Jurídic

Què han de saber les entitats socials abans de presentar-se a una licitació pública?

Entitat redactora
Suport Tercer Sector – Jurídic
Autor/a
Aina Galceran Zamora
  • Una persona que escriu una licitació.
    La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya ha elaborat una guia jurídica que identifica els principals elements que cal valorar abans de presentar una oferta. Font: Canva.
  • Una persona que és jutgessa pica amb el mall,
    La subrogació de les persones treballadores és una de les qüestions que té més impacte econòmic en les entitats socials que participen en licitacions públiques. Font: Canva.

Participar en una licitació pública implica assumir obligacions i riscos jurídics que cal conèixer prèviament. 

La contractació pública és una via habitual perquè les entitats socials desenvolupin serveis d’interès general. Tanmateix, concórrer a una licitació comporta conseqüències jurídiques i econòmiques que sovint generen dubtes. 

Per aquest motiu, La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya ha elaborat una guia jurídica que identifica els principals elements que cal valorar abans de presentar una oferta.

Índex

Conèixer el marc legal i els principis que regeixen la licitació pública

Abans de participar en una licitació pública, és fonamental que les entitats socials coneguin el marc legal que regula la contractació amb les administracions públiques. Aquest marc estableix els drets i obligacions tant de l’Administració com de les entitats licitadores i fixa les regles del joc del procediment. 

A més de la normativa específica, les licitacions es regeixen per uns principis bàsics que han de garantir la igualtat de tracte entre totes les entitats, la transparència del procés i la lliure concurrència.

Aquests principis impliquen, per exemple, que tota la informació rellevant sobre la licitació ha de ser accessible de manera clara i en igualtat de condicions, i que les decisions adoptades per l’Administració han d’estar degudament motivades. Conèixer aquests elements permet a les entitats identificar possibles irregularitats i defensar els seus drets si consideren que el procediment no s’ha ajustat a la normativa vigent.

Analitzar amb detall la subrogació de les persones treballadores

La subrogació de les persones treballadores és una de les qüestions que té més impacte econòmic en les entitats socials que participen en licitacions públiques. En determinats contractes, la normativa estableix l’obligació de subrogar el personal que ja presta el servei, sempre que aquesta obligació derivi d’una norma legal, d’un conveni col·lectiu o d’un acord de negociació col·lectiva amb eficàcia general.

És imprescindible revisar amb atenció la informació facilitada per l’Administració sobre el personal susceptible de subrogació, ja que aquesta ha de permetre calcular correctament els costos laborals associats al contracte. Una informació incompleta o incorrecta pot generar desequilibris econòmics durant l’execució del servei. Tot i això, cal tenir present que la subrogació és una qüestió pròpia de l’àmbit laboral i que l’Administració no decideix quin personal s’ha de subrogar, sinó que té l’obligació d’informar.

Comprovar que el pressupost de licitació cobreix tots els costos del servei

Abans de presentar una oferta, les entitats han de comprovar si el pressupost base de licitació permet cobrir tots els costos necessaris per prestar el servei en condicions adequades. Això inclou, com a mínim, els costos laborals segons el conveni aplicable, les despeses generals, els costos directes i indirectes i el benefici industrial.

Acceptar un pressupost insuficient pot posar en risc la sostenibilitat econòmica de l’entitat i dificultar el compliment correcte del contracte. Per aquest motiu, és important valorar si els imports fixats responen a preus de mercat i si els càlculs estan degudament justificats. Una revisió prèvia rigorosa permet prendre decisions informades i evitar situacions de pèrdua econòmica durant l’execució del contracte públic.

Tenir present els drets de cobrament i els terminis de pagament

La normativa de contractació pública reconeix el dret al cobrament del preu del contracte en un termini determinat, que habitualment és de trenta dies des de la conformitat de la factura. Malgrat això, en la pràctica, les entitats socials poden trobar-se amb retards en el pagament per part de l’Administració.

Conèixer els terminis legals i els drets associats al cobrament és clau per protegir la viabilitat econòmica de l’entitat. En cas d’impagament, la normativa preveu la possibilitat de reclamar interessos de demora i iniciar procediments formals de reclamació. Disposar d’aquesta informació permet a les entitats actuar amb criteri i anticipar possibles tensions de tresoreria derivades de la contractació pública.

Entendre la durada, la pròrroga i l’extinció dels contractes públics

Els contractes públics tenen una durada determinada, que pot incloure pròrrogues previstes expressament als plecs. És important que les entitats coneguin quines pròrrogues són obligatòries, quines requereixen acord exprés i en quines condicions es poden aplicar.

Un cop finalitzat el contracte, la relació contractual s’ha d’extingir, excepte en situacions excepcionals justificades per l’interès públic. En aquests casos, la normativa i la jurisprudència reconeixen el dret a una compensació econòmica per evitar situacions d’enriquiment injust. Conèixer les causes d’extinció i resolució del contracte permet a les entitats defensar els seus drets i evitar assumir obligacions no previstes legalment.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament. 

Etiquetes

Comparteix i difon