Voluntariat i entitats mesuren la contaminació als entorns escolars: quin aire respiren els infants?
Comparteix
Una iniciativa impulsada per Ecologistes en Acció, en el marc de la campanya ‘Clean Cities’, mobilitza centenars de col·lectius i persones voluntàries arreu de l’Estat per recollir dades sobre els nivells de NO₂ a les portes dels centres educatius.
És dilluns 10 de novembre al migdia i al voltant de les escoles de Mollet del Vallès hi ha un moviment poc habitual, que passa gairebé desapercebut per al veïnat. És en Guifré Bombilà, membre de Salvem el Calderí, enfilat a una escala, fixant uns tubs a un fanal amb brides. Al seu costat, una companya de la plataforma, amb un feix de papers a la mà, va anotant les dades mentre comprova que tot està correcte. Entre les dotze i les dues, i de nou cap a mitja tarda, instal·laran quatre sensors de NO₂ que serviran per mesurar els nivells de contaminació que es respiren entorn de quatre escoles de la ciutat.
Aquesta acció s'emmarca en la campanya europea ‘Clean Cities’, una agrupació d’entitats i col·lectius que treballen plegades amb un objectiu comú: expulsar els cotxes contaminants de les nostres ciutats per millorar la qualitat de l’aire i recuperar l’espai públic per a la ciutadania. Una de les potes de la iniciativa, que impulsa Ecologistes en Acció a nivell de tot l’Estat, és dur a terme mesuraments anuals de la pol·lució en els entorns escolars de diverses ciutats.
“La idea és que la campanya representi tant les grans ciutats molt urbanitzades, com Barcelona o Madrid, com ciutats mitjanes de més de 50.000 habitants i, des dels últims anys, també la realitat rural”, exposa el Dídac Navarro, responsable de la iniciativa des d’Ecologistes en Acció.
Una campanya que creix any rere any gràcies a la ciència ciutadana
La campanya ha ampliat notablement el seu radi d’acció els darrers anys. El 2022 es van analitzar els nivells de NO₂ a 125 escoles de Castella i Lleó i Madrid; el 2023 la iniciativa va créixer fins a 160 escoles de sis ciutats; el febrer de 2024 se’n van monitorar 114 en nou ciutats, i la darrera ronda, el novembre de 2024, ha arribat a 177 escoles de dotze ciutats. Un volum creixent de dades, recollides per entitats, col·lectius, associacions i persones voluntàries, que permet dibuixar una fotografia cada cop més acurada de la contaminació que respira l’alumnat a l’hora d’entrar i sortir de les aules.
Així, gràcies a la campanya s’han mesurat els nivells de pol·lució en 576 centres educatius d’arreu de l’Estat des del 2022. I els resultats són contundents: segons l’últim informe d’Ecologistes en Acció, només dos dels entorns escolars analitzats en la darrera campanya respiren un aire que compleixi les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Per tant, el 99% supera els valors considerats segurs per a la salut infantil. A més, 110 escoles ultrapassen fins i tot el límit legal vigent de 40 μg/m³ de NO₂. Les conclusions són contundents: milers d’infants continuen exposats a una contaminació que supera els estàndards de salut i que, segons alerta l’entitat ecologista, s’intensifica just en les franges d’entrada i sortida de classe, quan la mobilitat motoritzada es dispara.
Per fer possible aquesta iniciativa de ciència ciutadana, la clau és la implicació de famílies, AFA, col·lectius locals i personal sanitari, entre altres. La resta és bufar i fer ampolles: “És molt fàcil participar-hi, bàsicament, es tracta d’agafar una brida i posar un tub al fanal a prop dels centres”, descriu Navarro. Una impressió que confirma el Guifré Bombilà, de Salvem el Calderí: “És un petit gest molt senzill que pot fer tothom”, corrobora. Així, la dificultat no radica tant el gest com en la logística i organització de tot plegat: “Enguany hem posat gairebé 400 tubs arreu de l’Estat, i a Catalunya n’hem posat gairebé 200. Això és coordinar moltíssima gent”, suma el membre d’Ecologistes en Acció.
Quatre escoles per avaluar l'aire que respira la canalla de Mollet
L’operativa és similar arreu: un tub per cada centre, col·locat durant tres setmanes a prop de l’entrada de l’escola, i tres més en les estacions oficials de mesura per calibrar les dades. L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) assessora en la metodologia i revisa els informes finals. “Al voltant de les estacions oficials sempre ens dona els mateixos resultats”, explica Navarro, i això els permet validar la resta de mesures. Quan els tubs es col·loquen en entorns reals —cantonades amb trànsit, semàfors, zones d’aturades de cotxes— la fotografia canvia: els nivells sovint superen els valors que recullen les estacions fixes. Per això, la campanya, que inclou escoles bressol, centres d’infantil, primària i instituts, busca una representació tan àmplia com sigui possible.
En aquest mapa, cada vegada més ampli, Mollet del Vallès hi participa per primer cop de la mà de Salvem el Calderí, una plataforma que defensa la preservació d’aquest espai verd davant el projecte de macrobarri previst al municipi. L’objectiu és mesurar la qualitat de l’aire que respira la canalla de quatre centres diferents i comparar realitats dins d’una mateixa ciutat.
Bombilà, membre de la plataforma, explica que van triar els punts amb intenció. Dues de les escoles —Montseny i Sant Jordi— es troben a tocar del Calderí. “És en part per visibilitzar el Calderí i evidenciar que segurament aquestes escoles no tindran una qualitat de l’aire òptima i que, si desapareix el Calderí, encara estaran pitjor”, afirma. En canvi, els altres dos centres responen a casuístiques molt diferents. Els Col·legis Nous, situat al centre de la ciutat i en una zona de vianants, on preveuen una millor qualitat de l’aire; i l’Escola El Músic, tocant a l’AP-7, la C-17 i una benzinera, amb molta més exposició al trànsit intens.
