Què cal saber sobre el model 216?

L’article 31 del text refós de la Llei de l’IRNR regula les persones i entitats obligades a practicar retencions i ingressos a compte respecte de les rendes subjectes a aquest impost. 

Per a una entitat del tercer sector, aquesta obligació pot sorgir, per exemple, quan paga algun servei o altres tipus de retribució a una persona o entitat no resident i aquesta renda està subjecta a l’IRNR i a l’obligació de retenir. 

Per determinar si correspon practicar una retenció, no n’hi ha prou amb comprovar que la persona o entitat que rep el pagament resideix a l’estranger. Cal tenir en compte la naturalesa de la renda, on es considera obtinguda, la residència fiscal de qui la percep i, si escau, el conveni per evitar la doble imposició aplicable. N’hi ha feines que es contracten a persones residents a l’estranger, com per exemple les formacions en línia, que la normativa habitualment les considera efectuades dins del territori espanyol encara que físicament la persona formadora estigui al seu país de residència. Per això, sempre que se li pagui a una persona o empresa no resident, caldrà analitzar si queda afectada per l’IRNR. 

La normativa també preveu que determinades rendes o casos concrets estiguin exceptuades de retenció o ingrés a compte. En aquests casos, habitualment existeix l’obligació de presentar igualment una declaració negativa, però es poden donar excepcions a aquesta obligació. 

Per aquest motiu, abans de presentar el model 216 és important analitzar el tractament fiscal concret de cada operació i disposar de la documentació que permeti acreditar-lo. 

L’article 31 del text refós de la Llei de l’IRNR regula les persones i entitats obligades a practicar retencions i ingressos a compte respecte de les rendes subjectes a aquest impost. 

Per a una entitat del tercer sector, aquesta obligació pot sorgir, per exemple, quan paga algun servei o altres tipus de retribució a una persona o entitat no resident i aquesta renda està subjecta a l’IRNR i a l’obligació de retenir. 

Per determinar si correspon practicar una retenció, no n’hi ha prou amb comprovar que la persona o entitat que rep el pagament resideix a l’estranger. Cal tenir en compte la naturalesa de la renda, on es considera obtinguda, la residència fiscal de qui la percep i, si escau, el conveni per evitar la doble imposició aplicable. N’hi ha feines que es contracten a persones residents a l’estranger, com per exemple les formacions en línia, que la normativa habitualment les considera efectuades dins del territori espanyol encara que físicament la persona formadora estigui al seu país de residència. Per això, sempre que se li pagui a una persona o empresa no resident, caldrà analitzar si queda afectada per l’IRNR. 

La normativa també preveu que determinades rendes o casos concrets estiguin exceptuades de retenció o ingrés a compte. En aquests casos, habitualment existeix l’obligació de presentar igualment una declaració negativa, però es poden donar excepcions a aquesta obligació. 

Per aquest motiu, abans de presentar el model 216 és important analitzar el tractament fiscal concret de cada operació i disposar de la documentació que permeti acreditar-lo.

Amb caràcter general, el model 216 es presenta trimestralment durant els vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener, en relació amb les retencions i els ingressos a compte corresponents al trimestre natural anterior.

En canvi, les persones o entitats que tenen la consideració de gran empresa han de presentar-lo mensualment. En aquest cas, la declaració s’ha de presentar durant els vint primers dies naturals del mes següent al període corresponent, amb les particularitats establertes per al mes de juliol. 

Quan el venciment d’un termini coincideix amb un dissabte o un dia inhàbil, es trasllada al primer dia hàbil següent. A més, si el resultat és a ingressar i s’opta per la domiciliació bancària, cal consultar el calendari anual de l’Agència Tributària perquè el termini de domiciliació finalitza abans que el termini general de presentació. 

Cal dir que aquest model només es presenta en els mesos o trimestres en què hi hagi retribucions i/o retencions a declarar, i que no s’ha de gestionar cap alta o baixa censal (model 036) vinculada a les presentacions. 

La presentació del model es fa per via telemàtica a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària, mitjançant els sistemes d’identificació admesos en cada cas, com ara el certificat digital de l’entitat. 

