Lluitar per la racionalització dels horaris socials: recuperar temps per a la vida cívica

Els horaris laborals i socials que tenim a l’estat espanyol, i malauradament també a Catalunya, són un fre a l’activitat cívica i a la participació.

Vivim un desfasament entre l’horari solar i l’oficial per no estar en el fus correcte. Ens correspondria estar en el fus occidental (Greenwich, com Portugal o el Regne Unit) i no en el central en el que ens va posar Franco per seguir l’hora dels països de l’Eix (Alemanya i Itàlia).

També hauríem de superar la cultura laboral de la postguerra que era pensada per a la pluriocupació (per possibilitar en l’extrem la realització de dues jornades laborals completes). Avui mantenim aspectes d’aquella cultura, però sense aquells nivells de pluriocupació. Cal canviar: el dinar tard i sovint massa copiós i llarg, la cultura presentista en el treball (moltes hores a la feina encara que siguin poc eficient) i la cultura masclista de “no estar a casa”.

Cal tornar al fus horari que ens correspon, llevar-se a la mateixa hora (1 h solar més tard) suprimir l’esmorzar de mig matí, dinar a l’1 pm (i no dedicar-hi més d’1 h), a les 2 pm tornar a la feina i sortiríem 1 h i 30’ abans. Temps que guanyaríem per a la vida familiar, la vida cívica, el voluntariat... Cal avançar els telenoticies, partits de futbol, etc a les 8 pm, anar a dormir una hora abans i llevar-nos en millors condicions.

Que la prestació de serveis no ens mengi la participació i la mobilització

Prestar serveis –i més si suposen un cert volum econòmic i requereixen una certa professionalització- sol comportar un creixement exponencial de les obligacions legals i administratives d’una entitat: hisenda, comptabilitat, règim laboral, prevenció de riscos, protecció de dades...

Hi ha associacions –com és el cas de les AMPAs, però no deuen ser les úniques- que viuen com un malson aquesta dinàmica. Moltes entitat no presten serveis com un element troncal de la seva missió sinó de manera complementaria. Però a mig termini, els serveis es mengen tots els esforços i polaritzen tot el dinamisme associatiu.

Si totes aquestes obligacions no poden ressituar-se, algunes entitats hauran de repensar si la prestació de serveis els ajuda o els allunya de la seva missió. Caldrà cercar altres formes per la participació en la provisió de serveis que no han de passar per la gestió directe d’associacions que no estan concebudes per a tal comesa i que son una figura jurídica molt limitada en aquest sentit.

Torna a la pàgina dels reptes de futur