta Glòria; el tresorer Xavi; la secretària Lourdes; i vocals la Dolors, la Laura, el Tomás i el Sebastià Galceran. 

Treballem en grup, de manera assembleària, i fem reunions periòdiques per coordinar les activitats, establir l’agenda anual i implicar-tantes veïnes i veïns com sigui possible.

Quins objectius us vau marcar quan vau començar?
Els objectius principals eren donar facilitar a la gent del poble perquè tingués accés a llocs on anar —museus, excursions, altres pobles— i, de la mateixa manera, crear l’ocasió perquè gent de fora vingués a Baldomar i hi pogués compartir un moment amb nosaltres. 

En definitiva, fomentar la vida social i cultural al poble, que no fos massa estàtica, que tingués moviment, que s’hi generés intercanvi.

Quines activitats o iniciatives dueu a terme al poble?
Les activitats que fem principalment són: la Festa de la Primavera, on cada veí o veïna cuina un plat i es comparteix amb tothom; la Festa del Conill, en la qual l’alcalde fa un donatiu d’un conill a les cases que volen cuinar-i-participar; excursions per la comarca. 

A més, col·laborem activament —o gairebé en tot— en les iniciatives que s’organitzen al poble, fins i tot aquelles que no són pròpiament de la nostra competència directa.

Com reacciona la gent de Baldomar i dels voltants?
La resposta és molt bona. “És un al·licient que saben que cada any hi serà i l’esperen amb ganes”. 

La Festa de la Primavera, la Festa del Conill, les excursions… generen expectació i participació. També hi ha persones que han vingut a viure al poble recentment i cerquen implicar-se, però encara hi ha marge. 

Tot plegat crea una dinàmica que manté el poble viu.

Quin paper juga la cultura en la vida del poble?
La cultura no és un complement, és una part essencial. “Tota no la podem perdre —diuen—, la nostra i la que coneixem i la que encara hem de descobrir.” 

En un entorn rural com Baldomar, la cultura —entesa com a festes, trobades, menjars compartits, excursions, tradició vitivinícola i agrícola, així com el paisatge històric— actua com a element de cohesió social, de reforç identitari i d’atracció de noves persones o projectes.
 

Quins reptes us trobeu per mantenir viva la vida social?
El primer gran repte és l’edat de la població: “la població és d’edat avançada en molts casos”, expliquen, “tot i que ha vingut molta gent jove a viure, els hi falta implicació en les activitats”.

En altres paraules, cal aconseguir que les noves persones residents sentin el poble com a seu i s’impliquin activament. També cal fer front a la despoblació rural, a les limitacions logístiques (transports, comunicacions) i a la necessitat de recursos per fer activitats cada cop més atractives i sostenibles.

Quins projectes us agradaria impulsar en el futur?
Tothom coincideix en el fet que hi ha molts projectes al calaix: “Tots, però principalment continuar donant, dintre de les nostres possibilitats, el millor: confort i l'alegria de fer alguna cosa sempre per la gent del poble.” 

Concretament, voldrien ampliar les excursions, establir intercanvis culturals amb altres micropobles, potenciar tallers de memòria, recuperar espais històrics del poble, fer residències creatives, i crear una mostra anual de cultura rural que inclogui art, música, l’agricultura, la gastronomia i la natura. 

En un moment en què molts micropobles afronten reptes com l’envelliment de la població, la despoblació, la mobilitat reduïda o la manca d’infraestructures, la iniciativa de Baldomar posa el focus en la mobilització local i en la creativitat com a palanca per al canvi.