El règim disciplinari en una associació

1. Quina és la regulació legal?
2. El règim disciplinari en les normes pròpies de l’entitat
3. Conveniència de disposar d’un règim disciplinari
4. Pèrdua de la condició de soci
5. L’expedient de separació voluntària
6. L’expulsió d’un soci de l’entitat

1. Quina és la regulació legal?

La vigent llei catalana d’associacions ha optat per no regular en detall, com han d’actuar les associacions davant la conducta reprovable d’un soci, en canvi si que estableix l’exigència que en els estatuts de totes les associacions,  s’estableixi un mecanisme, que és el que s’haurà de tenir en compte en el moment d’emprendre un seguit de mesures disciplinaries cap al soci presumptament infractor (article  321-4 de la llei).

L’establiment d’un procediment disciplinari per part d’una entitat, és una manifestació clara de la potestat d’autoorganització que tenen les associacions.

Els òrgans de govern són sobirans per prendre decisions sancionadores, respecte els seus propis socis que, a partir del moment que accepten fer-se membres de l’associació, es comprometen a complir els deures de soci i també a acatar les decisions que prenguin legítimament els òrgans de govern de l’associació.

Ara bé aquesta potestat no és il·limitada ja que per sobre de tot, no pot lesionar drets com el de l’honor o la llibertat d’expressió del soci que es trobi en aquesta situació.

També cal garantir uns mínims drets fonamentals com el de proporcionalitat o el dret a la defensa,  enfront la decisió de l’ associació. I aquí la llei preveu expressament, que "abans d’imposar la sanció, s’ha d’informar la persona afectada de les causes que la justifiquen. La persona afectada té el dret d’oposar-s’hi i de practicar proves de descàrrec seu".

Evidentment es tracta de que el soci en qüestió pugui donar la seva versió dels fets i al mateix temps disposar, si s’escau, d’una instància superior per recórrer la decisió (oportunitat que tindrà lloc en la següent assemblea general que es celebri).

Per últim, cal no oblidar que la imposició de sancions ha d’ésser sempre motivada, és a dir argumentada.

▲ Tornar a l'índex

2. El règim disciplinari en les normes pròpies de l’entitat

Cal doncs, que cada entitat tingui en els seus Estatuts uns mínims pel que fa a la regulació d’un règim disciplinari, sens perjudici que quan l’associació ho consideri necessari, es pugui desenvolupar aquesta qüestió en un Reglament de Règim Intern. Per tant és feina de l’associació dur a terme a priori la regulació disciplinaria, establint una graduació de la gravetat de les faltes i de les sancions que correspongui imposar.

De tota manera i per tenir un exemple de referència, ens podem fixar en el model estàndard d’estatuts que proporciona el Departament de Justícia.

Aquest model, en la part final té un capítol dedicat al règim disciplinari i parteix del fet que és l’òrgan de govern el que sanciona les infraccions comeses pels socis que incompleixen les seves obligacions. 

D’entrada ens aclareix que el procediment sancionador es pot iniciar per part de la junta (d’ofici) o bé com a conseqüència d’una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l’expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l’adopta aquest òrgan de govern també dins d’un període de 15 dies.

Finalment determina que contra les sancions per faltes greus i molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades hi poden recórrer, si el reglament intern estableix el procediment per fer-ho, davant la primera assemblea general que tingui lloc.

En qualsevol cas, tornem a remarcar el fet que les fases i terminis que contenen aquests models, són orientatius i l’associació les pot crear lliurement i desenvolupar mitjançant un reglament intern.

▲ Tornar a l'índex

3. Conveniència de disposar d’un règim disciplinari

Per tal d’evitar problemes us recomanem haver previst un seguit de normes, que només cal utilitzar quan les altres vies de resolució de conflictes, han fallat. Pensem que aquest és l’objectiu de la llei, que recomana que les entitats desenvolupin els seus règims disciplinaris sobretot per dos motius: 

1. Per tal que l’associació disposi d’una sèrie de mecanismes jurídics per governar-se en situacions problemàtiques.

2. Per evitar que un òrgan directiu qualsevol, tot i no disposar d’unes normes escrites, tanmateix emprengui mesures disciplinaries que, precisament per no estar tipificades prèviament, puguin tenir el seu origen en decisions unilaterals, arbitraries i poc contrastades.

