Gerard Funosas: “Si la gent coneix més la diversitat del nostre entorn, s’interessarà més per conservar-lo”

Amb gairebé quatre dècades de trajectòria a l’esquena, Limnos s’ha convertit en una entitat de referència per conèixer, divulgar i defensar el patrimoni natural del Pla de l’Estany. L’associació banyolina combina des de fa anys la divulgació i l’educació ambiental amb el voluntariat, el seguiment de fauna i la denúncia d’agressions al medi. 

Avui, continua impulsant cursos naturalistes amb el Museu Darder, publicacions com La Llúdriga i accions d’incidència per defensar el patrimoni natural de la comarca. En parlem amb el seu portaveu, Gerard Funosas, qui reivindica la importància d’apropar la biodiversitat a la ciutadania i alerta de les pressions que continua patint l’entorn.

Què és Limnos?

Limnos és una associació formada per gent amb un interès especial per la natura i, en particular, per la del nostre entorn. Treballem per conèixer, valorar i conservar el patrimoni natural del Pla de l’Estany, una comarca on moltes de nosaltres hi hem nascut, però on també hi ha persones que hi han arribat i han fet seva aquesta voluntat de preservar-la.

Per què continua fent falta una associació com la vostra?

Continua fent falta perquè el món i les polítiques canvien constantment, i això fa que apareguin noves amenaces i nous reptes. Ara, per exemple, en tenim de nous vinculats a la crisi energètica i a com es fa la transició ecològica, que també pot transformar el paisatge. Alhora, persisteixen problemes més concrets, com possibles abocaments de residus industrials, agrícoles o ramaders, com els purins. Sempre hi ha impactes sobre el medi, i per això és important que hi hagi persones que s’organitzin, s’impliquin i vetllin perquè això no passi. O, si passa, que tingui conseqüències.

Quina fotografia feu avui de la salut ambiental del Pla de l’Estany?

La salut ambiental del Pla de l’Estany és bona. Tot i això, l’estany és l’espai que suporta més pressió, sobretot per un turisme que ha crescut moltíssim i per una aposta política clara per situar Banyoles com a destí esportiu, una decisió que ha tingut impacte sobre l’entorn. Al mateix temps, però, tenim llacunes adjacents, un paisatge divers i força biodiversitat, tant d’ocells com d’insectes. Això vol dir que hi ha valors naturals importants que es mantenen, però també que cal revisar constantment si la gestió es fa bé i fins a quin punt es continua prioritzant l’esport per davant de la conservació.

Aquesta tensió es fa visible també en algunes espècies.

Es veu, per exemple, amb la llúdriga. El seu retorn era un dels objectius de l’entitat quan es va fundar a finals dels anys vuitanta, i durant uns anys la vam veure força. Ara hi continua sent, però ens costa molt més observar-la. No atribuiria això només a la freqüentació massiva de l’estany, perquè també hi influeixen les particularitats de l’espècie, però és un indicador a tenir en compte. En canvi, espècies invasores com el coipú sí que es deixen veure amb molta facilitat. 

Avui hi ha més consciència sobre el valor ecològic de l’estany o encara pesa massa la mirada que el veu com un espai de lleure?

Jo diria que, si parlem de la població general de Banyoles, l’estany es continua veient sobretot com un espai de lleure. Ara bé, entre la gent que el freqüenta més, com famílies o persones grans que hi van sovint a caminar, sí que hi detecto una sensibilització més alta. 

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Limnos Pla de l'Estany (@limnos_pe)

Aquesta mirada s’ha anat transformant. 

Sí, però també és veritat que moltes vegades aquesta preocupació se centra més en veure l’estany net que no pas conservat, amb diversitat i mesures de protecció. En qualsevol cas, crec que la sensibilitat ambiental ha anat creixent en general, no només a Banyoles, sinó arreu, sigui pel canvi climàtic o per la conscienciació que s’ha fet també a les escoles. Cada cop hi ha més gent que entén que aquest entorn s’ha de protegir.

Tu mateix has advertit de la creixent desvinculació de la gent amb el seu entorn natural.

