La donació

1. Què és una donació?
2. Qui pot donar? I qui pot ser donatari?
3. Què es pot donar? I quins requisits formals exigeix la llei?
4. Efectes generals i especials de la donació

1. Què és una donació?

En un sentit molt ampli, podem entendre que és una liberalitat. En un sentit jurídic hem d¿entendre que és un acte de liberalitat pel qual una persona ¿donant- disposa gratuïtament d¿un bé a favor del donatari que l¿adquireix, si accepta en vida del donant. A Catalunya aquesta matèria està regulada en els articles 531-7 i següents de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. Aquelles Comunitats Autònomes que no tinguin regulació pròpia se¿ls aplicarà els articles 618 i següents del Codi Civil.

En conseqüència, per poder parlar de donació han de concórrer aquests requisits:

1.- empobriment del donant,

2.- enriquiment del donatari,

3.- "animus donandi", és a dir, intenció per part del donant de beneficiar al donatari,

4.- gratuïtat de l'acte, és a dir, que no hi hagi cap contraprestació per part del donatari ni d¿un tercer. Les donacions poden ser de varius tipus, així per exemple es parla de donacions remuneratòries, quan es fan com a premi o reconeixement dels mèrits contrets o dels serveis prestats pels donataris, sense que siguin exigibles jurídicament.
 

▲ Tornar a l'índex

2. Qui pot donar? I qui pot ser donatari?

Respecte de la capacitat per ser donant i tractant-se de persones físiques, podem afirmar que la llei exigeix una capacitat superior que per altres contractes. Això és degut, per un costat, a la falta de contraprestació per part del donatari, i d'altre, a l'intent per part de la llei de protegir a tercers com poden ser creditors i legitimaris, que podrien veure perjudicats els seus drets si el donant distribueix gratuïtament tots els seus béns.

Tractant-se de persones jurídiques, com poden ser societats mercantils, no obstant tenir ànim de lucre, -qüestió que xoca amb l¿idea de liberalitat-, actualment se¿ls reconeix capacitat per fer donacions, ja que tenen capacitat jurídica. Per exemple, una societat anònima pot fer una donació a una fundació i encara que no obtingui directament un guany, pot aconseguir publicitat que a llarg termini li pot reportar beneficis. Els donants no poden revocar les donacions motivades per captacions públiques o benèfiques a partir del moment en què manifesten públicament la voluntat de donar. Pel que fa a la capacitat per ser donatari, hem de dir que les persones físiques han de tenir un mínim de discerniment, és a dir, capacitat per entendre l¿ acte d¿atorgament. Com a regla especial hem de destacar que, no poden acceptar donacions les associacions no permeses per la llei, com són les que persegueixen fins il¿lícits o paramilitars.

Però si que poden acceptar donacions, les associacions permeses i les fundacions amb el consentiment del Protectorat, quan es tracti de donacions amb carreges que desnaturalitzin els fins fundacionals. D'altre banda, les donacions no oneroses a favor d¿una fundació no poden ser renunciades sense l'autorització prèvia del Protectorat.

▲ Tornar a l'índex

3. Què es pot donar? I quins requisits formals exigeix la llei?

A) Poden ser objecte de donació un o varis béns sempre que siguin certs i determinats. Per tant, queda exclosa la donació de béns futurs, és a dir, aquells béns que el donant no pot disposar en el moment de fer la donació. Aquesta exigència coordina amb el requisit legal de que el donatari ha d¿acceptar la donació. En el cas de que la donació sigui d¿una universalitat de coses, empreses i altres conjunts unitaris de béns o agregats de béns es fa extensiva a tots els elements que hi són integrats o adscrits.

B) En quant al requisits formals, hem de diferenciar entre:

1) les donacions de béns mobles que s¿han de fer per escrit. Les donacions verbals solament són vàlides si simultàniament es lliura el bé donat. Però aquesta regla té una excepció, concretament les donacions que es fan amb motiu de captacions públiques de caràcter benèfic, en les quals el lliurement del bé es pot diferir.

2) les donacions de béns immobles solament són vàlides si els donants les fan i els donataris les accepten en escriptura pública. L'acceptació feta en una escriptura posterior o per mitjà d'una diligència d'adhesió s'ha de notificar de manera autèntica als donants. La jurisprudència considera que la donació de béns immobles no feta en escriptura pública es nul·la de ple dret.

▲ Tornar a l'índex

4. Efectes generals i especials de la donació

1.- El donant ha d¿entregar la cosa donada al donatari, ja que la donació es irrevocable des del moment en què els donants coneixen l¿acceptació dels donataris, excepte causes molt determinades, com pot ser, l¿incompliment de les càrregues imposades pels donants als donataris.
2.- Els donants no responen de l¿evicció ni dels vicis ocults dels béns donats, a diferència per exemple dels venedors en les compravendes o els arrendataris en els arrendaments, excepte:

a) si els donants actuen de mala fe, és a dir, coneixent que el bé és aliè o coneixent-ne els vicis o els defectes ocults. En aquest cas s¿ha d¿indemnitzar als donataris de bona fe pels perjudicis soferts. b) si la donació és modal o amb càrrega han de sanejar el bé fins al valor del gravamen.

 

3.- La donació, com la resta de contractes, pot anar acompanyada de pactes introduïts per les parts. Concretament, la donació degut a la seva especial naturalesa, ja que només genera obligacions al donant i no al donatari, pot anar acompanyada de ¿certes obligacions¿ imposades al donatari o a un tercer. Així podem parlar de:

a) terminis quan s'estableix un temps abans d'adquirir el bé-,

b) condicions ¿en aquest cas depèn del compliment o incompliment d'un fet futur- o

c) modes, entès com a càrrega. Donada la relevància tributaria que tenen tots els negocis jurídics us recomanem la consulta d'altres recursos de coneixement.

▲ Tornar a l'índex