Formació Professional i centres de treball

Hi ha diferents tipus o graus de Formació Professional, i els requisits per accedir a cadascun d’ells són diferents. 

Primer, hi ha els itineraris formatius específics, ensenyaments adreçáts a alumnes d'entre 16 i 20 anys amb necessitats educatives vinculades a una discapacitat intel·lecual lleu o moderada. Després, hi ha els programes de formació i inserció (PFI), dedicats a joves d'entre 16 i 21 anys que han abandonat l'educació secundària per a oferir-los una continuïtat cap a la formac ió professional o un aprenentatge per al mercat laboral. 

Per altra banda hi ha els cicles. Aquests duren 2.000 hores dividides en dos cursos acadèmics, durant les quals una part es destina a la formació acadèmica i l'altra a la pràctica en centres de treball. Hi ha tres nivells de cicle: 

Per començar, hi ha els Cicles Formatius de Grau Bàsic, que permeten l'obtenció del títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria i del títol de 'tècnica o tècnic bàsic'. Hi pot accedir l'alumnat major de 15 anys i que hagi cursat el tercer curs de la ESO. Les persones que l'hagin superat poden accedir als Cicles Formatius de Grau Mitjà, al batxillerat o al món laboral. 

Per començar, hi ha els Cicles Formatius de Grau Mitjà. La titulació que atorguen aquests estudis és la de ‘tècnic o tècnica’, i, un cop superats, permeten accedir al batxillerat, a un cicle de grau superior (prèvia superació de la prova d’accés) i al món laboral. Les persones que vulguin accedir a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà hauran de complir un dels següents requisits: tenir el títol de l’ESO, tenir el títol de tècnica auxiliar, haver superat el curs per a l’accés dels Cicles de grau Mitjà o el Batxillerat, haver superat els mòduls obligatoris d’un Programa de Qualificació Professional Inicial, haver superat la prova d’accés per a majors de 25 anys o haver superat la prova d’accés a grau mitjà. 

També hi ha els Cicles Formatius de Grau Superior, que, en finalitzar-los, expedeixen un títol de ‘tècnic o tècnica superior’ i permet accedir a qualsevol estudi universitari oficial de grau i al món laboral. Les persones interessades en accedir a aquestes formacions hauran de complir un d’aquests requisits: tenir el títol de batxillerat, tenir el títol de tècnica superior o especialista, haver superat el curs específic d’accés als Cicles Formatius de grau Superior, tenir qualsevol titulació universitària o equivalent, haver superat la prova d’accés per a majors de 25 anys o haver superat la prova d’accés a grau superior. 

A banda d’aquestes tipologies, cal recordar que hi ha diversos ensenyaments de règim especial, amb recorreguts amb titulacions de diferents nivells: Cicle Formatiu Mitjà o Superior, Conservatori, equivalència a títol universitari... Sota aquest paraigua hi ha formacions de moltes tipologies: Arts plàstiques, música, dansa, art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals i disseny. 

Finalment, també hi ha els cursos d'especialització, per aprofundir coneixements un cop finalitzat un cicle formatiu, i la formació professional per a l'ocupació, que té la capacitat de millorar la incerció laboral de les persones sense estudis finalitzats per mitjà de la consecució de competències professionals. D'aquesta última hi ha dos tipus: per a persones en situació d'atur, que proporciona certificats de professionalitat o certificats d'assistència i aprofitament; i per a persones treballadores en actiu, que vol respondre a les necessitats d'adaptació als canvis en el sistema productiu. 

Hi ha moltes àrees professionals a les quals dona accés la Formació Professional. Es poden classificar en tres famílies professionals: ensenyaments específics (hostaleria, electricitat, sanitat, imatge personal, comerç, màrqueting...), ensenyaments artístics (arts plàstiques i disseny, joieria, arts aplicades, disseny d’interior...) i ensenyaments esportius (esports d’hivern, salvament i socorrisme, muntanya i escalada...). 

La formació professional aposta per impulsar la inserció del seu alumnat al món laboral, d’aquí que s’hi hagi consolidat un modelo de pràctiques formatives no laborals en centres de treball. Són pràctiques que tenen lloc a prop dels centres educatius, i es fonamenten en un acord entre aquests i les empreses. 

Ofereixen aquesta mena de formació dual: els cicles formatius de grau mitjà i superior, els cicles formatius d'arts plàstiques i disseny, d'ensenyaments esportius, i els programes de formació i inserció. 

L’FP Dual és una modalitat molt consolidada al centre d’Europa, i es basa en el diàleg social entre administració, empreses i sindicats. El punt de partida dels acords que fonamenten aquesta mena de formacions és que aquests tenen un retorn econòmic i social. Amb tot, un dels pilars és la inserció laboral de les persones, i pot ser que les empreses que vulguin oferir aquestes formacions tinguin la intenció de contractar el seu alumnat, ja que és probable que, en cas de necessitar personal, acudeixin a les persones que s’han format en aquestes empreses. 

El que ve a fer l'FP Dual és recuperar la figura de l'aprenent. Parteix de la col·laboració entre el centre educatiu i una empresa o organització. L'ofereixen els Programes de Formació i Incerció i els Cicles d'FP de Grau Mitjà i de Grau Superior. 

Hi ha dos tipus d'FP Dual: la general i la intensiva. En tots dos casos, l'estada als centres de treball implica un reconeixement acadèmic. En el cas de la dual intensiva, a més, també s'incorpora remuneració i reconeixement laboral. Les hores d'estada a l'empresa o organització varien, segons el nivell, de les 500 a les 1000, en el cas de l'FP Dual intensiva, i de les 200 a les 515, en el cas de l'FP Dual general. 

L’activitat laboral de les persones que cursen una FP Dual en règim intensiu està parcialment regulada a les empreses on treballen. Hi ha dues fórmules de regulació. 

Una d’elles és el contracte formatiu. En aquest cas, les condicions laborals, com l'horari o el calendari, segueixen la normativa vigent, incloent el conveni col·lectiu. Aquesta condició obliga a l'alta a la Seguretat Social com a treballador/a. 

L’altra modalitat de regulació és la beca. L'aportació d'aquesta varia segons el nivell de la formació: per als CFGS de grau mitjà, l'import no pot ser inferior al 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Per als CFGS de grau superior,  l'import no pot ser inferior al 50% al SMI durant la primera meitat de l'estada, i al 70% durant la segona. L'alta a la Seguretat Social en aquesta mena de regulació és d'assimilar a treballador/a. 

Pel que fa a l'FP Dual en règim general, no hi haurà en cap cas relació laboral, i la remuneració tampoc és obligatòria. Així i tot, es poden oderir compensacions econòmiques per a compensar les despeses de l'estada. 

La tutorització de l’alumnat en règim d’FP Dual és doble, de part del centre acadèmic, que avaluarà l’aprenentatge teòric; i de part del centre de treball, que avaluarà el treball pràctic. Els criteris s’hauran acordat prèviament des de l’equip docent i des del personal tècnic de l’empresa. Aquest seguiment haurà de ser en col·laboració entre les dues parts. 

A més, l'Administració, això és, el Servei de Programes i Projectes de Foment dels Ensenyaments Professionals, farà una feina de seguiment i autorització dels acords, i oferirà el suport necessari a qualsevol de les parts.