Quan la cultura esdevé esperança als pobles petits

Viure en un poble petit et fa veure el país amb una mirada diferent. Sovint, des de la ciutat, es parla del “territori” com si fos un concepte llunyà, un lloc on s’hi va a passar el cap de setmana, a desconnectar o a gaudir del paisatge. Però el territori no és només l’escenari d’escapades ni un decorat d’experiències rurals: el territori som tots, i el país només tindrà futur si el sabem entendre com un tot on cada peça —gran o petita— és imprescindible.

A Penelles, des de fa anys, treballem per demostrar que els pobles petits poden ser espais plens de vida i creativitat. El Festival Gargar d’art rural n’és l’exemple més visible. El projecte va néixer amb una idea molt senzilla però molt poderosa: fer que l’art sortís dels museus i es trobés amb la gent, que les parets del poble es convertissin en llenços oberts i que la cultura fos el motor d’un canvi col·lectiu.

Amb el temps, aquell somni s’ha fet realitat. Avui, Penelles és conegut arreu com un poble d’art, i el Gargar ha aconseguit una cosa que cap gran infraestructura hauria pogut fer: ha tornat a generar orgull de pertinença, autoestima i il·lusió. La gent del poble se sent part d’un projecte compartit. Els visitants arriben atrets per l’art, però descobreixen molt més: el paisatge, els espais municipals, la gastronomia, les històries i, sobretot, la gent.

Però el Gargar no és un cas aïllat. Hi ha altres iniciatives que, des de la cultura, també estan fent país des dels marges. Un bon exemple és el Festival Itinera, una proposta que porta la música en directe als micropobles de tot Catalunya. Gràcies a aquest projecte, places i esglésies de poblets que sovint no surten als mapes culturals s’omplen de veus, de llums i de vida. 

Itinera demostra que no cal tenir grans escenaris per viure grans moments culturals, i que la música pot ser una excusa preciosa per redescobrir el territori i teixir vincles entre comunitats que, malgrat estar separades per quilòmetres, comparteixen els mateixos reptes. Un altre exemple del poder de la cultura com a eina de cohesió social i de treball en xarxa és el Festival d’Arts Escèniques dels Micropobles de l’Empordà, el FASTT acaba de rebre el Premi Impulsa Cultura 2025 de la Fundació Catalunya Cultura. Un guardó amb el que es reconeix l’aposta per crear una programació artística descentralitzada i un model arrelat, sostenible i replicable que revitalitza la vida cultural dels micropobles.

Tot i això, cal ser sincers: la cultura, per si sola, no revertirà la despoblació. Els pobles petits continuen sent cada dia més petits. L’art, la música o el teatre ens ajuden a mantenir viva la flama, a creure que val la pena seguir lluitant pel poble, però costa molt traduir aquest entusiasme en noves famílies que s’hi estableixin o en oportunitats laborals estables. Els projectes culturals ens donen visibilitat i autoestima, però encara ens falta convertir aquest impuls en polítiques reals de reequilibri territorial: millores en la connectivitat, en l’accés a serveis, en l’habitatge i en l’activitat econòmica.

Tot i això, renunciar no és una opció. Cada mural, cada concert, cada taller o cada festa cultural és una llavor que plantem. I aquestes llavors, amb el temps, fan créixer alguna cosa més que orgull: fan créixer comunitat, sentiment i esperança. Perquè si volem un país viu, cal que cada poble —per petit que sigui— tingui alguna cosa per explicar i algú que ho vulgui escoltar.

I potser aquest és el gran valor de la cultura als pobles petits: no només ens fa visibles, sinó que ens recorda per què val la pena quedar-s’hi.