Les entitats socials alerten d’un escenari “extremadament preocupant” després de la caiguda de l’escut social

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha expressat la seva preocupació davant la caiguda de l’escut social i de la moratòria antidesnonaments, una situació que, segons el seu comunicat, obre un escenari “extremadament preocupant i sense sortida” per a milers de famílies en situació de vulnerabilitat.

Durant els darrers cinc anys, la moratòria hauria evitat més de 13.000 desnonaments a Catalunya, una xifra que se suma als més de 7.000 desnonaments anuals que, segons les dades exposades, continuen produint-se. Les entitats es pregunten què passarà ara amb totes aquestes famílies sense aquesta eina de protecció.

Una emergència habitacional sense alternatives

Segons la Taula, el context actual està marcat per una emergència habitacional en què no existeixen prou alternatives d’habitatge per absorbir l’impacte d’una possible nova onada de desnonaments. En aquest escenari, alerten que ni les administracions públiques ni les entitats socials disposen de recursos suficients per fer front a l’augment de situacions d’exclusió residencial.

Les organitzacions recorden que la moratòria era una mesura temporal, però que representava l’única resposta efectiva immediata davant un problema estructural que continua sense resoldre’s. La seva desaparició, asseguren, pot agreujar encara més la vulnerabilitat de moltes llars.

Una mesura de protecció social

La Taula també rebutja la idea que existís una dicotomia entre famílies vulnerables i propietaris. Segons el comunicat, la moratòria i l’escut social no només protegien les persones en risc d’exclusió, sinó que incloïen compensacions econòmiques per als propietaris.

En aquest sentit, s’estima que s’hi han destinat 8 milions d’euros en compensacions, i es destaca que el 85% de les sol·licituds de compensació durant el 2025 van ser presentades per empreses. Aquestes dades, segons les entitats, evidencien que la mesura no era un atac als propietaris, sinó una eina de protecció social per evitar situacions de major tensió en el mercat de l’habitatge.

Crida a la responsabilitat política

Davant aquest nou escenari, la Taula exigeix “la màxima responsabilitat política i humana” i reclama l’adopció de solucions estructurals i estables que vagin més enllà de mesures puntuals d’emergència. Consideren que no és acceptable que la protecció de les famílies amb més risc d’exclusió social depengui de mecanismes temporals sense continuïtat.

Les entitats insisteixen que no es pot permetre que cap persona sigui desnonada sense una alternativa d’habitatge, i reclamen que administracions i partits polítics assumeixin responsabilitats i treballin conjuntament amb els actors socials per afrontar de manera valenta i decidida la crisi de l’habitatge.

Segons la Taula, cada any que no s’adopten mesures de fons, les desigualtats s’agreugen i la cohesió social es debilita, amb conseqüències directes sobre les persones i famílies més vulnerables.