Bea Bordanove: “L’odi avui és molt rendible”

Les xarxes socials s’han convertit en un espai on els discursos d’odi circulen i s’amplifiquen amb molta facilitat. Lluny de ser espais neutrals, les lògiques d’aquestes plataformes responen als interessos econòmics de les grans empreses tecnològiques que les exploten, amb algoritmes que prioritzen la viralitat i la captació d’atenció, fins i tot quan això —i passa molt sovint— contribueix a donar volada a missatges que alimenten l'odi i la discriminació.

Per reflexionar sobre aquestes qüestions, l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació impulsa el pòdcast 'Desactivar el mal' i el taller 'Repensar la xarxa'. Dues iniciatives que conviden a entendre millor el funcionament d’internet, qüestionar-ne les dinàmiques i recuperar els espais de trobada i diàleg per construir alternatives col·lectives per trencar l’espiral de l’odi. En parlem amb la Bea Bordanove.

Per situar-nos, ens pots explicar breument què és l'Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació?

L'Observatori és una instància de participació ciutadana impulsada pels ajuntaments. Va néixer al Baix Llobregat l'any 2000 i actualment en formem part 28 municipis de Catalunya, tot i que tots els ajuntaments hi estan convidats. La gestió, mitjançant una licitació, la porta Drac Màgic, una cooperativa de pedagogia audiovisual que també té 50 anys. Funcionem de manera assembleària, amb juntes i assemblees al llarg de l'any, perquè siguin els ajuntaments qui tinguin veu i decideixin. Ara mateix, per exemple, la presidenta és de Cornellà.

En què consisteix la vostra tasca com a observatori?

Qualsevol persona que detecti una publicitat o un contingut als mitjans de comunicació que sigui masclista, patriarcal o que atempti contra les dones, les persones no-binàries o les persones trans ens pot enviar un correu. A partir d'aquí, nosaltres prenem les mesures pertinents. És una feina en què també participa la ciutadania.

A banda d'aquesta feina, també impulseu diversos projectes.

Sí, tenim tres projectes que impulsem cada any. Un és el projecte anual, que enguany és el pòdcast 'Desactivar el mal'. També tenim 'Reimagina't', adreçat a joves d'entre 12 i 18 anys perquè puguin crear vídeos des d'una mirada positiva. És un projecte que gaudim moltíssim perquè surten coses molt creatives, es donen premis i veus que els adolescents estan gaudint i creant, que és el que volem.

A més, teniu la 'Panoràmica'.

Sí, consisteix en càpsules en què preguntem a professionals dels mitjans de comunicació sobre un tema concret. L'última, per exemple, va ser amb Proyecto UNA, però també n'hem fet amb Mònica Terribas i Razan Malash, entre altres. Intentem que 'Panoràmica' vagi una mica de la mà de la temàtica del projecte anual. Els últims dos anys hem treballat la comunicació al voltant de les guerres, els genocidis i els conflictes armats. Enguany parlem dels discursos d'odi, sempre atenent la urgència del moment.

Quins mecanismes creieu que afavoreixen que els continguts masclistes i discriminatoris es difonguin i acabin normalitzant-se a les xarxes?

Amb el pòdcast 'Desactivar el mal' i el taller 'Repensar la xarxa' volem fer visibles les lògiques d'internet que sovint queden amagades. El que volem destacar és que internet no és públic, sinó que respon a interessos privats, els de les grans empreses tecnològiques, com Meta o Google. Els algoritmes i la lògica de la viralitat no segueixen necessàriament criteris ètics ni filtres de veracitat, sinó que busquen captar l'atenció. Vivim sota l'economia de l'atenció i, per tant, tot allò que es pot monetitzar es veu afavorit. En aquest context, hi ha creadors de contingut que s'aprofiten del malestar social, sobretot del jovent i, més concretament, dels homes de menys de trenta anys.

D'on ve aquest malestar?

És un malestar que té moltes arrels, però segurament té a veure amb la sensació que tenim les persones de menys de trenta anys que viurem pitjor. Ara mateix hi ha una crisi climàtica, una crisi de l'habitatge i una situació geopolítica molt complexa. Els creadors de contingut de la manosfera, aquests homes antifeministes, s'aprofiten d'aquesta inseguretat, que també és normal entre la gent jove, especialment en aquestes edats formatives. Ho fan culpant els feminismes, les persones migrades i les persones trans. Al final, el discurs que difonen és molt bàsic: és per culpa d'aquests col·lectius que viurem pitjor.

Per tant, aquest malestar té una base material real.

Exacte. El missatge és que no tindràs pis ni una feina ben pagada per culpa d'aquestes persones. És el discurs reaccionari de sempre, però portat a les xarxes i multiplicat per milions, en mil pantalles, on el jovent passa hores i hores i hi troba una resposta molt fàcil al seu malestar.

Com ho treballeu tot plegat al taller ‘Repensar la xarxa’?

El taller el dinamitza l'Anna Celma, periodista i activista, que també presenta el pòdcast 'Desactivar el mal' i forma part de Pantube. És una persona molt crítica amb les xarxes i molt conscient d'aquestes lògiques de què parlem. Amb el taller volíem crear un espai de diàleg fora de les xarxes per compartir com les utilitzem, quin paper hi tenim i com encaixem dins d'aquest pop enorme amb un milió de braços. Intentem desgranar una mica aquesta lògica entre totes i acabem amb una dinàmica pràctica i participativa en què imaginem l'internet que volem, és a dir, una altra internet possible.

“Proposem escapar de la reacció constant per no donar més visibilitat a l'odi”.

Quin objectiu té aquesta dinàmica?

