“És cert que de la mateixa manera que les xarxes permeten potenciar el paper dels activistes, els governs i altres actors també tenen més elements al seu abast per saber qui són aquests activistes que els pressionen o denuncien” afirma Jaume Albaigès, que explica que recentment ha sortit a la llum el cas d’alguns governs que aprofiten fotos de Facebook o Flickr per identificar els manifestants: “No cal ni que les fotos les faci la policia!”.

Hi ha organitzacions o grups que desenvolupen eines que ajuden als activistes a fer més segura la seva activitat, particularment en contextos de poc respecte als drets humans. Els activistes en xarxa reben el nom de “hacktivistes” o ciberactivistes i es pot trobar força informació sobre la seva activitat a hackerspace barcelona.

En el seu moment Wikileaks va muntar un sistema que li permetia rebre filtracions mantenint la seguretat dels seus confidents. Hi ha altres eines con Tor, que ajuden a navegar sense deixar rastre o deixant un rastre difícil de seguir.

Altres moviments socials utilitzen el N1 (que és com una xarxa social, però amb un alt grau de seguretat i encriptació), el Marsupi (un servidor autogestionat que a la pràctica es dedica a la investigació i a treballs mantenint blocs, wikis, llistes de correu, gestors de continguts...) i Riseup (permet compartir arxius en un alt grau de seguretat). Molts dels col·lectius que utilitzen aquests programes ho fan sobre la xarxa lliure Guifi.net, que és una xarxa d’accés obert i neutra on quan algú es connecta estén la xarxa i obté connectivitat, és a dir, es pot accedir gratuïtament a Internet a través d’aquesta xarxa ciutadana que és propietat de tothom que hi participa i es va estenent per diferents nodes del territori.

En altres eines més populars, com Facebook, hi ha un sofisticat sistema per a determinar quins continguts o quines dades poden veure o deixar de veure els altres usuaris, però per Albaigès “ni els usuaris hi solen prestar molta atenció ni són prou intuïtius”.

Sembla que els universitaris tot i tenir molta presència a títol individual a Internet, no treuen tot el suc que podrien treure (conscient o inconscientment) de les oportunitats que ofereix la xarxa a nivell associatiu. Tot i així, hi ha varis projectes que val la pena comentar.

De la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han sorgit vàries iniciatives relacionades amb Internet i les noves tecnologies, encara que no estan estretament vinculades a l’associacionisme universitari. Seria el cas de Generatech, que amb una mirada de gènere treballa amb la tecno-cultura audiovisual, d’aquesta forma es creen xarxes de dones i material relacionat amb temàtiques de gènere. Per la seva banda, l’associació estudiantil GNUAB és un col·lectiu de difusió de programari lliure de la universitat. Un altre projecte que ha anat guanyant molta popularitat des de la seva creació ha estat Patatabrava, una web que van crear uns estudiants amb continguts interessants per la resta de la comunitat universitària: apunts, frases cèlebres dels professors, fòrums, xats, espais personals per a cada usuari, blocs, etc.

Evidentment no només a l’Autònoma es donen lloc iniciatives d’aquest tipus. Ràdio Art és una ràdio gestionada per universitaris i té la seva pròpia plana web des d’on es poden escoltar tots els programes. És la ràdio universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encara que està oberta a tothom que vulgui escoltar-la i participar.

A partir de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya varis estudiants van ocupar durant mesos el Rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). Fruït de l’intercanvi de coneixements i experiències que es van produir durant aquells mesos i després del seu polèmic desallotjament, molts estudiants que havien estat ocupant aquest espai van formar la Universitat Lliure La Rimaia. Lagent de La Rimaia dóna molta importància a Internet i les noves tecnologies i sempre acull xerrades i tallers de formació relacionats en aquestes temàtiques, de fet treballa de la mà d’altres col·lectius com Marsupi.

Les assemblees de facultat també tenen el seu espai a la xarxa a través dels diversos blocs que té cada assemblea. Pel que fa sindicats estudiantils com el SEPC i l’AEP, aquest tenen pàgines web atractives i amb actualització constant. A part, també estan presents a les xarxes socials a través de facebook, on aconsegueixen un contacte més proper amb l’estudiantat. Al facebook també hi podem trobar altres col·lectius universitaris com Dolça Lluita o l’Autònoma Rebel. L’Hortet de l’Autònoma (un projecte d’agricultura ecològica autogestionat per estudiants) o Estudiants en Lluita, són exemples d’altres col·lectius universitaris que tenen pàgines web pròpies.

En l’àmbit de la cooperació i el voluntariat, l’Associació d’Universitaris per a la Cooperació (AUCOOP), un associació formada per estudiants universitaris de la Universitat Politècnica de Catalunya, també té una pàgina web on informa de totes les activitats que realitza. Per la seva banda, els estudiants que estan en fent el Voluntariat de les Nacions Unides també tenen el seu bloc per anar informant de les seves vivències. Els voluntaris i voluntàries de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) també poden seguir l’activitat d’aquesta l’entitat i comunicar-se a través del facebook.