La defensa del català i la lluita contra la desinformació centren la 18a Convenció de la Premsa Comarcal

El Centre d’Empreses i Innovació (CEI) de Balaguer ha acollit la 44a Assemblea General de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) i la 18a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, una jornada que ha reunit més d’un centenar de professionals del periodisme de proximitat per reflexionar sobre els principals reptes del sector i fer balanç de l’activitat desenvolupada durant l’últim any.

La trobada, presidida pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha posat el focus en dos dels grans desafiaments que afronten els mitjans de comunicació: la defensa de la llengua catalana i la lluita contra la desinformació.

Una xarxa de 171 capçaleres en català

La jornada ha començat amb la celebració de l’Assemblea General de l’ACPC, en què s’han aprovat la memòria d’activitats, el pressupost per a l’exercici 2026 i les quotes dels associats per a l’any vinent.

Actualment, l’entitat agrupa 171 capçaleres locals i comarcals, totes elles escrites íntegrament en català, una condició indispensable per formar part de l’associació. Durant la sessió també s’ha escollit la seu de la pròxima Assemblea i Convenció de la Premsa Comarcal, que tindrà lloc a Valls i estarà coorganitzada pel setmanari El Vallenc i la revista Cultura.

El president de l’ACPC, Francesc Fàbregas, ha estat l’encarregat d’obrir la jornada i donar la benvinguda als directors i editors participants.

El periodisme local davant els deserts informatius

La Convenció de la Premsa Comarcal ha arrencat amb dues ponències centrades en els reptes actuals del periodisme. La primera ha anat a càrrec del periodista Francesc Canosa, que ha reivindicat el paper de les publicacions de proximitat en un context marcat per la concentració mediàtica i la pèrdua de cobertura informativa en molts territoris. Canosa ha defensat que “el localisme és el nou globalisme” i ha remarcat la necessitat de reforçar els mitjans arrelats al territori.

“És imprescindible reforçar els mitjans que cobreixen els deserts informatius que els mitjans metropolitans sovint deixen desatesos”, ha afirmat. La reflexió posa en relleu el paper dels mitjans locals i comarcals a l’hora de garantir una informació propera i connectada amb les realitats socials dels municipis i les comarques catalanes.

La segona conferència ha anat a càrrec del president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), Josep Carles Rius, que ha alertat sobre l’impacte de la desinformació en la qualitat democràtica i en el dret de la ciutadania a rebre informació veraç. Durant la seva intervenció, Rius ha defensat el paper dels mitjans de proximitat com a eina de confiança i verificació davant la proliferació de continguts falsos. “La premsa comarcal és la primera línia de contenció davant la desinformació”, ha assegurat.

El president del CIC també ha fet referència al nou Codi Deontològic aprovat en el darrer Congrés de Periodistes i ha recordat la responsabilitat social de la professió. “El periodista, amb la legitimitat que li atorga el Codi, té el deure de combatre la mentida”, ha afirmat.

La intel·ligència artificial arriba als mitjans de proximitat

En el marc de la Convenció també s’ha presentat Larsson, un nou kit d’intel·ligència artificial orientat als mitjans de comunicació. La demostració ha anat a càrrec de Quico Domingo, director d’operacions de Sorensen AI, que ha mostrat algunes de les funcionalitats de la plataforma. Entre aquestes, destaquen les eines de transcripció automàtica, la detecció simultània de diversos idiomes i la segmentació de continguts per temes o persones.

La presentació ha servit per mostrar algunes de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per facilitar les tasques periodístiques i la gestió de continguts.

Reconeixement a la trajectòria

Com és habitual, la jornada ha inclòs el tradicional dinar de cloenda, durant el qual s’han reconegut diverses capçaleres associades que enguany celebren aniversaris destacats. Han rebut una menció especial Barret Picat, Dovella i Terrall, pels seus 45 anys de trajectòria; L’Esparver i Sarment, pels 50 anys; i la Revista de Banyoles, que arriba als 80 anys. També s’ha distingit L’Eco de Sitges, que commemora els seus 140 anys d’història i manté la condició de capçalera degana de l’ACPC.

Un dels moments centrals de la jornada ha estat el lliurament del Reconeixement pel suport a la Premsa Comarcal, que enguany ha recaigut en el Pacte Nacional per la Llengua per la seva contribució a la promoció i projecció del català. El guardó ha estat recollit pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha destacat la importància dels mitjans locals en la construcció d’un relat compartit de país. “És un honor rebre un reconeixement que provingui dels mitjans locals. Uns mitjans que ens ajuden a entendre’ns millor com a país. I això és també el que busca el Pacte: impulsar un relat col·lectiu i compartit que reforci la projecció de la llengua”, ha expressat.

Per la seva banda, el president de l’ACPC ha reivindicat el paper dels mitjans de proximitat en un context marcat per la proliferació de continguts falsos i la pèrdua de confiança en la informació. “Vivim un dels moments més complexos per al periodisme on la desinformació guanya més espai. I davant d’aquest escenari, la premsa de proximitat continua representant la credibilitat i, sobretot, la confiança”, ha afirmat Fàbregas. El president de l’associació també ha defensat la necessitat de reforçar el sector. “Si les institucions volen preservar la cohesió social i la llengua del país, és imprescindible defensar i reforçar els mitjans del territori”.

La jornada s’ha tancat amb la intervenció de la paera en cap de Balaguer, Lorena González, que ha destacat la relació entre les administracions locals i els mitjans de proximitat com una eina essencial per comunicar-se amb la ciutadania i mantenir viu el vincle amb el territori.