Per això, per donar seguretat jurídica al presumpte infractor, creiem que és necessari que, entre els diferents drets de què és objecte tot soci, també hi hauríem de trobar el dret al procediment (disciplinari). El soci ha de conèixer quin tipus de falta se li atribueix; lleu, greu i molt greu i també en cas que aquesta quedi demostrada, quines sancions corresponen a cada tipus de falta. En conseqüència el soci podrà consultar el reglament de règim intern on s’estableixen els motius pels quals es pot incórrer en els diferents tipus de faltes. Per exemple, l’associació pot haver considerat com a faltes greus l’impagament de la quota durant dos anys seguits o que un dels socis hagi realitzat algun tipus d’actuació que afecti la imatge pública de l’entitat.

En qualsevol cas i com a conclusió, aquests procediments, en funció de la gravetat de la infracció poden conduir  des d’ una simple amonestació fins a l’expulsió d’un soci de l’associació.

▲ Tornar a l'índex

4. Pèrdua de la condició de soci

Si esdevenir membre d’una associació és la creació voluntària d’un vincle jurídic privat entre un soci i l’associació, sembla lògic que les dues parts pugin trencar aquest vincle civil, també de forma lliure. Ara bé, cal dir que les dues parts no poden decidir la separació de la mateixa manera, ja que el soci ho podrà fer de forma unilateral i sense la necessitat jurídica que existeixi una justa causa, que motivi aquesta decisió.

En canvi, en el cas que la decisió sigui presa per l’associació, aquí si que serà necessari unes certes garanties, com l’existència d’unes causes tipificades, un procediment disciplinari previ i una decisió motivada que compti amb un reforçat consens social, ja que estem parlant que la persona jurídica, ha decidit expulsar a un dels seus membres.

Per tant el primer que podem constatar, és que en l’expedient de separació, que té per objecte declarar exclòs de l’associació a un membre, tant si es produeix voluntàriament o per motiu de l’aplicació de sanció, aquesta decisió s’haurà de materialitzar formalment d’alguna manera i fer-se d’acord amb les previsions contingudes en les normes internes de l’entitat i no oposar-se a la legislació vigent.

La separació de l’associació d’un soci, ja sigui amb caràcter voluntari, o com a conseqüència de sanció, haurà d’anotar-se en el llibre de socis. Al mateix temps, en el moment de comunicar a un soci la seva separació de l’entitat per la raó que sigui, se li requerirà perquè compleixi amb les obligacions que restin pendents amb l’associació, i si s’escau també, se li demanarà que torni les credencials o el carnet que se li va donar, advertint que no podrà fer-ne ús.

 

▲ Tornar a l'índex

5. L’expedient de separació voluntària

En principi, en qualsevol moment un soci voluntàriament pot deixar l’associació a la que pertany. Ara bé, pot ser que existeixin responsabilitats pendents, sobretot si aquest soci és membre de la junta. En aquest sentit, res impedeix que s’estableixi en Estatuts un termini mínim de preavís o bé que, per fer-se efectiva la decisió, calgui esperar a la finalització de l’exercici.

Un exemple de procediment de comunicació és el que a continuació exposem:

1- Petició sol·licitant la baixa, es fa per escrit al president i es remet al secretari, el qual la inclourà, previ coneixement del president, en l’ordre del dia de la propera sessió que celebri la Junta Directiva, que acordarà, sense més tràmits, la separació. "Sr/a. President/a de l’associació___________ Sr/a______________ soci/a núm.__________ d’aquesta associació, amb domicili en aquesta ciutat, carrer______________ núm.____________ sol·licito d’aquesta Presidència que proposi a la Junta Directiva de l’entitat que em doni de baixa com a soci, ja que per motius (personals, per exemple), no puc continuar complint amb els meus deures.

Atentament (signatura)”.

 2-Diligència de el/la secretari/a.

"Rebut l’anterior escrit, s’ha donat compte a la Presidència, que disposa que s’inclogui la petició en l’ordre del dia de la propera Junta Directiva. Lloc, data i signatura de el/la secretari/a."

3-Certificació de l’acord de separació.

“Sr/a___________________, Secretari/a de l’Associació________ certifica que la Junta Directiva en sessió celebrada amb data ________ de_______ de 20_ es va adoptar, entre altres, el següent acord:

En base a l’escrit presentat per el/la soci/a Sr/a______________, sol·licitant la separació voluntària de l’Associació, en ús del dret que li concedeix l’article ________dels Estatuts, aquest òrgan acorda declarar la pèrdua de la seva condició de soci a partir d’aquesta data. Lloc, data i signatura”.

 4-Comunicació de la separació a l’interessa’t.

