Paula Ramos: “No es tracta de passar de la joguina al mitjó, sinó de fer un regal informat”

El Nadal és un moment per a la companyonia i els retrobaments. Però ja fa temps que aquesta època de l’any ha esdevingut el clímax de la societat de consum, on l’obsequi obsessiu i quasi malaltís d’objectes ha substituït l’acte de compartir que hauria de ser el fonament de les festes. I, al centre de tot això, hi ha la infància. 

A les preocupacions socials i pedagògiques de l’acte compulsiu de regalar durant el Nadal, l’entitat Espai Ambiental hi suma les relacionades amb l’impacte ecològic de la compra de joguines. És per això que l’organització duu a terme diversos projectes d’educació ecosocial amb l’objectiu d’ajudar les famílies i la infància a canviar les seves tendències durant el Nadal. 

Paula Ramos, membre de l’equip de coordinació d’Espai Ambiental, subratlla amb preocupació el trasllat de les dinàmiques de consum de la societat, i les conseqüències ambientals que en resulten, a les relacions amb la infància, sobretot durant aquestes festes, i aposta per incorporar hàbits d’intercanvi i reparació de joguines.

Quina és la realitat del consum de joguines al Nadal a Catalunya? 

Aquestes dades són difícils de trobar. Sabem el volum de vendes, i també tenim informacions de les deixalleries, però concloure en un número és molt complicat. Tanmateix, si preguntes a qualsevol família o infant quantes joguines té, el número és monstruós. En diverses sessions educatives ha sortit el número 200. 

Per tant, sabem que hi ha un consum de joguines molt gran, i aquest no és pensat, sinó emocional. Volem que els infants tinguin moltes joguines perquè pensem que això demostra amor, o perquè som avis i quan érem pares no teníem recursos per a regalar-los joguines a les nostres filles i fills i ara volem compensar. Però rere aquest desig, cal pensar també quin model de consum estem transmetent a la nostra infància.

Com hem arribat fins aquest punt? 

Crec que es deu a un canvi generacional i de benestar, on per a mares, pares, àvies i avis la joguina és una mostra d’il·lusió i amor, i es regeixen pel principi de més és millor. Però en el fons la quantitat no té sentit, no té cap benefici pedagògic. 

També influeix molt que les empreses que venen joguines han traslladat  les estratègies de màrquetings per a adults a la infància: es fan estudis al respecte, i la televisió i les xarxes fan un bombardeig constant de quin objecte cal per a ser més feliç, i tothom vol que la infància sigui feliç. Per altra banda, també hi ha hagut una adaptació dels productes en direcció a l’estètica, en la cerca d’aquella joguina espectacular, instagramejable, sobretot. 

“Les empreses que venen joguines han traslladat  les estratègies de màrquetings per a adults a la infància”

Quines alternatives hi ha a aquestes tendències tan esteses?

Contra la infància hiperregalada, cal centrar-se en el regal conscient, en escollir la joguina adient i justa. No parlem de passar de la joguina al mitjó, sinó de fer un regal responsable i informat. On es fabrica? Catalunya és una gran productora de joguines, no cal anar a empreses que tenen les fàbriques deslocalitzades i en condicions d’explotació. De quins materials està feta? Apostem per materials sostenibles i de llarga durada, com per exemple la fusta. Què regalem, exactament? L’objecte no té per què ser la resposta. Podem regalar experiències: un viatge, una excursió, un dia al parc d’atraccions. El que necessiten els infants és passar temps amb nosaltres. 

Una altra estratègia és cuidar les joguines per a allargar la seva vida. Moltes joguines no son reciclables, i pot ser interessant tractar de donar-los una segona vida. A vegades el mateix procés de reparar-les ja és tota una experiència, i així els infants aprenen a cosir o inclús a fer petits circuits. Això permet entendre el valor real dels objectes. I, també, allargar la vida d’una joguina obre la porta a intercanviar-la, ja sigui en plataformes de segona mà, espais especialitzats, o entre amistats i família. 

Com incorporar aquests models a les famílies? 

Nosaltres, per començar, anem amb judici zero. Totes fem el que poden amb el que tenim. Fem guies de consum als municipis, amb l’ànim de donar un cop de mà a les famílies, però sempre perquè s’ho prenguin amb calma i facin el que puguin.