Pel que fa al model 296, la declaració informativa anual es presenta durant el mes de gener de l’any següent al qual correspon la informació, d’acord amb els terminis establerts per la normativa i el calendari tributari. 

El model 216 recull de manera agregada la informació corresponent al període declarat. En primer lloc, cal indicar les dades identificatives de la persona o entitat declarant, així com l’exercici i el període al qual correspon l’autoliquidació. 

En relació amb les rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte, el model incorpora dades com el nombre de rendes, la base de les retencions i els ingressos a compte i l’import total de les retencions i els ingressos efectuats. 

El formulari també disposa d’un apartat per a les rendes no sotmeses a retenció o ingrés a compte que s’hagin de declarar. Quan correspongui presentar el model i no hi hagi cap quantitat per ingressar, s’haurà d’indicar el caràcter negatiu de la declaració. 

La informació individualitzada de les persones o entitats perceptores es recull en el model 296, la declaració informativa anual. Aquest model inclou, entre altres dades, la identificació de qui percep la renda, el país o territori de residència i les dades relatives a les rendes satisfetes. 

Tant en el model 216 com en el model 296, i a diferència d’altres models a on es declaren retencions, cal comptar cada pagament de renda de forma individual, és a dir, si hi ha tres factures d’un mateix proveïdor, es considera que hi ha tres rendes i no es sumen en un únic perceptor, com sí que passaria, per exemple, en els models 111 i 190. 

El percentatge que cal aplicar a una renda percebuda per una persona o entitat no resident no és sempre del 24%. El tipus depèn, entre altres qüestions, de la naturalesa de la renda, de la residència fiscal de qui la percep i de l’aplicació d’un conveni internacional. 

D’acord amb els tipus de gravamen de l’IRNR sense establiment permanent publicats per l’Agència Tributària, el tipus general és del 19% per a contribuents residents en un altre estat de la Unió Europea, Islàndia, Noruega i Liechtenstein, mentre que per a la resta de contribuents és del 24%. 

Aquests percentatges no es poden aplicar automàticament a totes les operacions. Determinades tipologies de retribució tenen tipus específics i també cal comprovar si existeix un conveni per evitar la doble imposició entre l’Estat espanyol i el país de residència de qui percep la renda. 

Aquests convenis poden limitar la tributació a l’Estat espanyol o determinar que una renda hi quedi exempta. Per aplicar els beneficis derivats d’un conveni o determinades exempcions cal acreditar la residència fiscal en els termes previstos per la normativa. Per tant, per evitar haver d’aplicar les retencions generals i veure si es pot aplicar algun conveni, caldrà demanar al perceptor de la renda, tant si és persona física com si és persona jurídica, que aporti un certificat de residència fiscal del seu país. Als efectes d’aquests models, no importa la nacionalitat, sinó la residència fiscal de la persona perceptora.

Les conseqüències de presentar el model 216 fora de termini varien segons les circumstàncies. Cal tenir en compte, principalment, si existeix una quantitat pendent d’ingressar i si l’Administració tributària ha fet o no un requeriment previ. 

Quan una autoliquidació amb resultat a ingressar es presenta voluntàriament fora de termini sense requeriment previ, l’article 27 de la Llei general tributària estableix un recàrrec de l’1% més un altre 1% addicional per cada mes complet de retard respecte del termini establert. 

Quan han transcorregut més de dotze mesos, el recàrrec és del 15%. A partir d’aquest període també es poden exigir interessos de demora en els termes previstos legalment. 

Si existeix un requeriment previ de l’Agència Tributària, les conseqüències poden ser diferents i caldrà determinar la infracció i la sanció aplicables segons el cas concret. 

Quan l’incompliment consisteix a no presentar dins de termini una declaració o autoliquidació sense que es produeixi perjudici econòmic per a Hisenda, l’article 198 de la Llei general tributària estableix, amb caràcter general, una multa pecuniària fixa de 200 euros. Si la presentació es fa fora de termini sense requeriment previ, la normativa preveu la reducció d’aquesta sanció a la meitat.