Iris Favà: “Les xifres d’abandonament animal són insostenibles”
Comparteix
Coneixem Progat Tortosa, una entitat amb més de 20 anys de trajectòria dedicada a la protecció i gestió responsable de les colònies felines.
A Tortosa, centenars de gats que viuen al carrer tenen una vida més digna gràcies a la feina de Progat Tortosa, una associació que des de 2004 treballa de manera continuada per cuidar-los, esterilitzar-los i protegir-los. L’entitat aplica el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn), que s’ha consolidat com el model de referència per gestionar colònies felines i millorar la vida dels animals.
Parlem amb Iris Favà i Blanca Muñoz, presidenta i secretaria de l’entitat respectivament, sobre com ha evolucionat el projecte i quins reptes afronten. També sobre el valor del voluntariat i el reconeixement que suposa la recent Llei estatal de Benestar Animal a la feina feta per l’entitat durant els últims 20 anys.
Com es treballa amb gats que viuen lliures i no agrupats en un refugi?
B: Els gats estan genèticament preparats per viure en llibertat. El concepte de refugi és relativament recent i respon a necessitats humanes, no felines. Si preguntéssim a un gat on preferiria viure, probablement triaria l’espai lliure.
És per això que els nostres voluntaris treballen directament sobre el terreny a les diferents colònies que hi ha a la ciutat. Garantim que tinguin cobertes totes les necessitats: alimentació, higiene, supervisió veterinària i control de la natalitat. A banda del CER, fem vacunacions, desparasitacions i mantenim nets els entorns on habiten, realitzant una veritable tasca de servei públic.
Els gats estan genèticament preparats per viure en llibertat.
Quantes colònies gestioneu i com han evolucionat al llarg dels anys?
B: Actualment, unes 52 repartides per tota la ciutat. Veiem que amb aquests anys de feina, els gats estan més sans i lluents. Passejar per Tortosa i veure’ls així fa goig. També s’ha reduït molt el nombre de naixements gràcies al CER. Creiem que l’impacte del nostre treball millora la consciencia i respecte de la població cap als gats comunitaris, que són els altres ciutadans.
Des de fa uns quants anys, a Tortosa s’han instal·lat refugis i casetes amb tolves d’alimentació i aigua en diferents punts, cosa que ha millorat molt la vida dels animals i ha facilitat la feina del voluntariat. A més, un punt molt rellevant per entendre l’evolució és la Llei estatal de Benestar Animal (2023), que estableix que tots els ajuntaments estan obligats a gestionar les colònies felines.
Quins són els principals reptes que afronteu actualment?
I: El repte més gran és l’abandonament. Les xifres són insostenibles: segons la Fundació Affinity, el 2024 es van abandonar 118.000 gats a Espanya. Només a Tortosa, durant 2024 vam recollir més de 130 gats abandonats.
També la manca de conscienciació: molts gats de casa no estan esterilitzats, i això provoca noves camades que acaben a la via pública. La llei obliga a esterilitzar tots els gats no destinats a cria oficial, però encara costa que se’n prengui consciència.
Només a Tortosa, durant 2024 vam recollir més de 130 gats abandonats.
Tot i les xifres, es va percebent certa sensibilització al voltant del benestar animal?
B: Vivim en un país amb tradicions de maltractament animal molt arrelades i això dificulta canviar mentalitats. Tot i així, sí que veiem avenços i les xarxes socials, en aquest sentit, ens estan sent un bon canal de sensibilització.
D’altra banda, any rere any també augmenten les persones que s’animen a col·laborar econòmicament amb les associacions. A Progat Tortosa tenim un perfil de teaming que suposa una aportació senzilla i assequible, que per nosaltres és molt vaulosa.
En aquesta línia, dueu a terme altres accions també.
B: Fem xerrades a escoles i instituts, i hem editat materials com un conte il·lustrat sobre esterilització i la vida d’un gat de barri. També publiquem un calendari anual amb fotos de gats de les colònies i missatges de conscienciació, que té molt bona acollida.
I sobretot, la presència al carrer i la feina ben feta del voluntariat canvia la percepció de molta gent. Abans ens veien com “les dones dels gats”; ara ens perceben més com agents de canvi.
Quin paper hi juga el voluntariat en tota aquesta feinada?
I: Actualment som unes vuitanta persones voluntàries. No totes amb el mateix grau d’implicació, però és un equip gran que juga un paper fonamental.
I com s’organitza?
B: En general, cada persona voluntària gestiona una colònia: alimentar cada dia, mantenir nets els espais, controlar l’estat dels animals i avisar si hi ha incidències. Plogui, nevi o faci calor, les colònies mengen igual.
A l’entitat hi ha persones especialitzades en captures, en rescats o en construir refugis, però intentem que tothom sigui el més autònom possible. Per això fem sessions internes de formació periòdiques per unificar criteris d’atenció i alimentació.
Afegeix un nou comentari