Amnistia Internacional denuncia sis anys d’obstacles en la investigació de Pegasus
Comparteix
L’organització alerta que la Fiscalia General de l’Estat ha frenat les investigacions sobre l’espionatge a activistes, periodistes, polítiques i advocades i reclama mesures per la reparació de les víctimes.
Amnistia Internacional Catalunya ha presentat una nova investigació que analitza com l’espionatge a activistes, periodistes, polítiques i advocades dut a terme entre 2017 i 2020 continua impune. L’organització conclou que l’actuació de la Fiscalia en les deu causes vinculades a l’entorn independentista català es caracteritza per la inacció, l’obstrucció i la revictimització de les persones afectades. Les víctimes denuncien desemparament i angoixa, preguntant-se “què han fet amb les meves dades?”.
L’informe alerta que l’ús de programaris espia com Pegasus o Candiru vulnera drets fonamentals com la privacitat, la llibertat d’expressió, el dret d’associació i el dret a defensa. Per això, Amnistia reclama a la Fiscalia General de l’Estat que avali el seu paper en els procediments, que deixi de situar-se del costat de l’Estat o de l’empresa israeliana NSO Group, i que doni suport a les diligències necessàries per determinar la naturalesa dels fets i les persones responsables.
L’organització exigeix també a les autoritats espanyoles la prohibició de l’ús, compra o transferència d’aquestes eines d’espionatge, així com la reforma de la Llei de Secrets Oficials i de la normativa del CNI, que actualment dificulten la investigació de possibles vulneracions de drets humans. També reclama col·laboració amb el Comitè Pega, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides i el Consell d’Europa.
Segons Virginia Álvarez, investigadora d’Amnistia Internacional Espanya, “s'ha analitzat com les víctimes d’aquest presumpte espionatge fa sis anys que estan sotmeses a un cicle sense fi d’obstacles per a l’obtenció d’auxili i empara en la investigació d’aquests fets per part del Ministeri Fiscal. Això només porta al fet que les víctimes senten que mai no aconseguiran la veritat, la justícia i la reparació a què tenen dret”.
L’informe assenyala diversos nivells de secretisme que dificulten les investigacions, especialment la falta d’accés a informació classificada com a secreta. Álvarez adverteix que “sense aquests canvis legals urgents, que imposin salvaguardes contra les violacions de drets humans i augmentin el control judicial, aquests fets d’espionatge poden tornar a passar amb total impunitat”.
Amnistia també denuncia obstacles imposats per la Fiscalia, com la dificultat per admetre querelles, l’oposició a diligències sol·licitades per les acusacions o les dilacions en la resolució de recursos. Les víctimes han demanat comissions rogatòries i ordres europees d’investigació, però la manca de diligència en la tramitació ha provocat arxius de causes. “És un cercle viciós que s’ha de trencar com més aviat millor”, afirma Álvarez.
L’organització considera greu la revictimització que suposa exigir a les víctimes que entreguin els seus dispositius per a noves pericials, exposant de nou tota la seva intimitat, malgrat haver aportat informes independents. “Ens preocupa que al Ministeri Fiscal li interessi que les víctimes exposin novament tota la informació continguda en les seves terminals mòbils a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, potencials clients d’NSO Group. Qui entregaria el seu telèfon a qui sospita que l’ha espiat?”, lamenta Álvarez.
Diverses víctimes relaten la seva experiència. Elisenda Paluzié, economista i expresidenta de l’ANC, explica que “en l’activisme independentista ja sabíem que podíem ser espiades, així que estàvem preparades d’alguna manera. Però no pas per a aquest nivell d’intrusivitat”. També expressa angoixa pel futur: “Què faran amb les meves dades? Quins perfils sobre nosaltres ha construït un ens poc transparent com és el CNI?”.
Una advocada especialista en TIC, amb nom protegit, denuncia que “L’Estat ataca encobertament, amb aquest espionatge, tot el que pretén defensar... aquesta arma cibernètica viola no només la privacitat sinó totes les garanties associades a un judici just”.
La periodista Txell Bonet afirma que “espiar-me a mi va ser part d’una operació d’Espanya contra Òmnium Cultural i contra tot el moviment català pel dret a l’autodeterminació... aquest espionatge és un atac brutal a la democràcia i a la llibertat”.
Finalment, Amnistia Internacional insta les autoritats a garantir recursos judicials efectius, investigacions ràpides i exhaustives, accés a informació i mecanismes de reparació. L’organització demana que es tingui en compte el context del Catalangate, que s’investigui el funcionament de Pegasus, que es promoguin diligències sobre la participació del CNI i NSO, i que les víctimes siguin alliberades de la càrrega de la prova.
Afegeix un nou comentari