Associacionisme universitari i noves tecnologies

1. Eines que faciliten l’associacionisme
2. Ciberactivisme i seguretat
3. Un canvi de paradigma
4. Universitaris en xarxa
5. La presència a Internet
6. Mirant al futur

1. Eines que faciliten l’associacionisme

Dins les eines més comuns per treballar conjuntament en xarxa podem trobar el correu electrònic (s’utilitzen molt les llistes de correu), les wikis (per editar textos de forma col·laborativa) i les intranets (per gestionar equips, tasques i informació).

A part de les seves pròpies pàgines web, els col·lectius també s’han llançat a la utilització de blocs gratuïts, que segons Joan Cuevas, de la Fundació Pere Tarrés, han representat una autèntica revolució: "Ara les entitats tenen a l'abast pàgines web potents, gratuïtes i fàcilment editables. A més, els blocs peremeten aglutinar la majoria d'eines, funcions i perfils que tenen a la xarxa".

El Facebook és una de les eines més utilitzades. “Les entitats que fan intervenció directa, que són molt properes a la gent, utilizen molt el facebook”, explica Joan Cuevas. El Twitter està creixent però té un perfil més professional que pot interessar només a un determinat tipus d’entitat. Algunes universitats com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i la Universitat de Barcelona (UB) ja tenen perfil de Twitter,però en general encara no es fa un ús tant gran d’aquesta eina com el facebook.

Una altra eina per treballar a nivell intern seria el nou “Google for Nonprofits”, que reuneix totes les aplicacions que té Google adreçades a les ONG. Pel que fa al treball col·laboratiu entre diverses entitats, la plataforma de difusió Xarxanet.org és un bon exemple.

Per a Jaume Albaigès, enginyer que treballa en el desenvolupament d’estratègies tecnològiques per a ONL, “es nota un creixement important de l’ús del vídeo com a canal comunicatiu i de motivació a través de plataformes com Youtube, Vimeo o Blip. També comencen a aparèixer algunes aplicacions pròpies del sector, com Actuable, que permet generar peticions d’incidència política de forma molt senzilla”.El programari lliure també ofereix molts possibilitats per navegar per Internet, editar textos, imatges, so... alguns exemples son el Firefox,  Joomla! i Gimp.

▲ Tornar a l'índex

2. Ciberactivisme i seguretat

“És cert que de la mateixa manera que les xarxes permeten potenciar el paper dels activistes, els governs i altres actors també tenen més elements al seu abast per saber qui són aquests activistes que els pressionen o denuncien” afirma Jaume Albaigès, que explica que recentment ha sortit a la llum el cas d’alguns governs que aprofiten fotos de Facebook o Flickr per identificar els manifestants: “No cal ni que les fotos les faci la policia!”. 

Hi ha organitzacions o grups que desenvolupen eines que ajuden als activistes a fer més segura la seva activitat, particularment en contextos de poc respecte als drets humans. Els activistes en xarxa reben el nom de “hacktivistes” o ciberactivistes i es pot trobar força informació sobre la seva activitat a hackerspace barcelona.

En el seu moment Wikileaks va muntar un sistema que li permetia rebre filtracions mantenint la seguretat dels seus confidents. Hi ha altres eines con Tor, que ajuden a navegar sense deixar rastre o deixant un rastre difícil de seguir.

Altres moviments socials utilitzen el N1 (que és com una xarxa social, però amb un alt grau de seguretat i encriptació), el Marsupi (un servidor autogestionat que a la pràctica es dedica a la investigació i a treballs mantenint blocs, wikis, llistes de correu, gestors de continguts...) i Riseup (permet compartir arxius en un alt grau de seguretat). Molts dels col·lectius que utilitzen aquests programes ho fan sobre la xarxa lliure Guifi.net, que és una xarxa d’accés obert i neutra on quan algú es connecta estén la xarxa i obté connectivitat, és a dir, es pot accedir gratuïtament a Internet a través d’aquesta xarxa ciutadana que és propietat de tothom que hi participa i es va estenent per diferents nodes del territori.

En altres eines més populars, com Facebook, hi ha un sofisticat sistema per a determinar quins continguts o quines dades poden veure o deixar de veure els altres usuaris, però per Albaigès “ni els usuaris hi solen prestar molta atenció ni són prou intuïtius”.

▲ Tornar a l'índex

3. Un canvi de paradigma

Encara que són moltes les eines que permeten publicar i difondre continguts “moltes entitats desconeixen les possibilitats de cada eina i normalment no tenen una estratègia predefinida” , explica Jaume Albaigès. Per ell a part de l’estratègia també falta introduir un factor valoratiu: “La majoria d’organitzacions no tenen cap dada real sobre l’impacte que pot estar generant la seva activitat a través de la xarxa”.

A moltes organitzacions els hi costa adaptar-se al canvi tecnològic, per a Joan Cuevas cal perdre la por a compartir idees, aprendre a fer la informació atractiva i aprendre també que cal perdre temps per a compartir informació i fer equip.

De moment ja fa anys que es porten a terme diverses iniciatives per formar a entitats i col·lectius de tot tipus en l’ús de les noves tecnologies. Una de les entitats que realitza aquest treball és l’Associació per a Joves TEB, que  forma i assessora joves en aquests temes.

▲ Tornar a l'índex

4. Universitaris en xarxa

Sembla que els universitaris tot i tenir molta presència a títol individual a Internet, no treuen tot el suc que podrien treure (conscient o inconscientment) de les oportunitats que ofereix la xarxa a nivell associatiu. Tot i així, hi ha varis projectes que val la pena comentar.

