Marina Reig: "Ara mateix, o partim de materials interactius i lúdics o no interessem ni al tato"

La Clara Comunicació fa anys que acompanya entitats i professionals en la incorporació d’una mirada inclusiva en el llenguatge, les imatges i les narratives. Ara presenten una guia pròpia que sintetitza aquest recorregut i ofereix eines pràctiques per revisar la comunicació amb criteri i senzillesa. 

Per saber-ne més, parlem amb Marina Reig, sòcia fundadora de La Clara Comunicació, per entendre per què han creat aquest recurs, quins biaixos detecten més sovint i com la gamificació pot ajudar a fer més accessible la comunicació inclusiva.

Per què heu decidit crear una guia pròpia de comunicació inclusiva després de més de set anys de formacions i tallers?

Justament per oferir en obert els continguts que hem anat acumulant i actualitzant durant tots aquests anys, amb diferents espais de formació. Nosaltres també hem après molt durant aquest recorregut, cada dia hi ha més persones, creadores de contingut sobretot, que ens obren noves portes i ens fan veure noves expressions o missatges que no veiem des dels nostres privilegis de dones blanques, i bastant normatives

Quins errors o biaixos són els més habituals quan comuniquem sense adonar-nos-en?

Fem molta incidència en el tema visual, que potser és el que més ha trigat a aflorar, perquè hi ha molta subtilesa que amaga i perpetua estereotips. Coses com qui surt en primer pla a una foto, qui surt amb un micròfon a la mà o com es miren les persones que hi surten, transmeten missatges que poden transformar o, al revés, confirmar les discriminacions en la comunicació.

Com ajuda el format gamificat i interactiu a fer la guia més entenedora i útil?

Ara mateix, o partim de materials interactius i lúdics o no interessem ni al tato. En un món on tot es mou i tot t'ha d'interpel·lar en un tres i no res, cal oferir formats així.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by La Clara Comunicació SCCL (@laclaracomunicacio)

Quines recomanacions bàsiques doneu per fer el llenguatge més inclusiu?

De fet, sempre insistim molt a no complicar-nos la vida; idealment haurem de combinar de manera natural diferents eines com les paraules neutres o sense marca de gènere, la concordança (estem tan acostumades al masculí genèric que fins i tot quan no toca concordem en masculí!), l'omissió d'articles, la perífrasi o donar-li una volta a la frase, però l'important és posar-hi una mica d'atenció. El desdoblament és el que menys recomanem però tampoc és per prohibir-lo.

Creiem fermament que després d'un temps de fixar-se en com escrivim (aquesta és la clau, no tant les eines concretes) ho acabem fent de manera inconscient i automàtica. I si ens descuidem un masculí genèric, eh, tampoc passa res, no ens flagel·lem.

Quins criteris proposeu per revisar imatges, relats i representacions?

Com he comentat abans és molt important crear fotos o audiovisuals amb una mirada crítica: quins valors estem transmeten si una postura denota, per exemple, colonialisme (la dona blanca "explicant" a la dona negra, per exemple), heteropatriarcat (els homes surten davant les dones) o qualsevol altre dels eixos de discriminacions.

Com poden ajudar el test, el protocol i les taules de verificació a transformar la comunicació?

Hem de facilitar eines perquè la realitat del dia a dia, especialment de les entitats petites que formem part de l'economia solidària, ens fa difícil dedicar atenció i hores a posar les bases d'un bon llenguatge inclusiu.