Els instruments de diagnòstic

Autor/a: 
Júlia Ramos i Mora i Marina Aguilar i Mañas
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Els instruments de diagnòstic

Resum: 

En aquest recurs es descriuen els instruments de diagnòstic del Marc Lògic. Aquests ens permetran analitzar d'una forma pautada el context, els agents existents, la seva interrelació, les seves motivacions i les raons que han donat lloc a aquella situació o realitat concreta en la qual la nostra entitat vol actuar. Són, doncs, una eina d'orientació a l'hora de dissenyar el nostre projecte i analitzar la rellevància i viabilitat d'aquest.

Els instruments de diagnòstic

Aprendre l'Enfocament del Marc Lògic (EML) és cada vegada més una qüestió pendent per a les entitats donat que aquest s'ha consolidat com un dels models principals que utilitzen organitzacions internacionals per al disseny, la planificació i el seguiment de projectes.

Per alguns organismes europeus, com l'Oficina d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea (ECHO), és un requisit imprescindible que ha d'acomplir un projecte i dins l'àmbit estatal, com l'Agència de Cooperació Internacional (AECI), ja és un valor afegit en la presentació i valoració d'un projecte.

L'objectiu del Marc Lògic és el d'estructurar de forma coherent el procés de disseny i planificació d'un projecte i comunicar la informació essencial sobre el mateix. La seva elaboració consta de cinc fases que constitueixen els instruments de diagnòstic i estructuració d'aquest: Anàlisi de participació, Anàlisi de problemes, Anàlisi d'objectius, Anàlisi d'alternatives i la Matriu de Planificació.

Cal situar l'Enfocament del Marc Lògic en la fase de definició del projecte, on concretem les nostres necessitats, els nostres objectius, la nostra actuació i responem a la pregunta de què farem per tal d'assolir el nostre objectiu.

Abans de plantejar-se la construcció d'aquest és important haver recollit informació i fet un estudi sobre la realitat concreta on volem actuar. Així com, haver realitzat una anàlisi interna de l'entitat que identifiqui els punts forts i febles de la seva estructura, i un anàlisi de l'entorn que emmarca el nostre projecte, l'àmbit polític, econòmic, legal i social, la tecnologia, la competència, els proveïdors, entre d'altres, per tal de potenciar els aspectes positius i disminuir l'efecte dels aspectes negatius."

Anàlisi de participació

Un dels primers passos a l'hora de definir el nostre projecte és la identificació dels actors que hi ha sobre l'escenari. Aquest no són només el beneficiaris directes de la nostra acció, sinó que cal contemplar beneficiaris indirectes, actors o col·lectius neutrals o possibles col·laboradors i fins i tot opositors.

L'anàlisi de participació considera, doncs, la realitat com un sistema d'interacció, essent molt important la consideració de com pot afectar la nostra intervenció o acció no només als beneficiaris directes sinó a tots els actors implicats en aquella parcel·la de realitat. A la inversa, hem de preveure com pot afectar les accions i interessos dels col·lectius no participants del nostre projecte als resultats de la nostra intervenció i al col·lectiu destinatari d'aquesta.

És molt important, doncs, identificar aquest agents, els seus interessos i les seves necessitats per tal de poder respondre a les següents preguntes: com poden ajudar-nos, com poden perjudicar-nos, com podem implicar-los i què esperen de nosaltres, entre d'altres.

Un instrument fàcil i clar és la realització d'un quadre que reculli els diferents actors, la seva implicació en el nostre projecte i els seus interessos i necessitats. A l'hora d'anar omplint aquest quadre i aprofitar-lo per tal d'identificar oportunitats i amenaces dels actors i futures línies d'actuació, cal saber distingir prou bé els interessos de les necessitats.

Entenem com a necessitats allò que els actors defineixen o perceben com a mancances que cal cobrir, ja siguin objectives o subjectives i referents a recursos materials, culturals, socials, cognitius, etc., per tal d'aspirar al benestar físic, psíquic i emocional. Definim els interessos com allò que suscita l'atenció d'algú i motiva la seva acció.

