Els intèrprets de llengua de signes denuncien precarietat i vulneracions en l’educació de l’alumnat sord

Els professionals que treballen com a intèrprets de llengua de signes als centres educatius han fet públic el seu malestar per la situació que asseguren que es viu actualment a l’educació postobligatòria. El col·lectiu denuncia unes condicions laborals que consideren “precaritzades” i alerta que aquesta situació té conseqüències directes sobre el dret a l’educació de l’alumnat sord.

Segons expliquen, els problemes principals són la falta de cobertura del servei, les dificultats per substituir professionals i una situació d’“inestabilitat constant” que afecta tant els intèrprets com els estudiants. Els professionals atribueixen part d’aquesta situació al canvi de l’empresa adjudicatària del servei, que es va produir l’octubre del 2025.

Des del col·lectiu asseguren que, des d’aleshores, s’han incrementat els errors administratius, la desorganització i la manca de comunicació amb els professionals. També lamenten que, malgrat les queixes traslladades, el Departament d’Educació encara no hagi aportat solucions.

Els intèrprets remarquen que les conseqüències d’aquesta situació recauen especialment sobre l’alumnat sord, que veu afectat el seu accés a l’educació en igualtat de condicions. “Aquesta precarització no només vulnera els drets laborals de les professionals, sinó que també vulnera els drets lingüístics i educatius de l’alumnat sord, de les professionals sordes i de la resta de la comunitat educativa”, denuncien.

Una situació desigual

Entre les veus que han volgut visibilitzar aquesta situació hi ha la de la Hanna Coronado, alumna sorda d’Integració Social al centre Salvador Seguí. L’estudiant denuncia que la seva intèrpret habitual deixarà el servei abans que acabi el curs acadèmic, una situació que assegura que afecta directament el seu seguiment educatiu.

“No existeix igualtat. No hi ha inclusió. No puc seguir el curs sense la meva intèrpret habitual”, afirma Coronado en el seu testimoni. L’alumna recorda que encara ha d’afrontar exàmens de recuperació, tutories, entrevistes de pràctiques i activitats de final de curs. “Els meus companys tenen els seus professors habituals i els seus tutors habituals. Per què jo no puc tenir la meva intèrpret habitual?”, es pregunta.

La situació també preocupa els professionals del sector. Tamara Navarro, intèrpret de llengua de signes amb més de quinze anys d’experiència, assegura que el col·lectiu ha vist deteriorar-se progressivament les seves condicions laborals. “Cada any més precarietat, cada any més silenci i menys preu”, denuncia.

Navarro alerta que aquesta realitat està provocant una disminució de professionals disponibles i posa el focus en les conseqüències que això té per a les persones sordes. “Sense accessibilitat no hi ha inclusió real”, afirma. També defensa que deixar una persona sorda sense llengua de signes implica privar-la de l’accés a la informació i, per tant, de la igualtat d’oportunitats.

Reclamen la internalització del servei

Davant aquesta situació, el col·lectiu exigeix la internalització del servei d’interpretació de llengua de signes, així com garanties perquè tots els centres educatius disposin d’una cobertura estable i de qualitat.

Els professionals també reclamen millores en les condicions laborals, més estabilitat contractual i una major transparència per part del Departament d’Educació. Consideren que les administracions han de garantir una educació realment inclusiva i respectuosa amb els drets lingüístics de les persones sordes.

“Fer desaparèixer la llengua de signes és fer desaparèixer tot un col·lectiu”, alerta Navarro, que reclama més compromís institucional davant una situació que defineixen com “insostenible”.