La cooperació al desenvolupament que realitzen les comunitats autònomes i les entitats locals s'anomena cooperació descentralitzada. Durant els darrers anys s'ha debilitat molt, degut a les retallades que s'hi han aplicat amb l'excusa de la crisi. D'aquesta manera, del 2010 al 2011 es van destinar a l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) autonòmica 60 milions d'euros menys, és a dir, va tenir un descens del 15%.

La Coordinadora de ONG para el Desarrollo de l'Estat espanyol (CONGDE) ha volgut analitzar aquestes polítiques des de la perspectiva de les ONGD amb l'Informe sobre la Política de Cooperación al Desarrollo de las Comunidades Autónomas.

Aquest document recull dades facilitades per les coordinadores autonòmiques d'ONGD, com ara la Federació Catalana d'ONGD per al Desenvolupament (FCONGD), i revisa diferents aspectes de la cooperació descentralitzada:

• Les característiques i capacitats de les estructures polítiques i administratives que desenvolupen la política de cooperació en les comunitats autònomes i el marc jurídic en què es desenvolupen.
• El model de Cooperació i Educació per al Desenvolupament de les CA.
• La gestió de la política de Cooperació i Educació per al Desenvolupament.

L'informe destaca que hi ha molta heterogeneïtat en les estructures i models de cooperació, però que tots els governs autonòmics tenen un dèficit important en quant al pes que atorguen a les polítiques de cooperació.

Les CA intervenen sobretot en tres àmbits: Cooperació al Desenvolupament; Acció Humanitària i de Emergència; i Educació per al Desenvolupament i Sensibilització. Geogràficament es prioritza la regió llatinoamericana.

L'Educació per al Desenvolupament és un element diferencial de la cooperació autonòmica, però està patint retallades

Destinen gran part de la seva a aquest últim: El 53% de la seva AOD va a l'Educació per al Desenvolupament (EpD), que a més, suposa el 70% del total de l'AOD espanyola destinada a aquest fi. És, doncs, un element diferencial de les cooperació autonòmica. Sembla, però, que la considerin menys important o prescindible, ja que, s'estan suprimint alguns accions d'EpD. En proporció al total de la seva AOD són Cantàbria (54%), Catalunya (15%) i la Comunitat Valenciana (13%) les que més fons hi destinen.

S'han realitzat grans esforços en millorar la planificació dels projectes, en canvi, l'assignatura pendent de la cooperació autonòmica segueixen sent el seguiment i l'avaluació.

S'ofereixen poques possibilitats de participar a ONGD i a la societat civil

Quant a la relació entre els governs autonòmics i les ONGD, encara que en teoria es fomenta la participació de les entitats, en la pràctica, se'ls dóna un caràcter informatiu i poques opcions de participació de qualitat. És destacable, però, que el Consell de Cooperació català és el que té un funcionament més regular i el que més pes dóna a la societat civil, mentre que en d'altres comunitats té només u caràcter informatiu.

L'informe assenyala que existeix un dèficit important als mecanismes de transparència i rendició de comptes. Tampoc es sotmet a un excessiu control parlamentari. 10 comunitats compten amb una Comissió Parlamentària per a la Cooperació o temes relacionats i, d'aquestes, l'única que té operativitat real, és a dir, capacitat de resposta, és la catalana.