“Distingit/da soci/a:

En relació al seu escrit_________ pel que sol·licita la baixa com a soci/a de l’Associació, li comunico que la Junta Directiva, en sessió celebrada en ___________ va adoptar l’acord d’acceptar aquest baixa. Al mateix temps li prego que, en el termini no superior a deu dies, torni en aquesta secretaria si s’escau el carnet que acredita la seva condició de soci/a. El saluda atentament.”

▲ Tornar a l'índex

6. L’expulsió d’un soci de l’entitat

Aquesta mesura només s’haurà de prendre quan o bé l’actuació del soci és constitutiva d’una falta molt greu, o bé perquè es produeix una reiteració intolerable de faltes greus i fins i tot lleus.

Aquesta reiteració pot consistir, per exemple, en no atendre a les obligacions econòmiques periòdiques imprescindibles perquè es produeixi un funcionament normal de l’associació (com no pagar les quotes corresponents sense al·legar cap tipus de justificació...etc).

Generalment és una situació que es dóna quan el soci en qüestió, ha comès una falta molt greu de les que estan determinades en els estatuts o en el reglament de règim intern que les que fan indignes de seguir pertanyent a l’entitat, o bé quan a parer dels membres dels òrgans de govern, el soci ha actuat, o bé actua, amb manifesta mala fe, obstaculitzant conscientment el bon funcionament de l’associació.

En principi quan un soci no comparteix la visió del projecte i del que ha de ser l’entitat, que tenen la majoria dels socis, aquestes diferències s’han de poder debatre en assemblea i en aquest sentit l’associació ha de ser capaç d’integrar la dissidència i convertir-la en un valor per el creixement.

 A mode d’exemple, podem diferenciar les següents fases en l’expedient de separació forçosa:

 1. Ordre d’iniciació per part de la presidència. En aquest cas, el president ordena l’inici de les actuacions, començant amb una informació sobre els presumptes fets sancionables. Posteriorment caldrà valorar si aquests són prou greus, com per justificar la separació d’un soci:

- Si es troben indicis, es prosseguirà l’expedient sancionador previst en les normes internes de l’associació.

- Quan els fets no siguin suficientment greus, la presidència ordenarà arxivar les actuacions.

2. Acord de la junta directiva. Un cop realitzades les informacions que corresponguin, el president presentarà les actuacions a la junta directiva, perquè aquesta decideixi si existeixen motius suficients per que es dugui a terme plec de càrrecs a l’inculpat.

Si n’hi haguessin, la Junta Directiva nomenarà un instructor, que tramitarà l’expedient sancionador consistent en la comprovació dels fets.

Acord de la Presidència:

“Vist el resultat de la informació practicada per la Secretària de l’Associació, relacionada amb la conducta del soci Sr.___________, aquesta Presidència arriba a l’acord (que s’iniciï expedient de separació) / (que s’arxivin les actuacions), previst en l’article_____dels Estatuts.

Lloc, data i signatura del president."

3. Plec de càrrecs a l’inculpat. Si la junta directiva creu oportú prosseguir l’expedient de separació, el secretari, sota les instruccions de la junta, li donarà un plec de càrrecs a l’interessa’t en el que, de forma clara i concisa, se li manifesten els fets que se li imputen.

4. Escrit de descàrrec de l’interessat. Un cop hagi rebut aquest escrit, l’inculpat al·legarà el que estimi oportú per a defensar el seu dret, dirigint l’escrit a la junta directiva.

5. Acord de la junta directiva. Practicades les comprovacions oportunes, si les proposa l’inculpat, la junta directiva acordarà el que procedeixi, decidint la separació del soci o no.

L’acord es notificarà a l’interessa’t, manifestant-li que contra el mateix pot fer un escrit de reclamació davant l’assemblea general. Mentrestant, la Presidència podrà acordar que a l’inculpat li siguin suspesos els seus drets com a soci i, si formés part de la Junta Directiva s’haurà de decretar la suspensió en l’exercici del càrrec.

6. Recurs davant de l’assemblea general. És l’escrit del soci que ha estat separat de l’associació a través del qual posa en coneixement de l’assemblea general l’acord de la junta directiva, a fi efecte que es torni a examinar. Amb aquest objectiu, prèviament, l’escrit de reclamació ha de dirigir-se al president de la junta directiva, amb l’objectiu que sigui tractat com un punt de l’ordre del dia de la propera assemblea.

7. Acord de l’assemblea general. Reunida l’assemblea general, el president de l’associació exposa el contingut de l’acord pres per la junta directiva de la separació del soci, i proposa a l’assemblea que s’adopti l’acord oportú.

 

 

▲ Tornar a l'índex