L’acció comunitària es reivindica com a resposta col·lectiva davant la pobresa i els discursos d’odi
Comparteix
La presentació del nou interactiu de Jornal.cat i els resultats de les Brúixoles Comunitàries d'ECAS posen en relleu la necessitat d’estabilitat, finançament i consensos polítics per consolidar projectes transformadors.
La cooperativa La Sembra i ECAS, la federació d'entitats socials de Catalunya, han presentat el primer interactiu de Jornal.cat. Sota el títol 'Cooperar per afrontar la pobresa. L’impacte de l’acció social comunitària', aquesta eina recull sis experiències d’arreu del territori que parteixen d’una idea central: promoure que les persones en situació de pobresa generin xarxes de suport, per facilitar que puguin afrontar la vida de manera col·lectiva.
L’interactiu dona continuïtat al procés iniciat amb la guia 'Brúixola comunitària', que ja apostava per iniciatives autogestionades, basades en el suport mutu i allunyades d’una mirada assistencialista per abordar problemes estructurals.
La presentació de l'interactiu va servir també per compartir els resultats de les 'Brúixoles Comunitàries' 2025, impulsades per ECAS, que enguany han desplegat dues accions principals: una crida interna de bones pràctiques a la qual es van presentar 26 iniciatives, i un 'hackató' professional per incorporar la perspectiva antiracista, definit a la presentació com una “jornada d’intel·ligència col·lectiva intensiva amb la participació de 65 professionals de 38 entitats”.
Durant la presentació, Aina Serra, de La Sembra, va convidar a “aprofundir en les respostes col·lectives davant la pobresa” i va reivindicar la necessitat de revisar els marcs conceptuals amb una mirada crítica. Serra, a més, va subratllar que el projecte ha volgut posar el focus en la cooperació i que “teníem clar que per fer-ho havíem de comptar amb ECAS, que és l’entitat referent”.
L’interactiu, que recull projectes com Àgora, els Espais Polivalents de Càritas, Ràdio Extramurs o l’Espai Salt-ut, permet endinsar-se en cada experiència a través de les veus de professionals i persones participants, mostrant “de quantes maneres diferents es pot fer acció comunitària, per què és important fer-ne, com saber quin impacte té i com podem sumar-nos-hi”, va afegir Serra.
La fragilitat dels projectes comunitaris i la seva necessitat d’estabilitat
El debat posterior, que va comptar amb la participació de David Rodríguez, director de la Fundació IDEA, Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, i Marc Viñas, subdirector general d’acció comunitària, associacionisme i voluntariat de la Generalitat de Catalunya, va posar sobre la taula els obstacles que dificulten la consolidació d’una acció comunitària efectiva.
David Rodríguez va alertar sobre la fragilitat estructural dels projectes socials, recordant que “no podem crear una arquitectura d’acció comunitària amb projectes que siguin efímers en el temps, ja que les comunitats en les que vivim no viuen en anys fiscals”.
En aquesta línia, Rodríguez va denunciar que moltes entitats es veuen obligades a endeutar-se per mantenir els llocs de feina que sostenen els vincles comunitaris i va qüestionar la mirada assistencialista que encara predomina en alguns espais, afirmant que “la mirada assistencialista de l’acció comunitària parteix de les mancances, no de l’apoderament de les persones participants”. Per a ell, la participació real només és possible si es garanteixen condicions materials mínimes, ja que, segons va afirmar el director de la Fundació IDEA, “no es pot participar si no tens les necessitats bàsiques cobertes”.
En la mateixa línia, Sonia Fuertes va remarcar que “la pobresa i la desigualtat generen situacions diferents” i va alertar sobre la lectura simplista de la realitat migratòria a Barcelona, on “hi ha molta migració que fa pujar el nivell econòmic de la ciutat, però que també és migració”. A més, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona va reivindicar la comunitat com a actor polític, afirmant que “parlem de la comunitat com a subjecte polític quan parlem d’acció comunitària”.
Per la seva banda, Marc Viñas va reconèixer avenços en l’última dècada, però també mancances estructurals que frenen el desplegament de l’acció comunitària. El subdirector general d’acció comunitària, associacionisme i voluntariat de la Generalitat de Catalunya va assenyalar que “de fa 10 anys hem avançat, però és cert que no comptem amb un marc polític inequívoc sobre en què consisteix l’acció comunitària”, una absència que, segons ell, explica que “el nivell de finançament sigui deficitari, inestable i incert”. També va destacar la “manca de la cultura d’avaluació efectiva dels impactes que genera l’acció comunitària”, un dèficit que dificulta demostrar-ne el valor i consolidar-ne el finançament.
Afegeix un nou comentari