El lleure educatiu, un espai que encara no acull la diversitat de Catalunya

A l’estudi, 'Perfil sociocultural de les entitats del lleure de Catalunya. Diagnosi i línies estratègiques', s’hi han enquestat més de 1200 monitors, caps i famílies d’infants i joves que formen part de gairebé 200 esplais i caus de Catalunya. L’objectiu era analitzar l’estat de la diversitat sociocultural a aquests espais i la diagnosi ha sigut clara: només entre un 7% i un 10% dels caps i monitors de caus i esplais s’identifiquen amb una ascendència no blanca i només l’1,33% no té nacionalitat espanyola. Entre els infants, només l’1,66% té nacionalitat no espanyola, mentre que el percentatge de les famílies al respecte és del 7,24%, lluny del 18,74% del conjunt de la població. 

Les entitats impulsores apunten a un desconeixement del lleure educatiu per part de la societat, a més d’una manca de referents diversos en els equips de caps i monitors. Tot plegat formaria una barrera per a famílies per a vincular-se amb el projecte. De fet, el privilegi dins del lleure també pel que fa a la situació laboral i ocupacional de les famílies, caps i monitors. 

Gairebé el 80% dels progenitors d’infants de cau i esplai té educació superior, davant del 46,66% de la població catalana de la mateixa franja d’edat. A més, entre les famílies, el percentatge d’atur és inferior al 2%, mentre que l’atur del segon trimestre del 2026 és del 7,90%. L’estudi apunta a un seguit de barreres econòmiques i materials que dificulten l’accés de persones en situacions socioeconòmiques més vulnerables a l’associacionisme educatiu.

Així i tot, l’estudi també conclou que més del 62% dels caps i monitors creu que el seu agrupament o esplai treballa per fomentar la coneixença d’altres realitats culturals i ètniques. Malgrat tot, la sobrecàrrega dels equips de voluntaris, que equilibren la seva tasca associativa amb estudis o treball, també pot ser una barrera, ja que “diversificar demana temps i recursos que els equips voluntaris no tenen”, alerten.

Compromís per millorar l'accessibilitat

Una altra part de l’estudi se centra en accions i bones pràctiques que alguns esplais i caus ja estan duent a terme, com la creació de recursos per garantir l’accessibilitat econòmica, a través de bancs de materials o beques internes, o propostes de revisió de la cultura interna, menús, calendaris i expressions. D’altra banda, el document recomana posar el focus en els processos d’acollida, per generar confiança i pertinença, fer un procés de revisió interna i enfortir el treball en xarxa amb altres associacions del territori.

Els caus i esplais que formen part del CNJC, a més, s’han compromès a aplicar un seguit d’estratègies i propostes per a revertir la situació. Entre elles, divulgaran els resultats de l’estudi perquè les caps, monitores i responsables associatives en coneguin les dades i es puguin sensibilitzar amb aquesta realitat.

D’altra banda, es comprometen a impulsar i donar suport des de les federacions perquè caus i esplais puguin implementar les línies estratègiques i accions recomanades en l’estudi, així com fer el seguiment i generar espais periòdics de reflexió, autodiagnosi i autocrítica. “Són unes dades que assumim amb autocrítica i utilitzarem per continuar millorant en la nostra tasca educativa”, reconeixia una membre del grup de treball de l’àmbit d’educatives CNJC.