Sobirania alimentària: una resposta europea a la crisi

Després de cinc dies d'intercanvi, el Fòrum Europeu per a la Sobirania Alimentària va clausurar el diumenge les seves sessions. En la trobada, que va tenir lloc en la ciutat austríaca de Krems, es va adoptar la primera Declaració Europea per la Sobirania Alimentària.

Prop de 400 delegades i delegats de 34 estats europeus es van comprometre a enfortir la seva capacitat mútua per a reclamar un control de la ciutadania sobre els sistemes alimentaris, a “enfrontar-se al sistema agroindustrial” i a expandir i consolidar un moviment europeu fort en favor de la sobirania alimentària.

Més de 120 organitzacions i persones a títol individual, representants de la societat civil i de moviments socials, van debatre sobre els impactes de les polítiques europees i globals actuals. Juntes van desenvolupar una àmplia aliança i un conjunt de principis per a aconseguir la sobirania alimentària a Europa. El Fòrum va emfatitzar la contribució de la gent jove, de les dones i dels productors i productores d'aliments.

Per part de l'Estat espanyol, van participar en el Fòrum 22 representants d'organitzacions agràries, ecologistes, de consumidors i de cooperació agrupades en la Plataforma Rural.

La diversitat i la riquesa de les experiències van permetre al Fòrum Europeu de Nyeleni 2011 identificar un marc comú i definir un pla d'acció conjunt, basat en un procés democràtic i participatiu.

La declaració proclama el convenciment que “un canvi en el sistema alimentari és un primer pas cap a un canvi més ampli en les nostres societats”. Les persones delegades del fòrum es van comprometre amb una activa i definitiva participació en el sistema alimentari mitjançant:

• 1) El treball dirigit a un model de sistema alimentari sostenible ecològicament i socialment just, basat en petites explotacions i models de transformació i distribució alternatiu d'aliments no industrials.
• 2) A través de la localització del sistema de distribució d'aliments, la creació de circuits curts i l'enfortiment de la relació entre productors i productores i la ciutadania en general.
• 3) A través de la millora de les condicions socials i laborals, en particular en el camp de l'alimentació i de l'agricultura.
• 4) A través de la democratització de la presa de decisions sobre l'accés als béns comuns (la terra, l'aigua, l'aire, les llavors, la biodiversitat, el coneixement tradicional i les races ramaderes).
• 5) Assegurant que les polítiques públiques garanteixin a tots els nivells la vitalitat del mitjà rural, preus justs i estables per a les persones que produïxen aliments i en general una alimentació sana i lliure d'organismes modificats genèticament per a tota la ciutadania.

Afirmen que “en aquesta època de dèficit democràtic i de crisi econòmica i social, les delegades i els delegats del fòrum de Nyeleni van reafirmar la seva visió d'unitat que emfatitza els drets de les persones a definir els seus propis sistemes i polítiques agrícoles i alimentàries, sense perjudicar a les persones o als nostres béns comuns preuats, segons els principis de la sobirania alimentària”.

Publicat prèviament a xarxanet.org: I Fòrum Europeu per la Sobirania Alimentària