Anna Díaz: "Crear comunitat és clau per viure l’alopècia sense tabús"
Comparteix
Parlem amb la técnica de comunicació d’Apelo Alopecia, un projecte que genera espais de suport i visibilització per a dones amb alopècia.
L’alopècia continua estant envoltada d’estigmes, especialment en el cas de les dones. Davant aquesta realitat, neix Apelo Alopecia, una iniciativa impulsada per dones que han viscut aquest procés en primera persona i que treballa per generar comunitat, suport mutu i visibilització.
Per conèixer millor el projecte i la seva tasca, parlem amb Anna Díaz, técnica de comunicació i xarxes socials d’Apelo Alopecia, que explica com va néixer la iniciativa i reflexiona sobre els reptes socials i emocionals associats a l’alopècia.
Com i per què neix Apelo Alopecia?
Apelo Alopecia neix de la necessitat de trobar-nos amb altres persones amb alopècia i poder parlar obertament, sense tabús, del que hem viscut o estem vivint.
El projecte sorgeix, en aquest sentit, com un espai de confiança i suport mutu, gairebé com crear el grup d’amigues que moltes hauríem necessitat durant tot el procés. Tenir referents i poder compartir experiències és fonamental per entendre que no estàs sola.
La pressió estètica és molt present a la societat actual. Com afecta aquesta pressió a les persones amb alopècia?
L’alopècia femenina multiplica aquesta pressió. Una dona calva no deixa de patir la mateixa pressió estètica que qualsevol altra, però s’hi afegeix la condició de calva en una societat que encara no està acostumada a veure dones sense cabell si no és per motius de salut. En aquest sentit, es tracta d’una realitat marcada per una doble càrrega: pressió estètica i estigma alhora, que condiciona la manera com moltes dones viuen la seva imatge.
La majoria, en algun moment de la seva vida —o encara ara—, amaguen la seva condició per por al què diran, als judicis i a les mirades. I aquelles que no ho fan no sempre gestionen fàcilment els comentaris o determinades reaccions. Tot i que no és una realitat que estigui present constantment —perquè sovint està integrada—, aquestes mirades poden impactar en el procés d’acceptació i superació.
En quin sentit els ideals de bellesa influeixen en l’autoestima i el benestar emocional?
Malauradament, ningú escapa a la tirania dels ideals de bellesa. En el cas de les dones, aquesta bellesa està molt vinculada als cabells, que alhora s’associen directament amb la feminitat. Aquesta relació fa que qualsevol alteració en aquest àmbit tingui un impacte que va més enllà de l’aspecte físic.
L’alopècia, sobretot en les fases inicials, pot tenir un impacte molt intens en l’autoestima i l’autopercepció. Treballar-la i aprendre recursos per recuperar aquesta autoestima esdevé vital per conviure amb aquesta realitat. És un procés que requereix temps, en què cal fer-hi lloc i fer una feina diària.
Quin paper tenen les xarxes socials en la percepció del cos i del cabell?
Fa vint anys, el cercle de persones amb qui ens podíem comparar, tant estèticament com en termes d’èxit, es limitava a l’entorn proper i, com a molt, a algunes persones famoses que apareixien als mitjans. Amb l’arribada de les xarxes socials, aquest escenari ha canviat radicalment: s’ha produït una globalització de les comparacions i, en un sol dia, es poden rebre milers d’impactes que porten a comparar-se amb moltes persones diferents. Això pot tenir conseqüències importants en l’autoestima.
Al mateix temps, però, les xarxes socials també ofereixen una cara positiva. Permeten connectar amb persones que viuen la mateixa realitat i generar espais de suport que poden ser molt útils en el procés d’acceptació de l’alopècia.
Hi ha prou referents i representacions diverses? Què falta encara?
Els referents hi són, però encara hi ha una manca important de visibilitat. Quan va néixer Apelo Alopecia, fa aproximadament nou anys, pràcticament no hi havia continguts sobre l’alopècia. Actualment, en canvi, han aparegut diferents iniciatives culturals que contribueixen a visibilitzar aquesta realitat, com el fotollibre 'Pelones', el documental 'Mujeres Calvas' —disponible a Filmin— o el còmic 'Calva', que es pot trobar a llibreries.
Tot i aquests avenços, encara queda molta feina per fer. Amb tot, des del projecte es percep que s’està avançant i que, progressivament, es va construint una mirada més oberta cap a la diversitat. És un procés lent, però es considera que s’està anant pel bon camí.
Quin tipus d’acompanyament oferiu des del projecte?
Des d’Apelo Alopecia s’impulsen diferents espais per generar comunitat i afavorir el suport mutu entre persones que conviuen amb l’alopècia, com ara grups de WhatsApp que faciliten el contacte i l’intercanvi d’experiències en el dia a dia. Aquests canals permeten mantenir una xarxa activa i accessible.
Amb tot, destaquen especialment les trobades presencials, que esdevenen una experiència molt significativa i transformadora. Veure i compartir espai amb altres dones amb alopècia pot tenir un fort impacte emocional i convertir-se en una eina clau en el procés d’acceptació.
Quins mites o estigmes encara són presents a la societat?
Un dels estigmes més habituals és relacionar la calvície femenina amb el càncer. Aquesta associació és molt freqüent i és una de les principals raons per les quals el projecte treballa per donar visibilitat a les dones amb alopècia, reivindicant que no estan malaltes i que no volen ser tractades com a tal.
També és habitual que es recomani portar perruca o tapar-se. Tot i que sovint aquestes recomanacions es fan amb la millor de les intencions, no totes les dones amb alopècia necessiten el mateix per conviure amb la seva realitat. Per això, és important respectar la diversitat de vivències i decisions individuals.
Què podem fer com a societat per promoure una mirada més inclusiva?
"La curiositat, entesa des del respecte, pot ser una eina molt útil".
Fer preguntes des del respecte i l’interès pot ajudar a trencar prejudicis i a entendre millor les experiències d’altres persones. Aquest procés pot contribuir a construir una mirada més oberta i empàtica. En aquest sentit, la curiositat pot esdevenir un catalitzador per fomentar una mirada més àmplia i amorosa envers la diversitat, basada en el respecte i el reconeixement de les diferències.
Afegeix un nou comentari