I, amb tot, la millor aliança és sempre la infància. Si els expliques la problemàtica, l’entenen, i no només pel que fa a les joguines, sinó en relació amb el model de consum en general, i com afecta a altres territoris i persones. És per això que apostem per projectes socioeducatius. Petites coses són les que eduquen, i sempre hi ha un punt mig, alternatives que segur que les nenes i els nens valoraran. Els infants són molt savis. 

“La millor aliança és sempre la infància. Si els expliques la problemàtica, l’entenen”

Quins altres beneficis detecteu a aquest model de regal, a banda dels ambientals? 

Per descomptat, a nivell pedagògic, saturar els infants amb regals porta a una sobreestimulació. El que necessiten les nenes i els nens són amics, temps per jugar, desenvolupar la seva creativitat i les habilitats socials... Per a això no calen joguines, i tenir-ne masses afecta greument la seva atenció. 

A més, és important tenir en compte quins valors transmeten les joguines que regalem. Ara fa uns anys que els catàlegs han deixat d’anunciar joguines amb biaix de gènere, i hi ha nenes jugant amb joguines de ciències o construcció. Alhora, però, trobem joguines de ‘skin care’, i d’altres on el que fem és traspassar-los les nostres tendències i problemàtiques. 

Pots donar-nos idees d’espais o projectes que donin peu als models alternatius que has esmentat? 

Per exemple, a Barcelona hi ha els espais ‘Renova les teves joguines’ i ‘Renova la teva roba’. Són equipaments que fan mercats d’intercanvi. Els objectes han de seguir unes directrius: han d’estar nets i en bones condicions, no ser bèl·lics... A canvi de les joguines reps uns punts amb els quals pots endur-te altres jocs. Ja fa 15 anys que aquesta iniciativa té lloc, i les famílies i els infants ja ho tenen molt integrat, i inclús guarden algunes joguines específicament per a dur-les-hi. 

També hi ha l’àrea del ‘Triangle Friki’ a Arc de Triomf, on moltes botigues tenen secció de jocs de taula de segona mà; o l’editorial navarresa Ekilikua, amb jocs de taula cooperatius que tenen diverses versions per a diferents edats. O, en relació amb els valors, també hi ha l’empresa MiniLand, que ven nines amb moltíssima diversitat: persones de diferents ètnies i edats i amb diversitats funcionals, apostant per la representabilitat. 

En aquest sentit, per quin tipus de joguines per a infància apostaries?

No hi ha joguines dolentes, però aquestes han de ser adients per al seu desenvolupament. És primordial saber què necessita cada etapa evolutiva per a que s’aprofitin. Durant la infància, és important treballar el moviment i la motricitat, així com la creativitat, amb la plastilina o les construccions, així com amb el joc simbòlic. Per a la adolescència, són interessants jocs que desenvolupin la sociabilitat, l’expressió... Els jocs de taula aquí son un aliat molt adient. 

“És primordial saber què necessita cada etapa evolutiva per a que les joguines s’aprofitin”

Per cert, tampoc cal obsessionar-se amb els jocs educatius. Estan molt bé, sí, però el joc és per jugar. Sobretot, cal que les joguines i els jocs interessin a la criatura. Si és així, la gastaran de tan fer-la servir. Si no, ni se la miraran. 

Quins projectes teniu des d’Espai Ambiental al voltant d’això, de sensibilització o d’intervenció directa?

Per exemple, tenim les nostres campanyes de Nadal als municipis, que canvien cada any. També hi ha les guies de consum per a diversos municipis que he esmentat abans, com les que vam fer a Barcelona, Badalona, Sabadell o Martorell. Precisament en aquest últim municipi tenim un projecte d’Aprenentatge i Servei on alumnes d’ESO organitzen un mercat d’intercanvi per a alumnes de primària. Primer fem una sessió de sensibilització i reflexió i després, al gener, comença tota l’organitzció. El mercat se celebra al juny, i, un cop finalitzat, l’alumnat d’ESO recull indicadors i ens ho transmet tant a nosaltres com als infants. 

Per altra banda, al Nadal també, fem tallers de reparació de peluixos, que és un tema que ens permet introduir totes aquestes qüestions. És la joguina més llençada, així que en recuperem unes quantes, les reparem i fem joguines noves.