Bon govern i participació, dos nivells d’implicació dins les fundacions

La futura Llei del Tercer Sector Social, la d’Economia Social i Solidària o la dels instruments de provisió de serveis socials tindran un impacte directe en moltes fundacions que treballen en serveis d’atenció a les persones. Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions seguim de prop aquestes noves lleis, tal com fem amb tots els processos legislatius que es tramiten al Parlament i que afecten al món fundacional.

Que Catalunya avanci cap a un marc normatiu propi en aquesta matèria és una bona notícia: reconeix la importància del tercer sector i l’economia social i solidària en la defensa dels drets socials i reforça la col·laboració entre el sector públic i la iniciativa social.

Les fundacions tenen un pes molt destacat en aquest àmbit —presten prop del 27% dels serveis socials a Catalunya i aporten una part significativa de l’ocupació en l’economia social— . Per això és important que el nou marc legal tingui en compte la diversitat, el pes i les característiques de tots els actors.

En el cas de les fundacions, la seva naturalesa jurídica ja n’incorpora els trets essencials: són entitats privades, orientades a l’interès general i sense ànim de lucre. 

Les noves iniciatives legislatives afegeixen un altre requisit a les entitats per ser considerades subjectes legals: disposar de mecanismes de participació social, expressió que la normativa europea formula com el principi de “governança democràtica i/o participativa”.

En aquest sentit, a diferència d’altres figures jurídiques com les associacions o les cooperatives, les fundacions no tenen socis ni membres.  L’òrgan de govern és el patronat i els seus membres, nomenats segons les disposicions estatutàries, tenen responsabilitat personal tot i ser un càrrec no retribuït. 

El model de governança de les fundacions no es basa en lògiques assembleàries, sinó en el que anomenem “bon govern”, entès com el conjunt de principis i pràctiques que garanteixen que el patronat actua amb subjecció a la llei, responsabilitat, integritat, transparència i orientació al bé comú, assegurant decisions informades, prevenció de conflictes d’interès, rendició de comptes i un ús eficient i alineat dels recursos amb la missió fundacional.

En aquest context, cal tenir en compte que el Codi Civil de Catalunya estableix limitacions específiques a la participació de treballadors o usuaris en el patronat, per assegurar que prevalguin els interessos de la fundació per sobre dels particulars. 

Tenint en compte tot això, quan les fundacions gestionen serveis públics d’atenció a les persones, sembla conseqüent que disposin de mecanismes de participació que permetin escoltar i incorporar la mirada dels diferents grups d’interès: persones usuàries, professionals, voluntariat o comunitat local, per citar alguns exemples rellevants. 

Aquesta idea d'obertura a l'entorn social com expressió de democràcia participativa, pot enriquir la presa de decisions i millorar la qualitat dels serveis. De fet, dins del sector fundacional hi ha múltiples experiències reeixides en aquest sentit: la participació dels treballadors en l’elaboració del pla estratègic o els objectius anuals, consells de d’usuaris i famílies que aporten la seva visió per millorar la prestació dels serveis, consells de participació ciutadana, òrgans consultius o altres espais de diàleg comunitari.

La transparència és també una altra forma de participació social pròpia de les fundacions. Poques figures jurídiques estan obligades per llei a publicar dades tan estratègiques com els estats financers, la composició de l’òrgan de govern o el resultat de les activitats, entre altres.

Per això cal  diferenciar entre bon govern (propi del patronat i de la naturalesa fundacional) i gestió participativa (els espais i canals que permeten escoltar i incorporar altres veus interessades). Aquesta distinció ajuda a respectar la realitat jurídica de les fundacions i, alhora, garanteix que continuïn sent organitzacions obertes, sensibles a l’entorn i amb vocació d’impacte social.

En definitiva, el nou marc legal de l’àmbit social ha de reconèixer la pluralitat d’entitats que formen part del sector, respectar-ne les especificitats i impulsar un sistema que sumi esforços per oferir la millor atenció a les persones, autèntica raó de ser de les nostres organitzacions.