La Llei del Tercer Sector Social va entrar al Parlament per a la seva tramitació el maig del 2022 i les entitats del sector, un any i mig més tard, encara esperen la seva aprovació. Davant d’aquest retard, les organitzacions socials, amb la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya al capdavant, han començat a fer incidència perquè aquesta llei sigui una realitat al més aviat possible.

Això, tenint en compte que es tracta d’un text que compta amb el consens del tercer sector i darrere del qual hi ha més de tres anys de feina. “Promoure el tercer sector és promoure els millors valors de la nostra societat, la cohesió social, la solidaritat, la construcció col·lectiva i la qualitat democràtica”, va reflexionar Josep Mayoral, president del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), en la compareixença del 21 de novembre.

Per incidir en aquesta necessitat, a través de les xarxes socials s’han fet accions demanant un marc normatiu que reconegui les entitats socials “perquè és essencial per a les persones i el país”, tal com indiquen als missatges. Recorden, de fet, que ja s’arriba tard perquè en altres comunitats ja fa molts anys que tenen una normativa que regula el tercer sector social i la seva activitat.

Què implica no tenir una #LleiTercerSectorSocial català

Sense aquest marc legal, les entitats socials no existim. No hi ha ni reconeixement a la nostra feina ni cap regulació sobre la nostra relació amb les administracions.

És urgent aprovar la Llei!#SomEssencials pic.twitter.com/TD7WrfEgdW

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) November 29, 2023

Ambdues organitzacions insisteixen que “és urgent accelerar la tramitació de la Llei del Tercer Sector Social” i l’objectiu és aconseguir-ho en l’actual legislatura. En aquest sentit, tot i la importància del tercer sector social a Catalunya no es disposa d’un marc regular que legisli sobre aquest àmbit. "Cal més reconeixement, col·laboració i suport a un teixit social que està actuant com a mur de contenció davant la pobresa, l’exclusió i les desigualtats”, va comentar Jesús Delgado, vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, a la jornada ‘Les perspectives catalanes i europees de l’economia social’.

En quin moment es troba la tramitació parlamentària de la proposició de llei?

A hores d’ara, la Llei del Tercer Sector Social està en la fase de compareixences i diverses persones expertes del sector han aportat el seu punt de vista. En la darrera compareixença, del 21 de novembre, Víctor Garcia, cap del departament de Suport Tercer Sector de Fundesplai, va assenyalar la necessitat de deixar enrere el reconeixement implícit que té el sector: “Les mesures de foment i reconeixement i els espais de participació i interlocució han de ser reals, no podem dependre de qui hi hagi en aquell moment formant part del govern”.

El text també recull la necessitat que el tercer sector social estigui present en la presa de decisions i en el disseny de polítiques socials. En aquest sentit, Víctor Galmés, director de Dincat (Federació d’entitats de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament de Catalunya), va aclarir: “Que nosaltres estiguem en aquests canals de participació no vol dir que no hi puguin participar altres agents, però sí que hem de definir un marc formal de com participa el tercer sector”.

La Llei del Tercer Sector Social també posa sobre la taula la necessitat d’una equiparació salarial i laboral amb la funció pública. Aquesta desigualtat, actualment, fa que al sector hi hagi una alta rotació i la fugida de talent. La definició i identitat del tercer sector és una de les altres qüestions que també es vol concretar amb la llei. Una norma que les entitats consideren imprescindible per configurar tot un marc legislatiu que reconegui i empoderi la tasca del tercer sector social.