Esther Carbonell: "Treballem la salut mental amb una mirada crítica i posem al centre la transformació social"

Un espai amable, que abraça la singularitat, d’escolta activa i de trobada: d’aquesta manera es defineixen des de l’entitat sociocultural Locomotora21, nascuda a Sitges el 2017 i que actua arreu del Garraf. El seu objectiu principal és donar suport i acompanyament a totes aquelles persones que travessen un període de malestar psíquic i emocional o que els mou l’interès per la salut mental i la transformació social que pot aportar.

A través de diferents projectes que inclouen l’art, la cultura, la literatura i el debat, organitzen un calendari de sessions i tallers per crear comunitat i treballar de manera col·lectiva la salut mental. Locomotora21 disposa d’un espai per a dones que han patit violència masclista, a través del qual estrenen el pòdcast ‘Les boges dels gats’, i també organitzen xerrades a escoles i centres educatius per apropar la salut mental als joves. Una entitat que, després de vuit anys en actiu, s’ha consolidat al Garraf i continua apostant per la sensibilització i el canvi social.

Quina és la raó de ser de l'entitat?

Nosaltres sempre treballem des d'una mirada crítica i posem sempre al centre l'experiència pròpia, l'acompanyament i la transformació social. Entenem que la salut mental té molt a veure amb l'entorn i les vivències d’un mateix, però també cal tenir en compte tot el que ens envolta a nivell de societat, ja que hi ha estructures socials que ens oprimeixen.

Tenim aquest sentit crític i aquest impuls per la transformació social, que creiem que també canviarà el nostre context emocional.

Fa vuit anys que Locomotora21 està en actiu. Quin ha estat el vostre recorregut?

Vam començar a l’Ateneu Popular de Sitges, amb l’espai obert de pensament i paraula: érem un grup de persones que ens reuníem i parlàvem del que volíem o necessitàvem. Des de Locomotora21 sempre ens nodrim de les persones que arriben i, seguint aquesta premissa, gràcies a una membre que és historiadora de l’art, vam començar uns tallers que vinculaven la pintura amb la salut mental.

Més endavant, vam considerar interessant poder difondre més generalment la nostra visió com a entitat i vam començar a escriure articles d'opinió i d'experiència pròpia al diari L'Eco de Sitges, amb l’objectiu de ser un altaveu. Ens vam adonar que hi havia un feedback real de què passava a les nostres trobades i espais. A partir d’aquí, l’entitat no ha fet més que créixer.

Dins del procés de consolidació, per què vau decidir engegar un espai per a dones?

Tot i crear espais segurs i còmodes per a tothom, notàvem que hi havia dones que se sentien una mica vulnerables o fràgils compartint debat amb homes, fet que no les permetia acabar d’obrir-se del tot ni de treure profit de les sessions. És per això que vam decidir obrir un espai exclusiu per a dones. Aquesta situació també ens va permetre explorar una visió crítica amb el que passa al nostre voltant, i els petits micromasclismes que es produeixen gairebé sense adonar-nos-en.

De fet, encara que sempre treballem des de la comunitat, també tenim una opció de sessions més íntimes. Ens hem trobat en casos de persones que, abans de saltar al grup mixt general, necessiten un petit espai de recuperació i adaptació, d’atenció més personalitzada. Tenim un espai més individual per a aquests moments de fragilitat o vulnerabilitat.

"En termes de salut mental, hi ha estructures socials que ens oprimeixen".

Actualment, teniu quatre projectes en actiu. Quins són?

El primer de tots és ‘Àgora Errant’. Són uns col·loquis que van sorgir arran de la necessitat de lligar les conductes de la societat actual amb el malestar. Aquestes sessions de debat sempre les organitzem a places del poble, són obertes a tothom, i l’objectiu principal és identificar una temàtica concreta i compartir els malestars que experimenta cadascú. Aquest projecte ens ha permès fer xarxa entre altres entitats de la comarca.

La idea és interpel·lar la ciutadania a peu de carrer. Aquestes sessions ens han enriquit moltíssim i ens han servit per adonar-nos que hi ha molta participació, també de persones que no tenen res a veure amb Locomotora21. Ens ha projectat molt a nivell comarcal.

També treballeu la salut mental a través de la literatura. De quina manera ho dueu a terme?

Com que les sessions d’‘Àgora Errant’ són més obertes a tothom, vàrem decidir crear un espai més íntim, per a totes les persones que els vingui de gust parlar de malestars emocionals més complexos. Aquest projecte s’anomena ‘Refugi d’emocions’, i el desenvolupem a la biblioteca de Sitges, la Santiago Rusiñol, en un ambient més recollit, amable i acollidor.

Vam partir de la situació d’anar a la biblioteca i haver de demanar per llibres de salut mental. Sempre ens passava que ens indicaven de buscar-los a la prestatgeria de psiquiatria i psicologia, i vam decidir fer alguna cosa més. L’objectiu és trobar altres llibres que puguin servir-nos per ajudar-nos a travessar aquestes experiències: construir un fons de salut mental amb perspectiva crítica a les biblioteques municipals.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Associació sòcio-cultural Locomotora 21 (@locomotora_21)

A més d’haver creat aquest fons, també organitzeu xerrades literàries.

Sí, ho complementem amb diferents presentacions de llibres, en format tertúlia, amb autors que han escrit els llibres en primera persona, o que han publicat guies de salut mental, per exemple. Són publicacions que tenen un interès per a l’entitat, ja que van més enllà de la simptomatologia o d’un diagnòstic.

Quin projecte més teniu entre mans?

Molt lligat a ‘Refugi d’emocions’, tenim la iniciativa ‘Desiderat de GPT’. A vegades, fa molta vergonya demanar a la biblioteca o a la llibreria un llibre de salut mental, pot crear estigma cap a la persona. Se’ns va acudir configurar un ChatGPT que tingui la missió exclusiva de buscar i extreure qualsevol llibre d’aquesta temàtica que s’estigui buscant.

A més, també volem explorar de quina manera ens ajuda la intel·ligència artificial: des de l’entitat, veiem que moltes persones consulten el ChatGPT per parlar de problemes. Ens hem adonat que, molt sovint, pot incentivar les creences falses. És a dir, sempre et respondrà el que vols sentir i et donarà la raó, fet que pot ser perjudicial en moments vulnerables.

Teniu el pòdcast ‘Les boges dels gats’. En què consisteix?

Aquesta idea va sorgir a l’espai de dones. La idea va sorgir gràcies a aquest arquetip: per què no existeix un boig dels gats? Què vol dir? Qui és aquesta dona? L’objectiu principal és parlar de temes que ens interpel·lin i que ens fan mal, i donar veu al nostre col·lectiu i a tantes dones que també segurament els passa el mateix. Fer front a aquestes violències que les dones travessen cada dia.

"Som tot el contrari de l’opressió, ens identifiquem amb la força col·lectiva".

Com arribeu al públic més jove?

Des de fa un temps hem començat a fer sensibilitzacions a escoles i instituts, on treballem sempre des d'aquesta mirada crítica. Fem tallers participatius i obrim espais d’escolta activa per saber què opina la gent jove.

Hem detectat que, quan els obres un espai segur i acollidor, parlen molt més del que, a priori, la gent adulta ens pensem. Creiem que cal escoltar-los, perquè tenen molt a dir i saben molt bé què significa el malestar emocional.

De quina manera creieu que heu impactat a la societat?

Una de les opinions que recordem amb més tendresa és la d’una noia que ens va comentar que Locomotora21 era una xarxa que deixava passar l’aire. Som tot el contrari de l’opressió, ens identifiquem amb la força col·lectiva. A més, veiem que les persones acudeixen a Locomotora21 des del desig, no des de l’obligació. Veiem que hi ha il·lusió, ganes de compartir, de dialogar, de continuar creixent, de formar part d'un espai i de voler aportar com a persona.

Una altra reflexió que ens va agradar molt és la d’una persona que ens va dir “quan vinc aquí, el meu diagnòstic es queda fora. I això és el que m'ajuda a recuperar-me, poder sortir d'aquest diagnòstic que a vegades m'ofega”. El que és important, és que ara sí que estem veient que comença a haver-hi un reconeixement com a entitat, que se'ns comença a legitimar la nostra paraula i la nostra veu.

Quins són els vostres reptes de futur?

Ens considerem un projecte molt sòlid, encara que, malauradament, ens costa molt sobreviure, sobretot en termes de recursos econòmics. Una de les idees de Locomotora21 és que sigui accessible a tothom i volem que continuï sent així i que puguem tirar endavant tots els nostres projectes.

Hem de ser conscients que la salut mental és un mirall en el qual, sovint, les persones no vol mirar-se. El repte és poder continuar treballant, fent accions, projectes i continuar vivint com a entitat i col·lectiu. I transformar aquesta idea de la salut mental, que també podem recuperar-nos a través de la comunitat i el col·lectiu.