Raquel Gómez: “Les polítiques de prevenció haurien d’anar més enllà del discurs de la por”
Comparteix
Parlem amb Raquel Gómez, coordinadora de l'àrea de violències del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats, qui ens comparteix la seva experiència i visió sobre com abordar les violències masclistes en els espais d'oci.
El Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats és un programa de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius que ofereix atenció a adolescents i joves fins als 25 anys. A través de serveis sanitaris, intervencions comunitàries i altres projectes, el Centre proporcionar eines per garantir que els espais on les joves es relacionen siguin corresponsables i lliures de violència.
En aquest context, Raquel Gómez, coordinadora de l'àrea de violències del Centre, ens comparteix la seva experiència i visió sobre com abordar les violències masclistes en els espais d'oci i la importància de la formació contínua i la creació de protocols compartits.
Per ubicar-nos, quina és la tasca principal de l’espai amb els adolescents i joves?
El Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats és el programa jove de l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius. La funció principal és atendre adolescents i joves fins als 25 anys, en tot allò relacionat amb la sexualitat, l'efectivitat i els Drets Sexuals i Reproductius. Així, oferim una atenció directa a través de consultes sanitàries, però també realitzem molta intervenció comunitària, especialment a les escoles i altres espais d’eduació no formal, o bé amb dones vulnerabilitzades com dones amb diagnòstic de salut mental, dones que estan en centre d’acollida, etc.
A més, tenim projectes que aborden les violències masclistes, com per exemple l’Espia Lila, que és un projecte de recuperació de VM per a adolescents i joves o bé la construcció d’espais feministes a l’oci nocturn, on busquem establir mínims per a festes, festivals, sales i entitats juvenils perquè siguin espais segurs i corresponsables.
Es parla molt d'incloure punts liles, de fer intervencions i protocols, però quina és la clau perquè realment sigui transformador?
És important entendre que la mirada ha de ser estructural, no es tracta només de posar un punt lila en una festa. Un punt lila és un element més de prevenció, però si no va acompanyada de formacions a les persones que treballen en aquests espais (organitzadors, seguretat, personal de barra, etc.) i no es fa un protocol consensuat i conegut per tothom, l’impacte serà limitat.
El protocol no és només un document, ha de ser un element viu que es modifiqui i adapti a les necessitats i que impliqui a tots els agents que intervenen, inclòs el personal sanitari, la seguretat i les administracions públiques. La intervenció ha d’assegurar sempre de posar a les persones que han patit violència en el centre, respectar les seves decisions i evitar la revictimització.
Quin seria el circuit ideal?
L’ideal seria que la demanda d'intervenció no fos puntual, sinó que estigués acompanyada d’accions formatives i estructurals durant tot l'any. Això faria que qualsevol acció que es proposi encaixi millor i es complementi amb les iniciatives prèvies. També és essencial que la formació de les persones implicades sigui continuada, no només per afrontar un esdeveniment puntual, sinó per garantir que tinguin les eines necessàries per gestionar aquestes violències.
Els protocols han de ser coneguts i consensuats per tothom. És important que qualsevol persona implicada en l’espai conegui els circuits d’actuació, incloent-hi la coordinació amb serveis sanitaris, cossos de seguretat i agents cívics. També cal que els referents del punt lila tinguin formació i es coordinin amb els altres punts liles per centralitzar les accions i poder visibilitzar les intervencions i millorar les campanyes de sensibilització.
Quins són els elements clau per garantir que el protocol sigui eficaç abans, durant i després de l’esdeveniment?
El més important és que les accions d’intervenció no siguin aïllades, sinó que estiguin acompanyades d’un treball estructurat durant tot l'any. Això implica formacions prèvies, una coordinació clara entre tots els agents implicats i la creació de canals d’atenció segurs i accessibles. Les persones que participen en aquests esdeveniments han de rebre formació contínua, de manera que estiguin preparades per afrontar situacions de violència masclista o LGTB-fòbica.
És important treballar perquè els espais siguin accessibles, amb il·luminació adequada i zones segures. Que hi hagi per l’espai senyalística amb missatges que et recorden que estàs en un espai segur en el qual no es permetran agressions masclistes ni discriminatòries, i tenir material de sensibilització i d'informació per repartir. Cal crear mecanismes de denúncia accessibles, durant l’esdeveniment festiu com serien els com punts liles i també per a després. I poder garantir que les persones se sentin protegides i escoltades, reconeixent la seva agència.
Els protocols han de ser coneguts i consensuats per tothom.
Quines violències es repeteixen amb més freqüència en contextos d’oci nocturn? Hi ha dinàmiques que s’acaben normalitzant?
Tot i que encara ens queda molt camí per recórrer, crec que ara hi ha menys tolerància cap a situacions que abans es consideraven normals dintre d’un context de flirteig. Aquestes situacions eren violències invisibilitzades, però ara la societat les identifica més. Ara, les persones que les exerceixen i les que les reben són més conscients que això és una agressió.
També crec que és important trencar amb l’estereotip que les agressions sexuals només es produeixen per part d’un desconegut, ja que moltes vegades les víctimes són agredides per persones que coneixen, amb les quals han establert alguna mena de relació en aquell espai.
Igualment, parlant de l’oci nocturn, sabem que moltes de les agressions que es donen passen en els trajectes d'anada i tornada a l’espai festiu. Per això també és important que els protocols, les mesures i les polítiques públiques contemplin el disseny dels espais, la prospecció dels mateixos en clau de gènere, el transport públic, etc.
Des del vostre punt de vista, com es podria avançar cap a un model d’espais més segurs i més inclusius?
Això passa per un canvi de mirada global. No es tracta només de fer nostres els espais, sinó que cal reconèixer el nostre dret a gaudir d’aquests espais de manera segura. Això implica una transformació social, on les institucions i la societat en general entenguin que la violència masclista o LGTB-fòbica no pot ser tolerada en cap context i que hi hagi una responsabilitat col·lectiva davant les violències.
Les polítiques de prevenció no s’haurien de centrar com s’ha fet habitualment en limitar drets i la llibertat de les dones, com passa sovint amb discursos socials o campanyes institucionals que acaben caient en el discurs de la por i poder fer campanyes i polítiques que posin el focus en qui exerceix les violències…
Per avançar cap a espais d’oci nocturn més segurs i inclusius, és imprescindible entendre que les Violències són estructurals i que cal assumir la responsabilitat col·lectiva i comunitària davant d'aquestes. Tot això ha de ser una tasca conjunta entre institucions, espaís d’oci i la societat, des d’una perspectiva feminista i interseccional.
Afegeix un nou comentari