Berta Marquès: “Sense recursos no hi ha prevenció ni transformació sobre les violències”
Comparteix
Parlem amb Berta Marquès, presidenta de Cúrcuma, sobre feminisme, coeducació i economia social.
Berta Marquès Giménez fa anys que treballa perquè la lluita contra les violències masclistes no depengui només de la militància, sinó que tingui una base estructural i recursos estables. Al capdavant de Cúrcuma, impulsa projectes de coeducació, formacions i Punts Liles amb l’objectiu de generar espais més segurs i igualitaris des de l’economia social i solidària.
Com defensa, erradicar les desigualtats de gènere requereix una mirada comunitària i interseccional, però també condicions materials que facin sostenible la feina. Perquè, més enllà de les accions puntuals, es tracta de transformar estructures, redistribuir poder i garantir drets.
Quin és el model de treball de Cúrcuma Coop i quins valors el fonamenten?
Cúrcuma és una cooperativa sense ànim de lucre que treballem sota els valors de l’economia social i solidària, combinant l’autosuficiència econòmica amb criteris de justícia social, democràcia interna i polítiques de cures. La nostra activitat s’organitza en dos grans àmbits: l’erradicació de les violències masclistes, mitjançant Punts Liles, accions de sensibilització i formacions, i la coeducació, amb tallers i projectes de prevenció en centres educatius i espais socioeducatius.
El model es basa en la diversificació d’ingressos, la garantia de llocs de treball dignes i polítiques de conciliació per als equips. Impulsem l’ocupació especialment per a dones i persones LGTBIQA+, col·lectius amb més barreres en el mercat laboral. Treballem arrelades al territori, des d’una mirada comunitària, interseccional i antiracista, entenent que la prevenció i erradicació de les violències requereix respostes contextualitzades i adaptades a cada realitat.
Com integreu la perspectiva feminista en els vostres projectes i serveis?
A Cúrcuma integrem la perspectiva feminista com a eix transversal de tota la nostra acció. No és una línia específica, sinó una manera d’entendre la feina. Desenvolupem serveis i activitats que conviden a reflexionar sobre les múltiples identitats, maneres de desitjar i formes de fer, i que qüestionen els patrons relacionals vinculats a l’estructura patriarcal i colonial. Promovem processos participatius que posen al centre les veus tradicionalment invisibilitzades i treballem perquè els projectes tinguin un impacte real en la redistribució del poder i dels recursos.
A nivell intern, les decisions estratègiques es prenen en assemblea i comptem amb espais estables de participació. Impulsem l’autoocupació feminista amb condicions laborals dignes, equitat salarial i mecanismes per revisar les relacions de poder. També disposem de protocols interns, espais de supervisió i formació continuada en feminismes, antiracisme, cures i masculinitats amb l’objectiu de garantir coherència entre discurs i pràctica.
Quines desigualtats de gènere detecteu en els àmbits on interveniu?
En els àmbits educatius, comunitaris i festius on intervenim, les desigualtats de gènere continuen molt arrelades. En l’àmbit de la parella persisteix la normalització de conductes masclistes, els mites de l’amor romàntic i dinàmiques de control. També observem una clara feminització de les cures i de les feines més precaritzades, amb una sobrecàrrega que recau majoritàriament sobre les dones, fet que limita el temps propi i la participació en espais de decisió. En espais d’oci i esdeveniments públics continuem detectant assetjaments i violències masclistes, així com resistències a reconèixer-les com un problema estructural.
Aquestes desigualtats s’entrecreuen amb altres eixos com l’origen, la classe social, l’edat, la diversitat funcional o la identitat i expressió de gènere. Les dones migrades, les dones joves, les persones trans i no binàries o les dones en situació administrativa irregular es troben amb barreres afegides per accedir a drets i espais segurs, fet que evidencia la necessitat d’una mirada interseccional en totes les intervencions.
Quin paper pot tenir l’economia social i cooperativa en la reducció de les desigualtats?
L’economia social pot contribuir a reduir les desigualtats perquè posa les persones al centre, per davant dels beneficis econòmics. Funciona amb governança democràtica, decisions compartides i una distribució més justa dels recursos, fet que permet impulsar projectes compromesos amb el benestar col·lectiu.
Tot això permet crear projectes més sostenibles i compromesos amb el benestar col·lectiu de totes les persones que formen part de la cooperativa.
Com contribuïu a generar espais més igualitaris i inclusius?
Garantim una participació real i democràtica dins de la cooperativa. Comptem amb espais estables d’avaluació i presa de decisions que impliquen sòcies, treballadores i col·laboradores. Alhora, posem les cures i la gestió emocional al centre. Treballar amb violències masclistes té un impacte emocional, i com a cooperativa n’assumim la responsabilitat col·lectiva.
Per això generem espais específics de gestió emocional, supervisió i acompanyament, així com formació continuada que permet actualitzar mirades, revisar casos i reforçar el suport mutu. També cuidem els vincles més enllà de l’àmbit productiu, promovent espais de socialització i oci que trenquin la separació entre feina i vida personal.
Per què és important reivindicar aquestes mirades en el marc del 8M?
El 8M és una jornada de memòria i lluita col·lectiva. No és un dia de celebració, sinó un dia per recordar tota la feina que encara queda per fer. És important visibilitzar iniciatives que, des de l’economia social, treballem cada dia per transformar les estructures que generen violències i discriminacions, no només el 8 de març.
El 8M tampoc és un dia per assenyalar o culpabilitzar, sinó per assumir responsabilitats col·lectives.
Quin missatge voldríeu traslladar aquest 8M des de Cúrcuma Coop?
Aquest 8M volem adreçar un missatge clar a les institucions: la lluita contra les violències masclistes i les desigualtats de gènere no pot dependre només del compromís i la militància de les entitats. Per a nosaltres, el 8M és cada dia, però per poder sostenir la prevenció, la sensibilització i l’acompanyament calen recursos estables, finançament digne i polítiques públiques valentes.
Les entitats del tercer sector estem assumint responsabilitats estructurals amb pressupostos insuficients i amb una precarietat que posa en risc els equips i la continuïtat dels projectes. Si realment es vol avançar cap a una societat lliure de violències masclistes, cal garantir condicions materials que facin possible aquesta feina. Sense recursos, no hi ha prevenció ni transformació.
En relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb quin o quins us sentiu més alineades i alineats i com es concreta aquesta mirada en la vostra tasca?
Ens sentim especialment alineades amb l’ODS 5 (igualtat de gènere) i l’ODS 10 (reducció de les desigualtats). Això es concreta en la nostra tasca d’erradicació de les violències masclistes a través dels Punts Liles, les accions de sensibilització i les formacions adreçades a entitats, professionals i administracions. També es reflecteix en els tallers i activitats de coeducació que desenvolupem en centres educatius i espais socioeducatius.
Alhora, incorporem una mirada comunitària i interseccional en tots els projectes, entenent que les desigualtats de gènere s’entrecreuen amb altres eixos com l’origen, la classe, l’edat o la identitat de gènere. Això ens permet adaptar les intervencions a cada territori i col·lectiu.
Afegeix un nou comentari