Sis títols que tracten i conviden a pensar sobre qüestions com la guerra, la pèrdua o la identitat.
Tradicionalment, s’ha acusat els videojocs d’explotar, frivolitzar i comercialitzar la violència i la guerra. S’ha allunyat aquest mitjà de les aules, i s’ha marginat l’experiència vídeo-lúdica en el treball per al desenvolupament de la infància i l’adolescència. Tanmateix, com a joc, i com a mitjà, el videojoc és capaç d’impulsar la formació i la reflexió crítiques.
“El videojoc té el potencial d’ajudar-nos a entendre el sistema de regles que ens envolta i ens governa, l’entramat social on estem inscrites i quines són les forces que influeixen en les diferents posicions socials i afectives de les persones, pot permetre un acostament diferent a determinades situacions” deia Violeta Moldes-Rivas en una entrevista amb Xarxanet.
És cert, evidentment, que aquesta capacitat és més acusada en uns videojocs que en d’altres (tot i que amb una mica d’esforç, es pot extreure pedagogia i reflexió de qualsevol lloc). A continuació, s’enumeren alguns videojocs que poden ser adients per al treball del pensament crític i la reflexió al voltant de problemàtiques actuals.
Papers, Please
A ‘Papers, Please’, en català, ‘Papers, si us plau’, la persona jugadora fa el paper d’un inspector en el control fronterer d’un estat totalitari fictici. La seva tasca és revisar la documentació i els passaports de totes les persones que sol·liciten l’accés al país, i autoritzar la seva entrada, o no. Per a realitzar la seva feina, l’inspector tindrà a disposició diverses eines amb les quals ha de comprovar que no hi hagi discrepàncies en les dades analitzades, i dur a terme interrogacions per tal de mantenir fora del país a persones considerades delinqüents, terroristes, contrabandistes o espies. Però el joc no acaba aquí. L’inspector rebrà diners per cada persona processada, de les quals pot haver rebut també suborns, i al final del dia haurà de pensar com gastar aquests diners en les seves necessitats (lloguer, menjar, calefacció...).
La complexitat augmenta quan, amb el pas del temps, ho fan també les regles, amb les quals s’incorporaran normes que encararan la jugadora a dilemes morals, com la prohibició d’entrada a persones provinents de certs països o exigir documentació a persones que ja són ciutadanes del país. Amb tot, l’experiència posa el focus sobre els biaixos polítics i socials del sistema fronterer i l’afectació que la seva gestió pot tenir en les vides de totes les persones.
Gris
Aquest videojoc neix a Nomada Studio, una productora de videojocs independent catalana. El que en un principi sembla ser poca cosa més que un joc de plataformes, esdevé poc a poc una reflexió al voltant de la depressió i la lluita interna que suposa la superació del dolor. Un acostament tanmateix positiu, que permet a la persona jugadora viure l’experiència de reconstruir el propi món de la protagonista, Gris, conduint-la per paisatges pintats en aquarel·la als quals retorna el color i la vida mentre recull trossets de llum.
Gris duu a la jugadora a través del creixement emocional de la protagonista, que té lloc en el desplegament de la narrativa, paral·lel a l’assoliment de noves habilitats.
Neva
També de Nomada Studio, Neva narra la història d’Alba i la lloba que l’acompanya en el seu viatge a través d’un món en procés de decadència, on intenten sobreviure i fer-se una llar entre els perills que els amenacen amb acabar amb les seves vides i la de la natura que les envolta. El duo inicia la seva història després d’una trobada traumàtica amb forces obscures, i la seva relació creix a mida que aprenen a treballar conjuntament, i el llop, a l’inici un cadell espantat i després una adolescent rebel, esdevé poc a poc una gran lloba adulta, forjant la seva identitat al costat d’Alba.
En un ambient meitat somni meitat malson, amb uns paisatges pintats en colors plans, la persona jugadora podrà experimentar i explorar el cicle de la vida en companyia de les dues protagonistes.
This War of Mine
El joc ‘This War of Mine’ (‘Aquesta guerra meva’), és molt diferent a tots els jocs de guerra i batalla que hi ha al mercat. Inspirat en el setge de Sarajevo, entre 1992 i 1996, aquest videojoc posa el focus en l’experiència civil de la guerra. Hi prima l’estratègia, però aquesta vegada no per a combatre, sinó per a sobreviure: la persona jugadora es posa a la pell d’un grup de persones que intenten subsistir en una ciutat devastada per la guerra, amagant-se en un refugi improvisat i cercant recursos i materials per a mantenir la gana i el cansament a ratlla, fins l’alto al foc, que es declara de manera aleatòria.
El joc enfrontarà la persona jugadora a les decisions moralment qüestionables que a vegades s’han de prendre en situacions crítiques de supervivència, on actuar ‘bé’, i, per exemple, ajudar a altres supervivents, pot resultar en conseqüències mortals, o no. Amb tot, ‘This Was of Mine’ posa l’atenció sobre les víctimes veritables, però oblidades, de la guerra: la població civil.
Bury me, my Love
‘Enterra’m, amor meu’ és una expressió síria d’afecte i amor, una frase de comiat que amaga l’esperança del retrobament, o, al menys, el desig de bona sort a la persona estimada, i també és el títol d’una història interactiva virtual que parteix, precisament, d’aquesta mateixa frase. Aquest és el comiat que Majd li dedica a Nour, la seva dona, quan aquesta deixa enrere Síria, fugint del conflicte cap a Europa.
A partir d’aquest moment, la persona jugadora seguirà el viatge de Nour a través dels missatges de text que ella li envia al seu marit, i acompanyarà a aquest últim mentre li dona consells i suport a ella des de la distància. Tota la narrativa es desplega en la forma de les converses del matrimoni, que tenen lloc a temps real. Es tracta d’una ficció documentada que s’inspira en la història veritable de Dana, una jove síria que narra la seva fugida cap a Alemanya en un article de Le Monde escrit per Luce Souiller. Així, aquesta història permet entendre de molt a prop la realitat que viuen les persones refugiades que es veuen obligades a abandonar casa seva i els seus éssers estimats.
Before the Green Moon
El videojoc ‘Before the Green Moon’, ‘Abans de la lluna verda’, és un joc de gestió de recursos que s’allunya molt de les premisses usuals d’aquesta mena de jocs, normalment enfocats a l’optimització de l’explotació de la terra. En un marc de ciència ficció, i sota l’aparença de l’objectiu de reunir prou diners amb la gestió d’una granja com per a comprar un caríssim tiquet per a un ascensor al suposat paradís de la lluna verda, s’amaga un títol que qüestiona les lògiques capitalistes de la sobreproducció.
I és que en el transcurs del joc, i mentre gestiona la seva granja, la persona jugadora podrà establir relacions amb els altres habitants del seu assentament i descobrir els secrets del seu entorn, i mentre el seus estalvis s’acosten poc a poc al preu del tiquet, creixerà també la seva vinculació amb la terra, i sorgiran els dubtes a l’hora de prendre la decisió d’abandonar-la.
