-
La clau és entendre que sempre hi ha alternatives. Font: Pixabay, Jeisson Ortiz
La perspectiva ha de ser d’acompanyament i treball conjunt, mai de culpabilitat ni catàstrofe. L’objectiu és pensar noves possibilitats.
Durant l’adolescència i la joventut, tenen lloc transformacions en les persones que les fa replantejar-se (o plantejar-se, directament) el seu present. En alguns casos, aquesta reflexió personal acaba desembocant en la frustració, provocada per la dificultat d’encaixar en el camí que s’ha pavimentat davant seu, en el qual l’educació o preparació que està rebent no casa amb els seus interessos i necessitats.
El resultat d’això és un esgotament que fa que la persona vulgui deixar els estudis, de la mà del neguit i la preocupació que això suposa tant per a ella com per a la seva família, especialment quan aquesta decisió es vol prendre a meitat de curs. El que cal en aquests casos és treballar conjuntament, no per a discutir si es continua l’estudi o no, sinó per a redefinir el camí per a obrir noves possibilitats de futur.
En aquest recurs s’exploren les situacions d’abandonament escolar i s’ofereixen consells per a fer-ne un abordatge comú, entre l’alumne, la família i els centres o professionals implicats. La font utilitzada per a aquest contingut és ‘Deixo l’institut’: Guia per a famílies i joves de batxillerat i cicles formatius per afrontar l’abandonament a meitat de curs’, de la Fundació Bofill.
Enfocar la situació
És essencial que la perspectiva per a treballar en futurs passos és que l’abandonament no és un fracàs sinó un oportunitat. Es tracta de redibuixar trajectòries, de tenir en compte que sempre hi ha alternatives, no de buscar culpables. L’abordatge s’ha de fer des de la visió que no és un cas aïllat, ni una decisió individual de la persona, sinó un bloqueig que es treballa conjuntament.
Amb tot, la família no té per què enfrontar la situació en solitari, hi ha moltes portes obertes de persones expertes que poden ajudar.
Com acompanyar
Amb aquest objectiu de treballar conjuntament, cal que les famílies acompanyin la persona, donant-li suport però sense prendre decisions per ella, fent-la partícip de totes les decisions. Ha de sentir-se escoltada, en espais segurs per a explorar totes les opcions, per tal que la decisió sigui sostenible en el temps.
Això també vol dir anar pas a pas, abordant una acció concreta a cada moment, i ajustant l’abordatge segons les necessitats de la persona. Tot el procés, a més, és primordial que es faci amb el suport de persones professionals de la orientació: institut, serveis d’orientació, programes per a joves, psicologia... Estan per això, i permetran explorar detalladament cada opció.
Primer pas: parlar a casa
Evidentment, el procés comença en el moment en què la persona expressa a casa que vol deixar els estudis. Aquest moment és clau, però no cal que s’hi prenguin decisions ni es tinguin totes les respostes. És un espai per a parlar, i fer entendre a la persona que no està sola i que se li donarà acompanyament. Se li haurà de preguntar perquè es troba així, però sempre en vistes de plantejar què la faria sentir-se millor.
En aquest moment, com en tot el procés, és primordial evitar donar les culpes o fer amenaces, transmetent el missatge que el treball per a afrontar la situació serà conjunt.
Després: buscar ajuda
Un cop la persona ha anunciat a casa el seu desig de d’abandonar l’institut, caldrà activar el suport i l’acompanyament professional com més aviat es pugui. El primer és contactar amb l’institut per a entendre què ha passat, i aprofitar els seus propis serveis d’orientació per a plantejar els propers passos. S’aconsella demanar una entrevista amb la tutoria, l’equip d’orientació o l’equip directiu.
A partir d’aquí, es pot optar per contactar amb l’ajuntament del municipi, on hi haurà especialistes en educació, joventut o ocupació que podran introduir nous camins. Així, es pot demanar entrevista amb serveis d’ocupació i educatius o amb l’oficina jove.
Alguns espais on cercar orientació, a banda del propi institut, són:
Plataforma Mentora
Espai Konsulta’m, de l’Ajuntament de Barcelona
Punts d’informació juvenils i Oficines Joves de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil de la Generalitat
Secció ‘Zero Abandonament’, de la Fundació Bofill
Opcions formatives
És possible que en molts casos d’abandonament la perspectiva professional sigui minsa, entre altres coses per la manca d’experiència i, sobretot, d’especialització professional. Així i tot, hi ha moltíssimes alternatives a l’educació post-obligatòria tradicional (és a dir, el batxillerat o la formació professional), que poden permetre a la persona, més enllà de formar-se, mantenir una rutina, crear nous vincles i redefinir el camí vital.
Començar les noves passes amb una acció formativa curta és una molt bona opció per a mantenir l’activitat i l’aprenentatge sense hipotecar-se massa temporalment i emocionalment. Hi ha tallers, cursos curts, formacions pràctiques o voluntariats que estan pensats precisament per a que les persones busquin noves motivacions, i inclús poden funcionar com a pont per a oportunitats més continuistes.
Algunes d’aquestes opcions formatives són:
Certificats professionals curts: amb una perspectiva molt pràctica, per a obrir les portes a un ofici i amb inici immediat.
Cursos de monitoratge, idiomes, digitalització o voluntariat: idonis per a reprendre rutines.
Centres de Noves Oportunitats: pensats per a joves d’entre 16 i 24 anys, per a permetre a aquestes persones experimentar noves perspectives i reprendre competències. A la web del SOC hi ha informació detallada sobre aquests centres.
