1. Quines són les principals novetats d’aquest nou anuari?

L’Anuari 2013 arriba 10 anys després de la primera recerca que es va fer sobre el nostre sector, el Llibre Blanc del Tercer Sector Civico-Social. En aquests 10 anys hem viscut una evolució que es pot veure a la publicació: des de la major vertebració del sector, el procés de creixement continuat fins al 2010, i les dificultats que afronten les entitats en els darrers anys.

A l’Anuari 2013 han participat 738 entitats que han aportat dades i han contestat l’enquesta. Això dona com a resultat la recerca sectorial més important, que mostra l’estat del sector. L’Anuari 2013 es publica en paper, un document de síntesi que recull les principals dades. Paral·lelament, hi ha una versió més llarga en format electrònic ampliada amb més dades i anàlisi.

2. Respecte l’últim anuari (2011), s’ha aconseguit avançar en algun dels reptes detectats llavors?

L’Anuari 2011 era una edició qualitativa que va estar centrada en identificar els principals reptes del sector amb la participació de les entitats. En aquell moment, la crisi ja estava arribant al sector i ja es veia la necessitat d’afrontar més necessitats socials amb uns recursos limitats.

Molts dels temes són de caire estratègic i, per tant, no es tracta tant de veure resultats en un parell d’anys, com de que la tendència sigui l’adequada.

L’Anuari 2013 complementa aquelles reflexions amb dades de la situació actual. Es veu que les entitats són conscients dels reptes que s’afronten, i s’estan posant en marxa. No obstant, molts dels temes són de caire estratègic i que, per tant, no es tracta tant de veure resultats en un parell d’anys, com de que la tendència sigui l’adequada.

3. Quina és la millor manera en què el sector públic pot ajudar al Tercer Sector?

El Llibre Blanc al 2003 ja plantejava la necessitat d’evolucionar el paradigma de la relació entre Administració Pública i entitats socials. Durant molts anys, aquesta relació ha tingut un marcat component burocràtic i procedimental al voltant dels serveis i la gestió econòmica.

La relació entre administració i Tercer Sector ha d'evolucionar per convertir-se en una relació de confiança entre dos actors que comparteixen la finalitat de la millora social.

La relació ha d'evolucionar per convertir-se en una relació de confiança entre dos actors que comparteixen la finalitat de la millora social i que treballen plegats per aconseguir objectius socials.

En aquest sentit, hi ha reptes per ambdues parts com reduir la carrega de gestió burocràtica i procedimental, incorporar clàusules socials que valorin elements de qualitat en els serveis, desenvolupar eines que permetin mostrar millor els resultats assolits per les entitats i fer plantejaments estratègics de llarg termini per superar els cicles anuals com a base de la relació.

4. És cert que a Catalunya hi ha un percentatge de finançament privat més baix respecte altres països com el Regne Unit? Perquè creus que és així?

Cada territori té històries diferents. A Espanya hem tingut trenta anys de creixement del Tercer Sector Social basat en la relació amb l’Administració Pública, ja que va haver-hi una coincidència temporal en el desenvolupament de les polítiques públiques socials i el desenvolupament del teixit del Tercer Sector Social. Aquesta llarga relació ha propiciat una evolució organitzativa molt concreta, diferent de la que ha viscut el Regne Unit.

El canvi d’època que afronten les entitats socials en el nostre país està fent recuperar l’enfocament en la complicitat social i el compromís de la societat civil en el tercer sector social, i això es tradueix en un augment del compromís econòmic i per tant, del finançament privat i l’augment del voluntariat.

5. Quins creus que són, ara mateix, els 2 principals reptes de futur de les entitats?

En aquest moment, crec que hi han un parell de temes clau en el que les entitats socials es juguen el seu rol futur a la societat, en paral·lel a altres reptes de millora que també són rellevants pel futur de les entitats socials.

Un és aconseguir la complicitat social de la ciutadania. Això implica molt més que veure-la únicament com una font de finançament alternativa al finançament públic, sinó que és un replantejament estratègic que desenvolupa el compromís de les persones envers les organitzacions i que porta com a conseqüència compromís econòmic (recursos), compromís en temps (voluntariat) i compromís de difusió (comunicació al seu entorn). Desenvolupar aquest nou paper de la ciutadania a les entitats és molt més que cercar euros amb cames, busquem complicitat social.

Per aconseguir la complicitat social calen noves competències i capacitats relacionals als equips que formen les entitats

El segon repte està lligat amb l’anterior: per aconseguir aquesta complicitat social calen noves competències i capacitats als equips que formen les entitats. Noves competències relacionals, capacitat per explicar-se a la ciutadania, nous llenguatges, competències emprenedores per tirar endavant temes.... No és fàcil: porten una trentena d’anys amb processos de professionalització que ens han portat moltes vegades a una relació d’experts-amb-experts amb l’Administració Pública. Ara ens cal desenvolupar altres capacitats relacionades amb la manera en que volem relacionar-nos amb les persones.

Continguts relacionats:

• Biblioteca: Anuari 2009 del Tercer Sector Social de Catalunya
• Biblioteca: Anuari 2011 del Tercer Sector Social de Catalunya
• Obertes les inscripcions per a la presentació de l'Anuari 2013 del Tercer Sector Social de Catalunya