Responsabilitats legals de la junta directiva d’una associació: què cal saber
Comparteix
-
La junta directiva és responsable de la direcció i la representació legal de l’associació. Font: Canva. -
La normativa catalana fixa deures i responsabilitats per a les juntes directives. Font: Canva.
La junta directiva assumeix la direcció i la representació legal de les associacions. La legislació catalana defineix amb detall quines són les seves funcions, els criteris de diligència exigibles i els supòsits en què poden derivar-se responsabilitats personals.
La junta directiva és l’òrgan encarregat de governar i representar una associació, i té un paper central en el seu funcionament diari i en el compliment de la finalitat social definida als estatuts. La seva actuació no és discrecional: està sotmesa a un marc legal clar que fixa obligacions, límits i criteris de responsabilitat.
A Catalunya, la norma de referència és el Llibre III del Codi civil de Catalunya, que regula el règim jurídic de les associacions i estableix tant els drets i deures de les persones sòcies com les funcions dels òrgans de govern.
Funcions bàsiques i deures legals de la junta directiva
Entre les funcions principals de la junta hi ha la representació legal de l’entitat, la gestió ordinària, la convocatòria de l’assemblea general i l’execució dels seus acords. També li correspon preparar els pressupostos, formular els comptes anuals, aprovar la memòria d’activitats i garantir que l’associació compleix totes les obligacions normatives que li són aplicables.
Aquesta responsabilitat és transversal i afecta àmbits com la fiscalitat, la gestió econòmica, la normativa laboral, la protecció de dades, la transparència, el voluntariat o qualsevol altra regulació sectorial vinculada a l’activitat de l’entitat. La junta ha d’actuar sempre d’acord amb els estatuts i vetllar perquè cap decisió perjudiqui l’associació o terceres persones.
La diligència exigida a les persones membres de la junta
La llei estableix que les persones que integren la junta han d’actuar amb la diligència d’un bon administrador. Aquest principi implica prendre decisions informades, amb criteri responsable i després d’haver valorat els riscos i les alternatives possibles.
En la pràctica, això comporta obligacions com assistir a les reunions, preparar-les adequadament, participar en les deliberacions, exercir el dret de vot de manera conscient i supervisar la gestió econòmica. També inclou el deure de mantenir actualitzada la documentació, conservar correctament els llibres d’actes i comptabilitat i assegurar una gestió transparent.
Un element clau d’aquesta diligència és evitar els conflictes d’interès. Quan una persona de la junta té un interès personal en una decisió, ho ha de comunicar i abstenir-se de participar-hi.
Tipus de responsabilitat: interna, externa i personal
La normativa preveu diferents nivells de responsabilitat en funció dels fets i de les conseqüències de l’actuació de la junta.
La responsabilitat interna sorgeix quan una mala pràctica causa un perjudici directe a l’associació, com ara una gestió econòmica deficient, la pèrdua de documentació rellevant o l’incompliment de l’obligació de convocar l’assemblea.
La responsabilitat externa pot aparèixer quan l’actuació o omissió de la junta afecta persones sòcies, terceres persones o administracions públiques. En aquests casos, l’associació respon inicialment, però si es prova negligència greu o actuació dolosa, les persones membres de la junta poden haver de respondre personalment.
Finalment, pot existir responsabilitat patrimonial personal quan s’acredita que s’ha actuat contra la llei, els estatuts o amb una negligència manifesta. No és automàtica, però pot derivar-se tant d’accions com d’omissions.
Control econòmic i obligacions de transparència
La junta directiva és la responsable última de la gestió econòmica de l’entitat. Ha de garantir una comptabilitat ordenada, l’elaboració i el seguiment del pressupost, la correcta custòdia dels justificants i el compliment de les obligacions fiscals.
Les associacions que gestionen fons públics o tenen ingressos regulars estan especialment obligades a mantenir una comptabilitat clara i verificable. L’incompliment pot comportar sancions administratives i, en casos greus, responsabilitat personal.
En matèria de transparència, les entitats que reben subvencions o ajuts públics han de fer pública informació econòmica, organitzativa i de govern. Disposar de protocols interns de bon govern, gestió de conflictes d’interès i contractació és una eina clau per reduir riscos.
Conflictes d’interès i causes d’inhabilitació
Evitar els conflictes d’interès és un principi essencial del bon govern associatiu. Qualsevol vincle personal, familiar o econòmic amb una decisió de la junta s’ha de declarar, i la persona afectada no pot intervenir en la deliberació ni en la votació.
La normativa també estableix supòsits d’inhabilitació: no poden formar part de la junta persones condemnades per delictes relacionats amb la gestió econòmica, l’administració deslleial, la corrupció o els delictes contra el patrimoni públic. L’incompliment d’aquests requisits pot comportar l’anul·lació d’acords i responsabilitats legals.
Acció de responsabilitat i terminis de prescripció
Quan es detecta una actuació negligent o contrària a la llei, l’assemblea pot acordar l’exercici de l’acció de responsabilitat contra una o diverses persones de la junta. Aquesta acció pot comportar la reparació del dany i el cessament del càrrec.
La dimissió no eximeix automàticament de responsabilitat. La llei fixa un termini de prescripció de tres anys des del cessament, durant el qual es poden reclamar danys si es prova la conducta inadequada.
Per aquest motiu, documentar les decisions, deixar constància a les actes i mantenir una gestió ordenada és fonamental per protegir tant l’entitat com les persones que formen part dels seus òrgans de govern.
