Com es poden utilitzar les eines digitals per “emporderar” el veïnat?

Aquesta jornada, organitzada per la CONFAVC, estava plantejada partint d'analitzar la realitat de moltes de les associacions de veïns federades, i veure com moltes d'elles encara no aprofiten el potencial que les eines 2.0 els poden oferir. Amb aquesta finalitat, la jornada va ser un recull d'experiències significatives, de les quals les associacions de veïns, al igual que qualsevol altre associació que tingui ganes de transformar el seu entorn, en poden aprendre moltíssim.

La introducció a aquestes pràctiques ciberactivistes la va realitzar Luís Ángel Fernández Hermana, actual director del Laboratori de Xarxes Sociales d'Innovació del Citilab i periodista especialitzat en ciència i tecnologia. Va realitzar una panoràmica de les cibermovilitzacions, comentant com les primeres xarxes socials van ajudar a crear moments de transformació social tant potents com Seatle. També va donar a conèixer als assistents experiències més properes però igualment transformadores com les xarxes ciutadanes, moviments en que els ciutadans i ciutadanes prenen el ciberespai per informar i informar-se de la seva realitat més propera. D'aquestes experiències en tenim moltes al llarg del territori català.

La següent intervenció la va realitzar Francesc Camps, director de l'Associació per la Innovació i Participació Vegga. Des de Vegga porten anys aprofundint sobre sistemes de participació ciutadana, apostant per les experiències que permeten no només opinar, sinó compartir coneixements, aptituds i habilitats. Per això, han estat treballant per crear una eina que els permeti recolzar aquests processos. Ara aposten per Mimètica, un banc de bones pràctiques on les pròpies associacions de veïns posen a disposició d'altres la seva experiència i coneixement. Quan es posi en marxa, aquesta eina permetrà tres nivells de participació: per una banda, ens permetrà consultar les experiències a partir de entrevistes als participants, enregistrades en vídeo; també ens permetrà posar-nos en contacte amb les associacions implicades; i, si així ho volem, també ens permetrà explicar la nostra experiència a la resta d'associacions.

Apropant-nos més al camp del ciberactivisme, la intervenció de Jaume Albaigès (segurament el coneixereu dels seus articles al bloc de xarxanet o del seu blog tecnolONGia.org) ens va apropar a un seguit d'experiències que, tot i no venir del moviment veïnal, van mostrar tot el que tenim per aprendre. Jaume Albaigès aposta per una web 2.0 on no trobem espais estancs, sinó una web que s'ha format per la suma i barreja de maneres diferents de viure, treballar i actuar en la web. En aquesta línia, ens apropà a casos en que els aspectes més lúdics, socials i relacionals es barregen amb la denúncia, apostes per al canvi i la transformació social. Més que explicar aquestes narracions, us deixem amb la presentació que va fer servir per il·lustrar els casos.

De tota manera, podeu consultar la seva manera de veure la jornada a tecnolONGia.org!

Per acabar, Simona Levi (activista en la defensa dels drets dels ciutadans i els creadors a la xarxa, exgae.net) i va continuar en la línia d'experiències més properes al ciberactivisme, sempre tenint present que allò que passa a Internet té a veure amb la vida fora de la xarxa. Començà el seu relat parlant de la experiència d'V de vivienda descrivint-la com un exemple de com utilitzar les eines 2.0. En aquest cas, el detonant de la mobilització pel dret al habitatge va ser un missatge anònim que va començar a recórrer la xarxa, de manera independent i completament separat de les formes d'articulació social més tradicionals. L'èxit d'aquesta proposta el podem trobar en que la web 2.0 possibilita noves formes de comunicació basades en el món digital fet que va desencadenar un boom de participació.

En contraposició a aquesta experiència, i etiquetant-la com una mala manera d'entendre la comunicació a través de les xarxes, ens va fer arribar la campanya que va elaborar el ministeri d'habitatge, per ajudar als joves a trobar pis.

Un altre exemple de com una campanya online pot tenir conseqüències i exercir com a font de pressió és el cas del curt Realidades Avanzades. En aquesta ficció, es relata una societat en la que es persegueix policialment als responsables de la especulació immobiliària. En un moment del curt es mostren unes imatges reals gravades en càmera oculta en l'interior de l'oficina antimobbing del Ajuntament de Barcelona.

Tot i que el contingut d'aquestes imatges va causar molta polèmica, aquest vídeo va ser censurat per fer servir unes imatges en les que es mostrava una coneguda caixa catalana. La censura que va patir aquest vídeo va portar a aquesta activista a interessar-se per la defensa de la cultura lliure i els drets fonamentals a Internet, com vam poder veure en les dues últimes experiències que va presentar, Molina Pírate (una campanya demanant la dimissió del ministre de cultura davant el tracte privilegiat que tenia amb les indústries culturals) i (D)Evolution Summit (la resposta ciutadana a la organització de la cimera de Ministres de Cultura de la Unió Europea i representants de la Industria cultural).

Aquestes dues experiències tenen en comú plantejar la defensa d'Internet com un espai neutral en el que es pugui continuar duent a terme projectes de crítica i transformació social com els que vam conèixer durant aquesta jornada.