No tinc una opinió tan marcada en això, però no estic d’acord amb la idea que la gent de ciutat estigui desconnectada de la natura i la dels pobles no. Jo, que visc en un poble i també he passat molts anys a ciutat, no hi veig una diferència tan clara, tot i que això és una percepció personal. El que sí que crec és que la gent que té una afició més vinculada a la natura acostuma a conèixer millor els paisatges, els llocs i les particularitats del territori, i això fa que tendeixi més a voler-los protegir. Tot i aquesta sensibilització general que ha anat creixent, continua havent-hi una part de la població que viu una mica al marge d’això.

Com treballeu des de Limnos per protegir aquest patrimoni natural i donar-lo a conèixer?

Sobretot fem divulgació i cursos de coneixement. Intentem que, si la gent coneix més la diversitat del nostre entorn, per exemple la fauna que hi ha, també s’hi interessi més i, en general, es vinculi més a la conservació. Moltes vegades hi entrem a través dels ocells, que són un grup que atrau molt, però també hem fet cursos d’aranyes, d’abelles i d’altres espècies. 

Com articuleu aquesta tasca?

Aquesta feina de transmetre coneixement la fem conjuntament amb el Museu Darder, que ens dona estructura, i la complementem amb les notícies que publiquem i amb articles que compartim en revistes locals i a les nostres publicacions.

Com la revista La Llúdriga.

Sí, és un dels eixos més clars de la nostra tasca divulgativa. Ja hem arribat a 100 edicions, tot i que això no vol dir que faci 100 anys que la publiquem, sinó que durant una època en fèiem més d’una cada any.

També ho feu per altres vies.

Després hi ha el voluntariat ambiental, que és una xarxa de gent interessada que ens ajuda en activitats concretes. Ara no el tenim gaire actiu, però sí que el convoquem per a accions com el cens d’aus aquàtiques, els anellaments d’ocells o alguns projectes amb l’Institut Català d’Ornitologia. Al llarg del temps, també hem comptat amb aquest suport en altres iniciatives, com el cens visual de llúdriga que fem un cop l’any. 

Quin pes té el voluntariat a Limnos?

El voluntariat té un paper important, sobretot en aquelles tasques que no podem fer sols. No forma part de la junta, tot i que sempre s’ofereix aquesta possibilitat, però és clau per tirar endavant activitats que requereixen molta participació. Un exemple clar és el cens de llúdriga, que necessita molts ulls sobre el terreny. També ens donen suport en altres accions, ja sigui participant-hi directament o ajudant amb recomptes i seguiments.

Quins fronts ambientals us preocupen més avui al Pla de l’Estany?

Un dels que més ens preocupen des de fa temps al Pla de l’Estany, com passa en moltes comarques gironines, és l’afectació dels purins. No és que detectem abocaments sovint, però és una qüestió sobre la qual cal estar alerta. 

Més enllà d’això, quins altres reptes us ocupen?

També ens preocupa com s’està fent la transició ecosocial i energètica. Estem a favor de les energies renovables, però la qüestió és com es fan, on es posen i quin impacte tenen sobre el territori. Si s’han d’instal·lar plaques solars, cal veure si responen a l’interès general o al negoci de grans tenidors, i si té sentit continuar ocupant espais oberts quan sovint seria més respectuós fer-ho en teulades o espais ja urbanitzats. Ara està arribant el PLATER, i caldrà veure com s’aplica i amb quines prioritats.

Què caldria des de les administracions, però també des de la ciutadania, per cuidar millor aquest patrimoni natural?

Caldria més implicació. Implicació per interessar-nos pel que passa al territori i per mobilitzar-nos col·lectivament. Tinc la sensació que aquesta capacitat de mobilització s’ha anat perdent, o que sovint s’ha desplaçat cap a espais més volàtils, com les xarxes, i això dificulta crear una força sostinguda. 

Per cuidar millor aquest patrimoni natural, cal ser-hi, fer presència, organitzar-se i decidir conjuntament com es defensen els temes que més preocupen. Aquí hi ha, a més, un altre repte important: el relleu generacional. A les entitats de defensa del territori cada cop hi ha més gent gran, i ens preocupa com aconseguim implicar-hi més el jovent.