De la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han sorgit vàries iniciatives relacionades amb Internet i les noves tecnologies, encara que no estan estretament vinculades a l’associacionisme universitari. Seria el cas de Generatech, que amb una mirada de gènere treballa amb la tecno-cultura audiovisual, d’aquesta forma es creen xarxes de dones i material relacionat amb temàtiques de gènere.  Per la seva banda, l’associació estudiantil GNUAB és un col·lectiu de difusió de programari lliure de la universitat. Un altre projecte que ha anat guanyant molta popularitat des de la seva creació ha estat Patatabrava, una web que van crear uns estudiants amb continguts interessants per la resta de la comunitat universitària: apunts, frases cèlebres dels professors, fòrums, xats, espais personals per a cada usuari, blocs, etc.

Evidentment no només a l’Autònoma es donen lloc iniciatives d’aquest tipus. Ràdio Art és una ràdio gestionada per universitaris i té la seva pròpia plana web des d’on es poden escoltar tots els programes. És la ràdio universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encara que està oberta a tothom que vulgui escoltar-la i participar.

A partir de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya varis estudiants van ocupar durant mesos el Rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). Fruït de l’intercanvi de coneixements i experiències que es van produir durant aquells mesos i després del seu polèmic desallotjament, molts estudiants que havien estat ocupant aquest espai van formar la Universitat Lliure La Rimaia. Lagent de La Rimaia dóna molta importància a Internet i les noves tecnologies i sempre acull xerrades i tallers de formació relacionats en aquestes temàtiques, de fet treballa de la mà d’altres col·lectius com Marsupi.

Les assemblees de facultat també tenen el seu espai a la xarxa a través dels diversos blocs que té cada assemblea. Pel que fa sindicats estudiantils com el SEPC i l’AEP, aquest tenen pàgines web atractives i amb actualització constant. A part, també estan presents a les xarxes socials a través de facebook, on aconsegueixen un contacte més proper amb l’estudiantat. Al facebook també hi podem trobar altres col·lectius universitaris com Dolça Lluita o l’Autònoma Rebel. L’Hortet de l’Autònoma (un projecte d’agricultura ecològica autogestionat per estudiants) o Estudiants en Lluita, són exemples d’altres col·lectius universitaris que tenen pàgines web pròpies.

En l’àmbit de la cooperació i el voluntariat, l’Associació d’Universitaris per a la Cooperació (AUCOOP), un associació formada per estudiants universitaris de la Universitat Politècnica de Catalunya, també té una pàgina web on informa de totes les activitats que realitza. Per la seva banda, els estudiants que estan en fent el Voluntariat de les Nacions Unides també tenen el seu bloc per anar informant de les seves vivències. Els voluntaris i voluntàries de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) també poden seguir l’activitat d’aquesta l’entitat i comunicar-se a través del facebook.

▲ Tornar a l'índex

5. La presència a Internet

Amb tot aquest canvi de paradigma cada vegada es fa més evident la importància d’estar present a Internet. Joan Cuevas afirma que “està clar que si una entitat no està a la xarxa està perdent un gruix de públic enorme i està deixant d’apostar per un mitjà de comunicació que està en constant creixement”.

Per a en Julià Mestieri, membre del GNUAB, cal plantejar que és l’associacionisme o l’activisme en xarxa. Per una banda es podria entendre que és l’ús de la xarxa per part de les associacions, per l’altra també es podria entendre com el tipus d’associacionisme que es fa íntegrament o principalment a través de la xarxa. “En el primer cas ja es pràctica molt, moltes organitzacions estudiantils tenen el seu espai web o fan difusió a través de la web de l’ETC o via mail”, valora en Mestieri. Per a ell mereix una menció especial l’ús de xarxes socials per la difusió de diferents activitats, festes universitàries o casos més polititzats com la Festa Major de l’Autònoma. Pel que fa al segon cas, hi ha associacions com el GNUAB que s’organitzen principalment en base una llista de correu. “Les oportunitats d’Internet són clares, en quan a la difusió és una forma gratuïta d’arribar a molta gent, a més de més senzilla que cartells i octavetes. També et permet tenir discussions sense requerir una trobada dels membres en un espai/temps concret”, afirma Mestieri, que creu que per contra es posen de manifest dos dels problemes clàssics d’aquestes eines: la censura i la dependència (deixar d’utilitzar les altres vies per arribar a la gent). En aquest sentit, l’associacionisme en xarxa per a Mestieri no és imprescindible perquè hi ha altres mitjans de difusió i organització.

Jaume Albaigès considera que “aparentment el col·lectiu universitari hauria de ser un usuari poderós de tots els recursos que la xarxa ofereix, però per a molta gent l’associacionisme universitari és la primera experiència d’organització col·lectiva i té una durada molt concreta i això podria portar a que no s’aprofitin del tot les eines que es tenen a l’abast”.

▲ Tornar a l'índex

6. Mirant al futur

De moment sembla que les persones universitàries utilitzen les oportunitats que el hi ofereix Internet principalment per establir canals de comunicació, però encara falta la interacció que suggereix la web 2.0. i crear més campanyes de mobilització a través d’Internet. En aquest sentit, el tradicional correu electrònic o les llistes de correu són les eines que assoleixen més aquesta funció.

Per a Mestieri s’ha de deixar passar el temps per a valorar  si Internet serveix perquè la gent s’involucri més en les reivindicacions estudiantils: “El que si que és cert és que en aquest sentit hi ha bons precedents amb les crides contra les retallades que ressonen per les xarxes socials i tenen una clara repercussió al carrer”.

▲ Tornar a l'índex