L’abandonament escolar prematur s’estanca a Catalunya tot i tocar mínims històrics

L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) ha assolit el mínim històric del 13,5% a Catalunya l’any 2025, segons les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa. Actualment, aquest percentatge correspon als joves d’entre 18 i 24 anys que no estan estudiant i que no han obtingut cap titulació més enllà de l’ESO. Tot i la reducció, la xifra manté Catalunya per sobre de la mitjana espanyola (12,8%) i lluny de l’objectiu europeu del 9% fixat per al 2030.

El 13,5% pràcticament no varia respecte a l’any anterior (13,7%), un estancament que situa Catalunya entre els territoris amb més abandonament escolar d’Europa. Segons alerta la Fundació Bofill, assolir els objectius europeus exigeix polítiques més focalitzades en els col·lectius més vulnerables i en els centres educatius que concentren una part molt elevada de l’abandonament escolar.

Un estancament preocupant

La Fundació Bofill valora positivament haver arribat a aquest mínim històric. “Si el sistema actua, l’abandonament escolar baixa i més joves continuen estudiant”, ha afirmat Elena Sintes, referent de polítiques contra l’AEP de l’entitat. Tot i això, adverteix que el tram actual de reducció és el més complex i que apropar-se al 9% serà “cada vegada més complicat” sense un canvi d’escala en les polítiques públiques.

En aquest context, la Fundació insta el Departament d’Educació i Formació Professional a assumir un compromís ferm amb el Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar, presentat el novembre passat, dotant-lo de pressupost, calendaris i instruments mesurables. Sense aquests elements, alerten que el pla corre el risc de quedar-se en una simple declaració d’intencions.

En les darreres dues dècades, l’Abandonament Escolar Prematur s’ha reduït a més de la meitat a Catalunya, passant del 33,2% l’any 2005 al 13,5% el 2025. Aquesta davallada ha estat possible gràcies a la implicació de centres educatius, ajuntaments, entitats socials, el Parlament i la Generalitat, i a la creació del primer Pla d’Acció contra l’AEP.

Tot i això, Catalunya arrossega una dècada de retard respecte Europa. Mentre països com Portugal, Grècia o Irlanda han aconseguit reduir l’abandonament de manera sostinguda i situar-se per sota dels objectius europeus, Catalunya no va assolir el llindar del 10% el 2020 i continua lluny del 9% fixat per al 2030.

Per què ha baixat l’abandonament escolar?

La reducció de l’AEP no és casual. Segons la Fundació Bofill, respon a un consens social i polític creixent que ha situat l’abandonament escolar com un repte prioritari de país. Entre els factors clau hi ha l’augment de la necessitat de continuar estudiant, la reducció de la repetició de curs i una oferta de Formació Professional més normalitzada i atractiva, tot i que encara insuficient.

També hi han contribuït les polítiques locals de reenganxament educatiu i la constatació que abandonar els estudis ja no és una sortida socialment acceptable, especialment quan disposar només del títol de l’ESO no garanteix ni feina ni estabilitat vital.

Un fenomen profundament desigual

Malgrat la reducció global, l’abandonament escolar prematur continua sent molt desigual. Els joves de famílies amb menys renda abandonen deu vegades més que els de renda alta, i les taxes són significativament més elevades entre l’alumnat d’origen migrant.

L’entitat recorda que l’abandonament escolar no és una decisió individual, sinó el resultat de múltiples circumstàncies socials, econòmiques i educatives. Factors com el nivell d’estudis de la mare, els ingressos familiars o el lloc de naixement continuen condicionant fortament les trajectòries educatives, evidenciant les mancances d’equitat del sistema.

El tram més difícil per reduir l’AEP

Catalunya afronta ara el tram més complex de la reducció de l’abandonament escolar. Més de la meitat dels abandonaments es produeixen durant o just després de l’ESO, i una quarta part dels centres acumulen la meitat dels casos. Aquest escenari requereix polítiques més focalitzades, amb recursos addicionals i capacitat real d’implementació.

La Fundació Bofill insisteix que, sense una aposta clara per l’equitat, l’abandonament escolar continuarà sent una pèrdua de talent, oportunitats i cohesió social per al país.