A l’hora de preparar l’acció, des de l’entitat molletana expliquen que van avisar les direccions dels centres i, en alguns casos, van parlar-hi directament. En d’altres, només van informar per telèfon. En tots, explica, hi va haver interès per conèixer els resultats. “Es van interessar per la campanya i em van demanar que, quan tinguéssim els resultats, els féssim arribar l’informe”, assegura Bombilà.
Infants més exposats i impactes invisibles
És evident que els efectes de la contaminació impacten en la salut i el benestar de totes les persones. Si donem un cop d’ull a les dades, la contaminació atmosfèrica provoca més de 30.000 morts prematures cada any a l’Estat espanyol, i el diòxid de nitrogen ha estat responsable de 90.000 defuncions entre 2005 i 2021. Els efectes sobre la salut inclouen malalties respiratòries, cardiovasculars i neurodegeneratives, així com un augment del risc d’hipertensió, diabetis i problemes durant la gestació.
Si ens centrem en una ciutat com Barcelona, un estudi liderat per ISGlobal, publicat el gener del 2021, estimava que la capital catalana era la sisena ciutat europea amb més mortalitat associada al diòxid de nitrogen, amb 1.014 defuncions només l’any 2015.
Amb tot, la iniciativa posa el focus en les escoles perquè les conseqüències de l’exposició a la pol·lució són molt més greus en els infants, que respiren més vegades per minut que les persones adultes i ho fan a una alçada molt més propera als tubs d’escapament dels vehicles. “El problema dels infants és que estan desenvolupant el sistema respiratori i neuronal, i estan molt més exposats perquè xuclen molta més contaminació”, diu Navarro.
Aquesta vulnerabilitat s’explica també per altres factors, com que sovint fan més activitat física a l’aire lliure i els seus pulmons i el seu sistema immunitari encara són immadurs. En aquest sentit, diversos estudis assenyalen que els infants amb símptomes asmàtics són especialment sensibles a la contaminació. Així, ISGlobal atribueix cada any a la mala qualitat de l’aire 1.230 casos d’asma infantil a Barcelona, gairebé la meitat del total, una xifra que alimenta la preocupació creixent entre professionals de la salut.
Més enllà dels problemes respiratoris, se suma l’evidència, cada cop més estudiada per metges i pediatres, dels impactes de l’exposició a la pol·lució en el desenvolupament cognitiu de la canalla. De fet, nombrosos centres de recerca han documentat efectes en la memòria de treball, la concentració o el rendiment escolar, entre altres, especialment en escoles envoltades de trànsit intens i soroll.
Per exemple, el Centre de Recerca Epidemiològica Ambiental (CREAL) va seguir gairebé 2.900 infants de set a deu anys en 39 escoles de Barcelona i Sant Cugat i va trobar que els alumnes que assistien a centres propers a carrers molt transitats van experimentar un creixement anual de les funcions cognitives del 7%, mentre que aquells en escoles amb menor exposició van arribar a l'11% anual. “La reducció del desenvolupament cognitiu dels infants de les escoles amb més contaminació de l’aire podria donar lloc a una situació de desavantatge que s’hauria de tenir en compte en el control de la qualitat de l’aire”, advertia Jordi Sunyer, investigador principal de l’estudi.
Cap a uns entorns escolars més segurs i saludables
La campanya de mesuraments no busca només denunciar, sinó oferir eines per revertir la situació i transformar els entorns escolars perquè deixin de ser punts calents de contaminació. Segons Ecologistes en Acció, les prioritats són prou clares. “La més important de totes és la pacificació dels entorns escolars, que al voltant de l’escola no hi hagi cap cotxe circulant”, defensa Navarro. I ho resumeix amb una reflexió: “Arribarà un moment en què ens adonarem com a societat que anar en cotxe davant d’una escola és tan greu com fumar-te un cigarret davant dels infants”.
La pacificació és només una de les intervencions que cal dur a terme per reduir l’impacte dels vehicles i millorar la qualitat de l’aire: ampliar espais per a vianants, reintroduir vegetació, naturalitzar els patis i garantir que l’alumnat pugui accedir als centres caminant o en bicicleta amb seguretat. Són mesures que, segons l’entitat, han d’afavorir espais més saludables, tranquils i cohesionats per a tothom.
Amb tot, aplicar canvis estructurals en la mobilitat urbana no sempre genera consens. Ben al contrari, sovint topa amb moltes resistències. Navarro recorda que fa uns anys hi va haver un impuls social notable, especialment entorn dels moviments sorgits de la comunitat educativa. “El moviment de la Revolta Escolar va tenir molt èxit i ressò, amb molts talls de carrer i una mobilització de famílies molt potent”, recorda. Però aquell esclat, explica, es va anar diluint per la mateixa dinàmica dels centres i pel relleu constant entre les famílies. A més, afegeix, els mitjans de comunicació sovint “perden interès quan una acció es repeteix dues o tres vegades i ja no té tant d’impacte”.
La setmana que ve, el Guifré Bombilà, com els centenars de persones voluntàries que han participat en la campanya, recolliran els tubs que oferiran les dades que s’analitzaran per saber quina és la situació real al voltant de cada escola. Mentrestant, el moviment per uns entorns escolars més saludables continuarà als carrers, amb entitats, famílies i comunitats educatives reclamant transformacions per garantir que els infants respirin un aire més net.
Afegeix un nou comentari