La construcció tradicional mira al futur entre la manca de relleu i l’aposta per la formació
Comparteix
La PACAT reivindica la necessitat d’impulsar la formació i el reconeixement dels oficis artesanals per garantir la continuïtat d’un patrimoni que forma part de la identitat del país.
El passat 20 de setembre, Cervià de les Garrigues va ser escenari de la Segona Trobada Cultural d’Artesans de la PACAT i de l’Associacionisme Local, una jornada que va aplegar mestres artesans, institucions i entitats per celebrar i reivindicar els oficis tradicionals de la construcció, així com el paper de les associacions locals com a hereves dels antics gremis. Més enllà de les demostracions i tallers, la trobada va servir per posar damunt la taula una preocupació comuna: la manca de relleu generacional que amenaça el futur del sector.
“Cada cop hi ha més projectes en construcció que no pas professionals que els puguin fer”, alerta Jordi Carulla, president de l'associació Professionals i Amics de la Construcció Artesanal Tradicional (PACAT). “El problema que fa uns anys veiem a deu anys vista ja és aquí; falta jovent que vulgui aprendre aquests oficis, i això és greu, perquè la feina hi és, però no hi ha mans ni persones que la vulguin fer”, completa, en conversa amb Xarxanet.
Un projecte per preservar un llegat
La PACAT és una associació nascuda fa només un any i mig que ja aplega més d'una trentena de membres —majoritàriament artesanes i empresàries del sector de la construcció— i que treballa per preservar i transmetre els oficis tradicionals. El seu president reconeix que, malgrat les dificultats inicials, estan molt satisfets amb l’evolució de l’entitat: “Enguany semblava que ens podríem estancar, però ha estat tot el contrari perquè cada cop trobem més institucions i entitats interessades a col·laborar amb nosaltres”.
Actualment, l’associació manté vincles amb fundacions, col·legis professionals i fins i tot amb la Universitat de Lleida, amb qui preparen projectes conjunts. Tot i que és una feina lenta i amb molts fronts oberts, Carulla percep un canvi d’actitud: cada cop hi ha més consciència sobre la necessitat de recuperar el valor dels oficis i donar-los continuïtat.
El relleu generacional, un repte pendent
Un dels focus rau en la necessitat de donar continuïtat als oficis, el gran repte que enfronta el sector. Això només serà possible “si assegurem el relleu generacional”, diuen. I no és per manca de feina, ben al contrari. De fet, segons el president, bona part dels professionals del sector cerquen treballadors sense èxit.
Així, des de l’associació constaten una realitat: la demanda existeix, però falta mà d’obra. Les empreses petites de construcció tradicional tenen feina per dos o tres anys, però no troben jovent que vulgui aprendre l’ofici. Carulla considera que el sistema educatiu té part de responsabilitat: “S’empeny molt els joves a tirar cap a carreres universitàries, i els oficis els deixem molt de banda, fins al punt que no hi ha gent en molts oficis, i de feina n’hi ha. Aquí tenim el problema”.
El resultat de tot plegat és un sector que es queda sense relleu i que necessita un canvi de mentalitat. Des de la PACAT defensen que cal dignificar la construcció artesanal i reivindicar-la com a una opció professional amb futur. Un dels problemes és que moltes persones joves desconeixen que hi ha possibilitats reals de treballar en el sector. Segons Carulla, el jovent que s’hi vulgui dedicar tindrà feina assegurada durant anys, perquè el patrimoni construït continuarà necessitant restauració.
Formació per construir el futur
Una de les grans apostes de l’associació és la formació. L’entitat prepara un curs conjuntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que es farà a les Borges Blanques cap al mes de febrer. Seran cinc-centes hores de formació centrades en la construcció tradicional. L’objectiu és adequar el curs a la construcció tradicional i que l’alumnat adquireixi coneixements generals, en el sentit d’allò que representa tota una construcció de dalt a baix.
L’entitat també voldria portar aquesta formació a l’educació formal, tot i les dificultats estructurals que això planteja. El president lamenta que el sistema impedeixi que artesanes amb anys d’experiència puguin ensenyar si no tenen titulació universitària, i considera que això empobreix la qualitat de l’ensenyament. “La part teòrica es fa bé, però la part pràctica no s’està donant correctament; ens adonem que hi ha una educació de mala qualitat, i aquesta és una de les lluites grans que tenim al davant”.
Igualment, aposten per una formació més completa, adreçada tant a persones joves com a professionals en actiu. “La formació no hauria de ser només per a jovent que vulgui aprendre, sinó també per a professionals de la construcció i fins i tot per a arquitectes tècnics o arquitectes, perquè a la universitat la història de la construcció cada cop es toca menys”, assenyala.
Una nova manera de mirar la construcció
Carulla insisteix que cal canviar la mirada cap al sector. Considera que “la construcció del futur hauria de retornar una mica al passat”, i que el model basat en l’edificació massiva s’està esgotant. En canvi, “cases buides cada cop n’hi ha més”, apunta.
Aquesta mirada cap enrere, diu, és també una manera d’avançar. Des d’aquesta perspectiva, sosté que la construcció tradicional no és una cosa del passat, sinó un model per al futur. La seva aposta és combinar tradició i innovació, aprofitant els materials nobles del territori i aplicant tècniques antigues adaptades als criteris actuals de sostenibilitat i eficiència. Alhora, adverteix que “si els professionals no aconseguim una expertesa de construcció tradicional, també podem arribar a provocar més danys”.
Aquesta visió s’alinea amb els valors que vol transmetre l’associació, com la sostenibilitat, la qualitat i el respecte pel territori. Carulla veu la construcció artesanal com un model que hauria de guiar el futur del sector. “Veiem que serà la base de la construcció del futur”, afirma convençut.
Fer xarxa i transmetre coneixement
La feina del col·lectiu no s’acaba amb la formació. L’organització també treballa per teixir una xarxa d’artesanes, institucions i administracions que permeti compartir coneixements i impulsar projectes conjunts. La Segona Trobada Cultural d’Artesans, celebrada a Cervià, en va ser una clara mostra. “Cada cop hi ha més entitats i associacions que s’apropen a nosaltres”, celebra.
El projecte també vol consolidar espais estables de demostració i aprenentatge. Després de la trobada, l’associació ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Cervià de les Garrigues per utilitzar un espai on construir i ensenyar tècniques tradicionals de manera permanent. El projecte vol convertir-se en una mena de museu a l’aire lliure, on es puguin fer cursos i pràctiques sobre tècniques com la pedra seca, la calç o les voltes de guix.
A través d’aquesta mirada, l’associació vol garantir que el coneixement dels oficis no s’esvaeixi i que la construcció tradicional continuï viva com a part essencial del patrimoni i la identitat del país. Segons el president, tot aquest moviment és una aposta a llarg termini. “És una idea important, que no es fa en quatre dies”, reconeix, però confia que avancen en la bona direcció: “Creiem que anem pel bon camí”, rebla.
Afegeix un nou comentari