Al llarg de la xerrada, l’autor posa de relleu com la mentalitat al voltant del sector no lucratiu es discriminatòria i no permet que aquest jugui un paper bàsic en la transformació de la societat.

En concret, Dan Pallotta exposa cinc arguments que estigmatitzen i no afavoreixen la contribució social de les entitats no lucratives.

1. El sistema de recompensa

Al sector lucratiu, quan més valor produeixes més diners pots fer. En canvi, no volem que el sector no lucratiu destini diners a incentivar que la gent produeixi més. Així, ningú es qüestiona que la gent guany molts diners sense ajudar a altres persones. Però si que s’escandalitza si una persona vol fer diners ajudant a les persones més vulnerables. Aquest pensament fa que no es capti el talent, sinó que aquest marxa cap a les empreses privades.

2. Publicitat i màrqueting

Entenem que les empreses inverteixin en publicitat i màrqueting dels seus productes per captar més clients, però no volem que les entitats no lucratives gastin els diners que reben de les donacions en visibilitzar la tasca i, d’aquesta manera, captar més fons.

3. Presa de riscos en la recerca de noves idees que generen ingresos

Les entitats no lucratives, i la seva honorabilitat, estan més exposades a la crítica que les empreses. Això fa que aquestes siguin més reticents a desenvolupar idees innovadores per a la captació de fons per por a equivocar-se i que la seva reputació es vegi tacada.

4. El temps

Les entitats no lucratives han de justificar des del primer moment els resultats que tenen els seus projectes i activitats. Aquestes no disposen del temps i la confiança necessària per plantejar i assolir objectius a llarg termini. En canvi, els inversos d’una empresa com Amazon van haver d’esperar sis anys per veure beneficis.

5. Els guanys

Finalment, el fet de no poder pagar dividents per tal d’atreure capital que financi les noves idees tampoc permet al sector no lucratiu créixer i guanyar pes en l’economia global.

A més, Pallota també reflexiona al voltant de la idea estesa que tots els diners que una persona dóna han d’anar destinats a la causa. Aquest no està d’acord amb aquesta idea i posa de relleu que les despeses generals també en formen part de la causa, especialment si aquestes es destinen a créixer i consolidar l’entitat. En aquest sentit, recorda que les organitzacions han d’invertir en la captació de fons, ja que és l’única via que tenen per multiplicar la quantitat de diners disponibles per a la seva causa.