La Fundació Mona celebra el llegat científic i humà de Jane Goodall

“Ella era molt humil i sempre s’acostava a tothom”, explica amb emoció continguda l’Olga Feliu, directora de la Fundació Mona. “Recordo que en un dinar a Girona va anar al lavabo i una noia la va reconèixer. Estava tremolant perquè conèixer-la era el somni de la seva vida. La Jane la va saludar amb total naturalitat i es va quedar parlant amb ella una estona; ben segur que aquella noia ho recordarà tota la vida”, recorda amb afecte.

Aquest record planer, i alhora tan humà, que evoca Feliu en conversa amb Xarxanet dona una idea clara de qui era la Jane Goodall i la pèrdua que significa la seva mort aquest passat 1 d’octubre, als 91 anys. L’etòloga britànica, pionera en l’estudi del comportament dels ximpanzés, va ser molt més que una científica de prestigi internacional; es va convertir en un referent ètic i moral, una veu respectada en defensa de la natura i dels animals, així com una inspiració per a moltes persones —especialment dones i nenes— d’arreu del món.

Quan el 1960 va arribar al Parc Nacional de Gombe, a Tanzània, per observar els ximpanzés, la Jane Goodall no tenia cap títol universitari. El fet de ser dona i no acreditar una formació acadèmica formal va aixecar reticències entre la comunitat científica. Aquella recerca, però, acabaria canviant per sempre la primatologia i, de retruc, la manera en què mirem els animals. “Va ser molt valenta demostrant que les dones també podien fer recerca en un camp dominat per homes i, a més, sense tenir estudis universitaris a l’inici”, subratlla Feliu.

Goodall no només va trencar barreres de gènere, sinó que també va sacsejar els fonaments de la ciència. Va ser la primera a posar noms als ximpanzés que observava, i no números, reconeixent així les seves personalitats úniques. Les seves descobertes sobre l’ús d’eines, la caça cooperativa i els vincles socials dels primats van esborrar la frontera que durant segles havia separat humans i animals.

Una visita que va deixar empremta

El 2006, la Jane Goodall va visitar el centre de recuperació de primats de la Fundació Mona, situat a Riudellots de la Selva (Girona). Aquell dia va ser molt especial per a l’equip de l’entitat, que treballa per rescatar i rehabilitar primats que malviuen en pèssimes condicions. “Va ser molt emocionant rebre a casa la pionera de la nostra feina”, expressa Feliu. 

La connexió de la fundació amb Goodall es va mantenir en el temps. “Seguia de prop la nostra tasca”, diu Feliu, com demostra també el missatge de felicitació i afecte que l’etòloga va enviar a l’entitat amb motiu del seu vintè aniversari. “Durant aquests vint anys, Mona ha rescatat ximpanzés de situacions terribles. A més de tenir cura d’aquests primats, ha format moltes persones joves en primatologia, ofereix un programa educatiu per a infants i treballa per conscienciar l’opinió pública sobre la situació dels primats” transmetia Goodall.

Com explica Feliu, la seva figura i el seu llegat impregnen la tasca de la fundació, però també de moltes altres organitzacions que s’enfoquen en la defensa dels drets dels animals i la conservació del medi ambient. “El més important és el missatge que sempre repetia: cada petit gest compta. Tothom pot aportar una mica, i si tots ho fem, podem aconseguir canvis reals”, suma Feliu.

Un llegat que transcendeix

La seva influència no es va limitar a l’àmbit científic. Amb el temps, Goodall va passar de dedicar llargues temporades als boscos de Gombe a recórrer el món com a ambaixadora de la natura. Fundadora de l’Institut Jane Goodall i del programa educatiu ‘Roots & Shoots’, va multiplicar la seva influència amb un missatge pedagògic i ple d’esperança. Per a ella, l’educació de les noves generacions era la clau per revertir la crisi ambiental.

Així, la Jane Goodall deixa un gran llegat científic, però també humà. La seva feina va obrir portes a moltes dones en la ciència, va canviar la mirada sobre els animals i va contribuir a despertar consciències sobre la urgència de protegir la natura. Però, sobretot, com recorda Feliu, deixa una manera d’entendre el món: amb respecte, humilitat i compromís. “El més important és que siguem capaços, entre totes, de salvar un planeta tan malmès. Aquest és el missatge que deixa per a les noves generacions”, conclou Feliu.