Principals temes de formació dels voluntaris que tracten amb persones

1. Qui són els voluntaris que atenen persones? Quina formació necessiten?
2. Què han de saber els voluntaris sobre els seus propis interessos? El paper de l'entitat
3. En quines habilitats s'han de formar els voluntaris?
4. Què han de saber els voluntaris sobre el col.lectiu que atenen?
5. Importància del coneixement de recursos

1. Qui són els voluntaris que atenen persones? Quina formació necessiten?

Quan parlem dels voluntaris que atenen persones ens referim bàsicament a aquells que realitzen la seva tasca directament amb les persones objecte de l'activitat voluntària, ja siguin adults o nens, estiguin en situació de risc o no, etc. No entrarem a considerar en concret els voluntaris de l'entitat que realitzen tasques de coordinació i suport amb voluntaris propis perquè aquests aspectes es van tractar amb més detall en una altre recurs que pots trobar a l'enllaç que t'oferim.

Sigui quina sigui la tasca en concret que es porta a terme, hi ha una sèrie de punts que s'han de tenir en compte en tots els casos en què es tracta amb persones, i si aquestes estan en situació de vulnerabilitat, encara esdevenen més importants. Aquests aspectes s'exposen a continuació i no segueixen un ordre d'importància sinó que s'han de treballar o garantir tots ells, encara que en funció del perfil del voluntari i del moment en què es trobi potser s'hauran de prioritzar uns o altres.

Lògicament també el col.lectiu sobre el que s'incideix i les seves especials característiques influiran en l'adequació de les diferents habilitats que cal tenir.

Els principals temes de formació que caldria garantir en els voluntaris que atenen persones, de manera general són:

Formació sobre habilitats: que els poden ajudar a ells mateixos i que són necessaris quan s'atenen altres persones, sobretot si tenen dificultats.

Formació sobre el col.lectiu que atenen: més específica i també entraria en aquest punt la relacionada amb l'activitat en concret.

Formació sobre recursos: que es poden utilitzar com a mitjà de relació, d'expressió,... bàsicament del col.lectiu atès, tot i que alguns poden ser útils pels propis voluntaris.

Prèviament però han de tenir clars els motius que els han dut a realitzar voluntariat atenent persones, sobretot quan es tracta d'atendre certs col.lectius.

 

▲ Tornar a l'índex

2. Què han de saber els voluntaris sobre els seus propis interessos? El paper de l'entitat

Quan una persona decideix ser voluntària ho pot fer per diversos motius. Aquests motius poden ser una ajuda o una dificultat a l'hora de realitzar la seva tasca, sobretot si els propis problemes o dificultats personals incideixen de manera negativa en la seva realització de la seva tasca. Aquest fet és especialment important si l'activitat que porta a terme és amb persones, i molt més si són especialment vulnerables.

És important que els voluntaris tinguin una mínima capacitat d'autoanàlisi, que els situï en la seva pròpia realitat. En aquest sentit és bàsic que puguin formar-se sobre l'expressió i gestió dels seus propis sentiments, que puguin treballar la seva capacitat d'insight (de connectar amb les pròpies emocions), de poder separar allò que és propi d'allò que és de l'altra, del que s'atén... i poder separar els sentiments que desvetllen la tasca voluntària de la vida diària del voluntari. Això és important perquè s'ha de poder garantir al màxim l'estabilitat emocional del voluntari.

En aquest sentit, les entitats tenen un paper important perquè l'establiment d'un bon perfil d'entrada del voluntari i l'aclariment del que implica la tasca a realitzar pot evitar dificultats posteriors. Serà important establir entrevistes que ajudin a detectar aquells aspectes més dificultosos dels voluntaris i potser caldrà reorientar, des d'un inici, el tipus de tasca que pot desenvolupar quan s'integri a l'entitat.

La formació que haurà de seguir el voluntari quan s'incorpori, i en  tot moment de l'itinerari formatiu que haurà de seguir al llarg de la seva vida a l'entitat,  haurà de servir-li per potenciar els aspectes més positius i adquirir les noves habilitats que necessiti.

