Àmbit de la notícia
Comunitari

Vuit de cada deu persones asseguren que l’activisme en salut mental millora el seu benestar emocional

Entitat redactora
Xarxa Digital Catalana
Autor/a
Pol Solernou
  • Ajudes de voluntariat

Un estudi impulsat per Salut Mental Catalunya destaca que la participació associativa afavoreix els vincles comunitaris, el suport mutu i el sentiment de ciutadania, més enllà del perfil de les persones participants.

Participar en activitats de voluntariat i activisme vinculades a la salut mental contribueix a millorar el benestar emocional, reforça la inclusió social i fomenta el sentiment de ciutadania de les persones implicades. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi 'Voluntariat i activisme en salut mental: impactes en el benestar i la ciutadania', impulsat per Salut Mental Catalunya amb la participació de la Universitat de Barcelona.

La recerca, elaborada entre els mesos de juny i desembre de 2025, ha combinat una enquesta a 136 persones vinculades al moviment associatiu de la salut mental amb la realització de grups focals. L’estudi posa de manifest que els beneficis derivats de la participació no depenen tant de les característiques sociodemogràfiques de les persones participants com de la qualitat dels vincles que s’estableixen en aquests espais.

Els resultats adquireixen una especial rellevància si es té en compte el perfil de les persones que han participat en la investigació. Més de la meitat eren usuàries de serveis de salut mental, només el 32,3% tenien feina i gairebé la meitat valoraven el seu estat de salut com a regular. Malgrat aquestes circumstàncies, el 79,3% consideren que l’activisme i el voluntariat han tingut un impacte positiu en el seu benestar emocional.

Participar per defensar drets i combatre l’estigma

La principal motivació per implicar-se en activitats associatives és la voluntat de promoure la inclusió social i la defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental. Així ho expressen el 74,3% de les persones enquestades.

També destaca la necessitat de combatre l’estigma social que encara acompanya moltes experiències relacionades amb la salut mental, una motivació assenyalada pel 69,1% de les participants. Altres raons freqüents són el desig de donar suport a altres persones (65,4%) i la voluntat de sentir-se útils i formar part d’una comunitat (55,1%).

L’estudi evidencia que aquesta participació contribueix a crear xarxes de suport sòlides. Gairebé set de cada deu persones asseguren que disposen sovint o sempre d’algú a qui recórrer quan necessiten suport emocional. A més, el 83,8% consideren que la seva implicació en activitats d’activisme o voluntariat els ha permès establir relacions basades en el suport mutu i les cures recíproques. “Els beneficis percebuts de la participació no es limiten a ‘fer activitats’, sinó que s’articulen sobretot al voltant del reconeixement, els vincles i la possibilitat de compartir experiències significatives amb altres persones”, destaquen.

Espais de pertinença i recuperació

La investigació identifica diversos impactes positius associats a la participació en el moviment associatiu de la salut mental. Entre aquests beneficis destaquen l’aprenentatge, l’empoderament, el reforç de la identitat personal, la construcció d’un propòsit vital, les experiències de recuperació i el sentiment de pertinença a una comunitat.

Així mateix, l’estudi assenyala que la participació pot contribuir a reduir l’autoestigma, és a dir, els prejudicis que les mateixes persones poden interioritzar sobre la seva situació de salut mental.

Les persones participants descriuen els espais associatius com a “entorns segurs” on poden compartir experiències, sentir-se escoltades i compreses, i construir relacions significatives amb altres persones que han viscut situacions similars.

Els riscos de la implicació

Malgrat els efectes positius identificats, la recerca també alerta que la participació en activitats d’activisme i voluntariat pot comportar determinats costos emocionals.

Entre les tensions detectades apareixen el desgast emocional i la sobrecàrrega, presents en el 46% de les referències recollides durant l’anàlisi qualitativa. També s’hi identifiquen conflictes interns i experiències de “no-cura”, que concentren el 54% dels testimonis inclosos en aquest àmbit.

Segons els investigadors, aquestes situacions posen de manifest la necessitat de promoure pràctiques que garanteixin la sostenibilitat de la participació i que permetin mantenir el compromís associatiu sense afectar negativament el benestar de les persones implicades.

Una eina de transformació social

Les conclusions de l’estudi assenyalen que l’activisme i el voluntariat poden esdevenir “eines rellevants” de recuperació personal, apoderament i transformació social. Ara bé, Salut Mental Catalunya subratlla que aquests beneficis només es poden consolidar plenament quan la participació es desenvolupa en entorns que afavoreixen el reconeixement mutu, les cures i la construcció de vincles significatius.

La recerca reforça així el paper de les entitats i del moviment associatiu com a espais de participació ciutadana que contribueixen no només a la defensa dels drets, sinó també a la millora de la qualitat de vida i del benestar emocional de les persones vinculades a l’àmbit de la salut mental.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari