Violències masclistes a l’àmbit laboral: què han de saber i fer les entitats del tercer sector

Les violències masclistes també poden manifestar-se en l’àmbit laboral i afectar greument la seguretat, la salut i la trajectòria professional de les persones treballadores. Per a les entitats del tercer sector, aquesta realitat és especialment rellevant, ja que actuen com a ocupadores i alhora com a agents socials compromesos amb els drets humans i la igualtat. 

El marc legal vigent estableix mesures de protecció integral per a les supervivents i defineix les obligacions de les organitzacions. La Llei Orgànica 1/2004, la Llei Orgànica 3/2007, la Llei 13/2007, el Reial decret llei 9/2018 i la Llei Orgànica 10/2022 configuren un sistema jurídic que reconeix drets laborals específics, estableix mesures de protecció i incorpora les violències masclistes com a risc psicosocial a la prevenció de riscos laborals. 

A més, la normativa estableix diferents formes per acreditar la situació de violències masclistes, com l’ordre de protecció, les resolucions judicials o els informes del Ministeri Fiscal, que permeten activar els drets laborals corresponents. Tot plegat crea un marc que obliga les entitats a comprendre i aplicar aquests instruments de manera rigorosa, respectant la confidencialitat i garantint un entorn laboral segur i lliure de violències.

La normativa reconeix un conjunt ampli de drets laborals per a les persones treballadores que viuen situacions de violències masclistes, amb l’objectiu de garantir-ne la seguretat, la continuïtat laboral i la protecció integral. Aquests drets inclouen la possibilitat de reduir o reorganitzar la jornada, adaptar l’horari, accedir al treball a distància quan la tasca ho permeti, o bé sol·licitar un canvi de centre de treball o la mobilitat geogràfica per allunyar-se de l’agressor si cal. 

En situacions més greus o de risc, la persona pot demanar la suspensió del contracte amb reserva del lloc o l’extinció del contracte amb dret a prestació d’atur. Per activar aquests drets, cal acreditar la situació de violències masclistes mitjançant documents com l’ordre de protecció, la sentència, la resolució judicial o l’informe del Ministeri Fiscal. 

Les entitats tenen l’obligació de garantir que l’exercici d’aquests drets no comporta cap represàlia, discriminació ni sanció; qualsevol acomiadament o penalització vinculada a aquest motiu pot ser declarat nul. Per això, és essencial que les organitzacions comptin amb circuits interns clars, accessibles i confidencials que permetin activar les mesures amb rapidesa i seguretat, i assegurin que la persona no pateix més situacions de vulnerabilitat dins l’espai de treball.

Les entitats del tercer sector tenen el deure legal i ètic de garantir un entorn laboral segur i lliure de violències masclistes, i això implica adoptar mesures de prevenció, detecció i intervenció que siguin clares, accessibles i conegudes per tota la plantilla. Un dels requisits principals és disposar d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe, un document obligatori per a totes les organitzacions, independentment de la seva mida. 

Aquest protocol ha d’incloure la definició de conductes no permeses, un sistema de canals de comunicació i denúncia que assegurin confidencialitat, i un conjunt de mesures de protecció que es puguin aplicar de manera immediata quan una persona comuniqui una situació de violències masclistes. A més, cal especificar qui és responsable de gestionar les denúncies, quines fases té el procediment intern i quines garanties s’ofereixen a totes les parts. 

Les entitats també han de formar regularment el seu personal, especialment els equips de direcció i gestió de persones, perquè coneguin el funcionament del protocol, entenguin com es manifesten les violències masclistes i sàpiguen com actuar sense revictimitzar. Igualment, han d’evitar qualsevol represàlia derivada de la denúncia i garantir que la persona supervivent rep suport, informació i protecció al llarg de tot el procés. 

Perquè una entitat del tercer sector pugui abordar de manera efectiva les violències masclistes en l’àmbit laboral, és essencial que desenvolupi un sistema intern sòlid, planificat i adaptat a la seva realitat organitzativa. El primer pas és realitzar una diagnosi interna que permeti identificar riscos psicosocials, revisar dinàmiques de treball, analitzar relacions de poder i detectar possibles situacions de vulnerabilitat entre les persones de la plantilla. 

A partir d’aquesta diagnosi, cal elaborar o actualitzar el protocol de prevenció i actuació, incloent-hi definicions, circuits d’atenció, mecanismes de protecció immediata, mesures de seguiment i criteris de confidencialitat. La formació i sensibilització és un altre element clau: s’han d’oferir espais formatius a la direcció, equips tècnics i resta de personal perquè coneguin les violències masclistes, entenguin com es manifesten i sàpiguen reaccionar de manera respectuosa i segura. 

Quan una persona treballadora comunica una situació de violències masclistes, l’entitat ha d’aplicar mesures de protecció personalitzades, com l’adaptació d’horaris, el treball a distància, el trasllat temporal o la reorganització de tasques, sempre prioritzant la seva seguretat.

El context actual, marcat per la renovació del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, ofereix les entitats del tercer sector una oportunitat significativa per reforçar el seu paper com a agents de transformació social i de garantia dels drets de les persones. Aquest pacte impulsa més transparència, sistemes de seguiment més robustos i una major participació de les organitzacions socials en les polítiques de prevenció i resposta davant les violències masclistes. 

Per a les entitats, això significa revisar les seves polítiques internes, adaptar els protocols a les novetats normatives i assegurar que tota la plantilla coneix tant les mesures de protecció com els canals de comunicació disponibles. Designar una persona de referència en igualtat i violències masclistes pot afavorir la implementació d’aquestes mesures i reforçar la coherència institucional. 

A més, l’impuls de circuits de denúncia segurs i confidencials i la millora de les pràctiques de governança interna permeten que l’organització actuï amb responsabilitat i eficàcia. Aquestes accions consoliden les entitats com espais de confiança, protecció i suport, alineats amb els valors del sector i amb el compromís de garantir entorns lliures de violències.