Clàudia Caparros: “Volem obrir possibilitats de pensament des de la comunitat"

Al barri de Sant Antoni de Barcelona, al Carrer Floridablanca, hi ha un espai que sembla poc més que una llibreria. Potser una mica especialitzada, a jutjar per les portades dels llibres de les estanteries, i sens dubte activa socialment, com indiquen les decoracions de les parets, amb pamflets condemnant les agressions sexuals, cartells de memòria feminista o la bandera palestina, però, a simple vista, i des de l’exterior, això és una llibreria. 

Tanmateix, a dins, hi passen altres coses -a més de la venda de llibres. Formacions, debats, clubs de lectura. Això és Crisi, una cooperativa que va néixer amb la voluntat d’oferir un espai a la ciutadania per a pensar l’actualitat lluny de l’hermetisme i la jerarquia acadèmics, i acollint sensibilitats no hegemòniques. La Clàudia Caparros és una de les fundadores d’aquest projecte que a dia d’avui compta ja amb una programació consolidada però flexible i de gran diversitat temàtica, segons explica a continuació.

Com i per què neix Crisi? Des que va aparèixer l’espai, com heu evolucionat, o quins canvis heu hagut d’introduir?

Érem tres estudiants que, havent-nos graduat, volíem un espai on seguir tronant-nos, un lloc de pensament i diàleg més enllà de la universitat i l’acadèmia, per parlar de temes diversos des de la participació. Vam decidir obrir aquest espai autogestionat amb aquest objectiu. Ho vam fer a través del micromecenatge. Amb el temps, vam anar creixent i vam obrir i ampliar la llibreria, i aquí estem, sis anys després. 

Què hi ha al darrere del nom? 

El nom ‘Crisi’ prové del mot grec ‘krinein’, que vol dir diagnosticar i decidir. Es feia servir en el context de la medicina, en situacions en què una persona es trobava entre la vida i la mort. D’aquest mot ve també la paraula ‘crítica’. La cooperativa té aquesta idea central de voler-se situar en aquest lloc precís, entre allò ja construït, i que cal canviar, i allò que ha de venir, per això vam optar per la paraula en català, que recull aquests diversos vessants. 

"Ens situem entre allò ja construït i allò que ha de venir"

Quines seccions o projectes conformen Crisi? 

Tenim tres dimensions principals. En primer lloc, la formació, cursos de temàtiques molt diverses però de tendència crítica amb la cultura i l’actualitat. Són sessions molt participatives, de fet són ideades d’una manera molt horitzontal, que és un dels eixos de la cooperativa. Hi ha cursos en línia i cursos presencials. En segon lloc, i en aquesta línia de la participació, hi ha els clubs de lectura i els cinefòrums, pensants per a generar conversa i debat al voltant d’un llibre o pel·lícula. 

Per últim hi ha la llibreria, on es poden trobar obres d’assaig, feminisme i poesia. És un espai que es va desenvolupar i ha crescut en consonància amb els cursos, però que ha acabat sent més coses. Na néixer com un espai complementari o secundari, on es podien trobar els llibres afins a les formacions i les càpsules, però avui s’hi poden trobar moltes obres que si bé, evidentment, mantenen una relació estreta amb les nostres activitats i els nostres valors, van més enllà de ser materials per a les sessions.

“Les formacions són ideades d’una manera molt horitzontal, és un dels eixos de la cooperativa”.

Pel que fa als cursos, giren al voltant d’una gran diversitat de disciplines. Com decidiu la programació?

La dimensió de les formacions i cursos parteix del desig d’estudiar aspectes diferents de la realitat i del món que ens envolta. En aquest sentit, la diversitat d’àmbits no és negociable. És cert que tenim línies més fortes com són el feminisme i la filosofia, però creiem que la millor manera de pensar l’entorn és des del creuament d’àmbits. Per exemple, hem fet algunes sessions on fem coincidir la literatura amb les arts visuals. L’objectiu és no tancar-se en una única disciplina. 

Per programar aquestes sessions ho fem de manera bastant participativa. Sovint, la proposta surt d’alguna de les tres cofundadores, que s’ha llegit un article i li ha interessat la temàtica, i proposa a la persona que l’ha escrit compartir-la i expandir-la en una sessió. També pot passar, però, que la proposta ens arribi de fora, que algú s’ofereixi o una persona assistent a alguna sessió expressi un interès concret per un tema específic.

Qui forma part de Crisi? Qui en pot formar part? 

El nostre equip el forma el professorat de les diferents sessions. Són persones de perfils i experteses molt diferents. I de persones assistents també n’hi ha de molt diverses. Potser sí que hi ha una majoria de dones i persones del col·lectiu, amb edats d’entre 25 i 40 anys. Sigui com sigui, s’ha creat una comunitat de col·laboració, i, evidentment, volem que així sigui. És per això que qualsevol persona és benvinguda, no hi ha requisits per impartir un curs o participar-hi, tot i que sí que és cert que és un gust quan venen persones afins als nostres valors, i encara més si ja coneixen el projecte d’abans. 

“S’ha creat una comunitat de col·laboració”.

Treballeu en cultura i des del cooperativisme. Què us fa optar per aquest model?

En primer lloc, pels nostres valors. No enteníem aquest espai sense la participació i la col·laboració de totes les persones que en formen part, i el model cooperatiu és el més adient per a engegar un projecte d’aquesta mena. A més, també vam aprofitar el fet que la xarxa cooperativa de Barcelona és molt potent, i fa una mica més fàcil dur a terme un procés d’obertura, que sol ser feixuc.

Hi ha dues cooperatives concretament, la Llibreria Synusia i l’editorial Virus, ens van donar molt de suport al principi. 

En aquest sentit, feu xarxa amb altres entitats? Sortiu pel barri? 

Sí. Som al barri de Sant Antoni i aquí hi ha moltes entitats amb qui col·laborar i fer activitats conjuntes. Per Sant Jordi potser és quan és més evident, ja que sortim al carrer, però durant tot l’any fem alguna cosa conjunta. Més enllà del barri, fem xarxa amb entitats i cooperatives de tota Barcelona, per exemple l’editorial cooperativa Descontrol i altres entitats cultuals, o alguns centres cívics, també. 

Quina rellevància social creieu que poden tenir projectes com el vostre? 

Volem ser, per damunt de tot, un espai de trobada, i crec que aquest és el rol de projectes com el nostre en la societat. Volem i podem obrir possibilitats, tal i com van fer uns altres al principi amb nosaltres, per al pensament des de la comunitat, per al coneixement al marge de l’academicisme i el monopoli del discurs. Es tracta, crec, de fer accessible la reflexió, però sempre sense abandonar el rigor.   

“Volem obrir possibilitats per al pensament des de la comunitat”.

Quin consell donaríeu a algú que vol iniciar un espai semblant? 

No crec que puguem donar masses consells, certament. El que sí que diria és que sostingui l’entusiasme per davant de tot. El de la feina cultural des de l’autogestió és un context molt precari, que a vegades es complica moltíssim, i tenir convicció en el projecte i en la nostra feina, com deia, tenir-ne entusiasme, és essencial.  

Quina projecció de futur teniu, a quins reptes us voleu enfrontar o quins nous objectius? 

De cara al futur volem consolidar la nostra presència a la ciutat. Ja estem una mica en aquest camí, perquè ja fa uns anys que fem activitat, però voldríem consolidar-nos com a projecte, que més gent ens conegui. També, és clar, ampliar la xarxa amb altres entitats i també la participació de la ciutadania. En resum, volem arribar més lluny amb tot allò que fem.