 

▲ Tornar a l'índex

3. En quines habilitats s'han de formar els voluntaris?

Hi ha una sèrie de necessitats que es donen en totes les persones, de manera més o menys explícita i en menor o major grau en funció de la situació personal i evolutiva de cada una d'elles. Per exemple, tothom té necessitat de sentir amor, afecte, respecte i comprensió però també han de saber els límits de la seva conducta i poder distingir entre el que es pot o no es pot fer o demanar a una persona voluntària.

Els voluntaris haurien de tenir una formació bàsica sobre aspectes generals del comportament i com afrontar les diverses situacions que es donen. És important poder reconèixer com davant de conductes similars de diferents persones poden haver-hi necessitats diferents, i, per tant, la receptivitat i el saber observar i escoltar esdevenen primordials per poder donar una resposta adequada. A vegades la formació en aquests aspectes pot ser difícil, però s'ha de tenir un coneixement bàsic de què és important observar i valorar.

Per tal d'ajudar als aspectes anteriorment descrits, s'haurien de potenciar les capacitats d'escolta activa, d'empatia, d'assertivitat, de posar-se en el lloc de l'altre sense confondre's amb l'altre per poder ajudar-lo (tant pel que fa a l'establiment dels límits propis com dels altres) en la mesura de les seves possibilitats...i també en la utilització de recursos que en certs moments poden ser de gran utilitat, i dels quals es parla més endavant.

 

▲ Tornar a l'índex

4. Què han de saber els voluntaris sobre el col.lectiu que atenen?

A més de tota la formació més general sobre els aspectes que poden ajudar a tractar amb gent, sigui quina sigui la situació en què es trobin o l'activitat que es porti a terme amb ells, també cal que tinguin formació més específica sobre el col.lectiu al que atenen i l'activitat que porten a terme. El ventall de possibilitat d'actuació voluntària amb persones és molt ampli i, sovint, multidisciplinar i en coordinació amb professionals. Per tant caldrà rebre aquella formació específica que permeti dur a terme la tasca amb qualitat.

No és el mateix el que cal saber dels aspectes evolutius dels infants i com responen a les situacions difícils que el procés que segueixen tant físicament com mentalment la gent gran, per exemple. I dins del mateix col.lectiu, per exemple, els infants, es necessitarà formació específica si se'ls atén en una activitat de lleure que si se'ls atén perquè estan hospitalitzats o acaben d'arribar a un nou país.

També pot ser necessari la formació relacionada amb aspectes de les activitats en concret que realitzin els voluntaris. Per exemple, en el cas de la mobilització de gent gran, s'ha de saber com fer-la; si s'ha d'atendre en un hospital  caldrà seguir una formació especialitzada, i tenir clars els límits d'actuació voluntària i la coordinació amb els professionals; si es realitzen activitats d'ensenyament de la llengua pròpia a gent nouvinguda, a més de conèixer eines pedagògiques (si es fa lectoescriptura) s'haurà de tenir en compte tots els aspectes emocionals que es poden donar en una situació d'immigració, encara que sigui simplement per valorar la incidència que tenen de cara a l'activitat que s'està realitzant.

Aquest són només uns exemples de diferents tasques voluntàries i tipus de col.lectius. Ja hem dit que el ventall és molt ampli i que l'entitat haurà de dissenyar el seu pla de formació en base a la realitat en què es trobi.
 

 

▲ Tornar a l'índex

5. Importància del coneixement de recursos

Quan s'atén persones, a més de tenir la formació sobre el seu propi coneixement i el del col.lectiu que atenen, pels voluntaris també pot ser molt útil tenir formació sobre diferents recursos que puguin servir de mitjà per treballar altres aspectes.

No fem referència a la formació en recursos (per exemple, jocs, tècniques de teatre...) per transmetre'ls tal qual a les persones que atenen, sinó per poder utilitzar-los com a medi per aconseguir treballar aspectes que d'una manera més directa potser seria molt difícil d'incidir-hi (temes que van des del treball en equip, a la tolerància a la frustració, l'expressió de sentiments de manera no verbal...).

També la utilització de recursos com tècniques de relaxació, per exemple, no només són vàlides pel propi voluntaris sinó també per la gent que és atesa, i que en un moment determinat poden emprar-se.

La formació en recursos és, per tant, necessària tant pel que fa a la pròpia utilització si cal com, bàsicament, per la seva utilització com a mitjà per la relació que s'ha d'establir amb el col.lectiu a atendre.
 

▲ Tornar a l'índex