De vegades, amb aquesta reacció constant i tota la informació que rebem, no ens queda espai per imaginar com seria una altra internet. Pensem que donar-li l'esquena és molt utòpic i que és més propositiu i activador imaginar una altra internet possible. I d'aquí surten moltes idees, com ara que les xarxes socials siguin públiques o que els discursos d'odi estiguin desmonetitzats. Són propostes que farien que internet fos una mica menys hostil.

Treballeu amb exemples reals que circulen per les xarxes?

Sí, posem exemples concrets quan parlem de la manosfera. També abordem fenòmens com les tradwives i les granges de clics.

Com està responent la gent als tallers?

Estem veient que és un taller molt necessari, perquè ens adonem que totes compartim una certa preocupació, aquest neguit que tenim perquè utilitzem molt el mòbil i les xarxes socials. Són espais molt agraïts, la gent valora molt poder trobar-se i compartir aquestes inquietuds, i nosaltres també.

I pel que fa als continguts, què us esteu trobant?

Hi ha molta preocupació pels continguts generats amb intel·ligència artificial, que jo també comparteixo. Sobretot per aquells que s'utilitzen en propaganda política o publicitat i que costa identificar com a generats amb aquesta tecnologia. Hi ha molt de neguit perquè aquests continguts ja són gairebé impossibles de distingir dels reals. A més, com que és una tecnologia relativament nova, encara hi ha una mena de buit legal i és un campi qui pugui.

Quines estratègies feministes proposeu amb el pòdcast 'Desactivar el mal' per fer front als discursos d'odi?

Una de les nostres propostes és trobar espais offline, però sense criminalitzar internet. Internet no és una mala eina per si mateixa. L'Anna Celma, que presenta el pòdcast i dinamitza el taller, posa un exemple que m'agrada molt. Internet és com un ganivet, que pots utilitzar per fer mal a algú o per cuinar. Per això creiem important trobar-nos cara a cara, en places, biblioteques, centres cívics o assemblees. A internet, de vegades, sembla que les diferències i les identitats quedin desdibuixades, com si hi hagués una capa que ho difuminés tot. Trobar-nos en persona és importantíssim.

I com heu portat aquesta idea a la pràctica?

Precisament per això volíem fer un pòdcast, però també un taller. El pòdcast l'hem enregistrat amb públic en centres cívics i espais comunitaris de diferents municipis de l'Observatori, perquè fossin espais oberts on pogués entrar gent. Quan s'apagaven les càmeres, sorgien diàlegs força interessants entre el públic, la presentadora, l'equip tècnic i les col·laboradores. Creiem que aquests espais són ara mateix vitals i urgentíssims.

Quants episodis heu gravat i quins temes hi tracteu?

En són quatre. De moment, hem presentat els episodis sobre la pressió estètica i la instrumentalització dels drets de les dones per alimentar discursos racistes. En publicarem dos més, un sobre masclismes i masculinitats, amb una conversa entre Lionel Delgado i El Taló d'Aquil·les sobre quin paper poden tenir els homes en tot això, perquè els necessitem com a aliats. L'altre episodi tractarà la corresponsabilitat.

Com podem respondre als discursos d'odi sense contribuir a donar-los encara més visibilitat?

Des de l'Observatori, i també des de Drac Màgic, proposem una estratègia feminista transversal que passa per fugir de l'edatisme. És molt fàcil caure en discursos que asseguren que el jovent és cada cop més feixista i que hi ha més polarització, però creiem que són falsos. Hi parem molta atenció tant al taller com al pòdcast. També proposem escapar de la reacció constant per no donar encara més visibilitat als discursos d'odi. Cal entendre que l'odi avui és molt rendible. Ho veiem a les xarxes, però també en la política, on sovint qui la diu més grossa aconsegueix més popularitat.

I com podem sortir d'aquesta dinàmica?

És complicat, perquè tampoc volem deixar impunes aquests discursos. Però, si reaccionem constantment, entrem en un bucle del qual costa molt sortir i que no ens deixa espai per imaginar, construir ni organitzar-nos. Cada dia hi ha un nou incendi, una bestiesa a la qual respondre. Hem d'intentar apartar una mica la mirada d'aquests incendis i posar l'atenció en allò que volem construir col·lectivament. Això té molt a veure amb l'economia de l'atenció. El repte és deixar de fixar-nos tant en allò que fa més soroll i centrar-nos en el que realment importa. I entenc que no és gens fàcil.

Es tracta d’intentar construir relats alternatius.

Exacte. I que siguin propositius i activadors. Hem d'intentar no caure en el pessimisme absolut, encara que sigui fàcil. Això no vol dir ser ingènues ni pensar que tot va bé, sinó posar-nos a construir. Perquè, si no ho fem, ja ens han guanyat. Entrem en aquesta roda de l'odi i només l'alimentem més.

Com es poden treballar totes aquestes qüestions des dels barris, les entitats i els espais educatius?

M'agrada que esmentis els espais educatius, perquè la pedagogia és molt important des que comencem a utilitzar el mòbil, que és ben aviat. S'ha parlat molt de prohibir-lo o no, però crec que cal anar a l'arrel i entendre què passa a internet, quines lògiques hi ha al darrere i com podem evitar contribuir a fer-lo encara més hostil.

Des de les entitats i els centres cívics, també cal continuar creant i mantenint espais offline, gratuïts, accessibles i on tothom se senti benvingut. Espais de trobada, associatius o assemblearis, on poder fer una feina de base, de parlar cara a cara i entendre'ns. Hem d'evitar caure en aquesta idea que estem totes contra totes, que tot és polarització, guerra o batalla. No és així. Al final, es tracta d'una cosa tan senzilla com trobar-nos i xerrar. Si les entitats poden impulsar aquests espais, fantàstic.