Les necessitats i interessos, doncs, no han de coincidir. A vegades un interès pot oposar-se o dificultar l'acompliment d'una necessitat. A continuació us proposem un exemple per tal d'il·lustrar aquesta idea.

  • Cas: Afectats per l'huracà Katrina.
  • Necessitats: Cobrir les condicions bàsiques per viure com sostre, alimentació, atenció sanitària i higiene.
  • Interessos: No marxar lluny del que era casa seva per tal de poder vetllar per les escasses pertinences que els hi ha quedat i contactar o rebre informació sobre els seus familiars.

Anàlisi de problemes

L'anàlisi de problemes serveix per realitzar una reflexió pautada i copsar, en la mesura que sigui possible, la realitat on volem intervenir, identificar els principals problemes, definir el problema central de la situació i fer palès les relacions causa-efecte en un arbre de problemes.

Per tal d'elaborar l'arbre de problemes hem de seguir els següents punts:

  • Identificar els principals problemes de la situació o realitat objecte del nostre projecte d'intervenció
  • Formular de forma clara i concisa el problema central en el que es concentrarà la nostra intervenció
  • Identificar i escriure el que considerem causes del problema central
  • Identificar i anotar els efectes provocats per el problema central
  • Elaborar un esquema que representi les relacions de causa i efecte
  • Revisar l'esquema complet i verificar la seva lògica


Allò que entranya major dificultat de l'anàlisi de problemes i la seva esquematització en l'arbre de problemes és la identificació del problema central i la descripció de les relacions coherents dins aquest arbre de causa i efecte. Podem fer front a aquesta dificultat anotant tots aquells elements que considerem problemes, causes i efectes de la situació o realitat sobre la qual volem articular el nostre projecte en Post-It o fulls diferents per tal de poder establir l'ordre de les relacions entre problemes, causes i efectes. Aquest sistema ens permetrà visualitzar diferents models d'arbre i optar per aquell que tingui major coherència interna.

Anàlisi d'objectius

Un cop tenim identificats els elements problemàtics sobre els quals volem intervenir, cal que girem la truita i els convertim en possibles solucions que volem assolir. Podríem dir que l’arbre de problemes es converteix en l’arbre d’objectius.

Per al desenvolupament d’aquesta fase hem de tenir en compte els següents elements:

  • Aquestes solucions s’han de plantejar com a objectius realistes, definits de forma concreta i amb un nivell d’assoliment raonable.
  • No podrem solucionar tots els problemes identificats. Aquelles situacions que no podem resoldre amb la nostra intervenció no les plantejarem com a objectius.
  • Les relacions de causa i efecte establertes a l’arbre de problemes les transformarem en relacions instrumentals, els mitjans que ens ajudaran assolir els objectius definits.
  • Tot i que hi ha problemes que no està en la nostra mà la solució, si que ens podem plantejar mitigar o millorar les situacions que aquests comporten.
  • A mesura que anem desenvolupament l’arbre d’objectius, podem incorporar en els espais inferiors noves informacions que es consideren rellevants per a l’assoliment dels objectius.

Anàlisi d'alternatives

Com a resultat de l’arbre d’objectius, tindrem un seguit d’opcions possibles que guiaran el disseny i desenvolupament de la nostra intervenció. El que es pretén amb l’anàlisi d’alternativa és prendre una decisió sobre quin serà l’objectiu concret de la nostra proposta a partir de la valoració de les diferents possibilitats existents i la justificació de l’opció triada (transparència).

Per a la valoració i justificació de la proposta seleccionada es poden utilitzar diferents criteris:

  • Recursos disponibles
  • Probabilitat d’èxit
  • Factibilitat política
  • Temps disponible
  • Riscs socials i/o ecològics
  • Impacte
  • Utilització dels recursos locals
  • Ràtio cost/benefici

Aquesta anàlisi representa l’últim fase de la identificació del projecte i el punt de partida per al seu disseny mitjançant la matriu de planificació, la qual constitueix la base per a la formulació.