Les notificacions fiscals han de respectar el domicili indicat
Comparteix
-
Es essencial tenir ben configurats els canals de comunicació amb l’Administració. Font: Canva. -
En cas que una entitat rebi una notificació en un lloc no designat, és important actuar. Font: Canva.
El Tribunal Suprem recorda que el dret a la defensa comença per rebre correctament l’avís.
Una sentència recent del Tribunal Suprem posa límits a la flexibilitat de l’Agència Tributària a l’hora de notificar procediments fiscals. Quan el contribuent ha designat un domicili específic per rebre notificacions dins d’un procediment administratiu, la notificació ha de fer-se en aquest lloc, encara que les persones jurídiques, per defecte, tenen l’obligació de rebre-les per via electrònica. Aquesta resolució reforça el dret a la defensa i la confiança legítima en les relacions entre ciutadania i administració.
Un cas que marca jurisprudència
La sentència 902/2025 del Tribunal Suprem resol un cas en què l’Agència Tributària va imposar una sanció de 20.000 euros a una fundació, notificant-la per via electrònica, malgrat que l’entitat havia designat com a domicili de notificació un domicili diferent, que era el del despatx del seu advocat i representant legal en el procediment sancionador iniciat.
Els tribunals de rang inferior en els quals es van presentar els primers recursos a la sanció van considerar vàlida la notificació, però el Suprem, en darrera instància, va estimar el recurs i va declarar que la notificació no era vàlida. El motiu? L’Agència Tributària no havia respectat el domicili de notificacions indicat de forma expressa en l’escrit d’al·legacions que es va presentar, vulnerant d’aquesta manera el dret a la defensa i el que estableix l’article 46 de la Llei General Tributària.
Què implica per a les entitats?
Aquest precedent judicial afecta directament les entitats del tercer sector, especialment aquelles que externalitzen la gestió legal i fiscal. Si una entitat es troba immersa en un procediment administratiu amb l’Agència Tributària, i ha indicat un domicili concret a on vulgui rebre les notificacions relatives a aquell procediment, com ara el despatx d’una gestoria, l’Administració ha de respectar aquesta indicació.
Fer-ho en un altre lloc, encara que sigui la seu electrònica, pot comportar la nul·litat de la notificació. Això és especialment rellevant en procediments sancionadors, on una notificació incorrecta pot derivar en l’anul·lació de la sanció i la caducitat del procediment. La sentència reforça així el principi de confiança legítima i la seguretat jurídica.
Com actuar davant les notificacions?
Les entitats han de revisar que el domicili de notificació, en cas que sigui diferent del domicili social, estigui correctament registrat a l’AEAT, mitjançant el Model 036 o altres vies censals. És fonamental que, si l’entitat designa a un representant legal extern, aquest domicili als efectes de notificacions coincideixi amb el del d’aquesta persona. Si no s’ha comunicat cap altre domicili per rebre les notificacions, l’entitat rebrà qualsevol comunicat a la bústia de notificacions electròniques de l’AEAT.
Si les notificacions es reben per aquest mitjà, cal assegurar-se que el correu electrònic o el telèfon mòbil associat estiguin actius per poder rebre els avisos de notificació. En cas de no rebre l’avís, i únicament si s’ha designat expressament un altre domicili de notificacions, qualsevol comunicat que pugui comportar una penalització pot ser impugnat per indefensió. Aquesta sentència recorda que el dret a defensar-se comença per saber que s’ha iniciat un procediment.
Què poden fer les entitats si reben una notificació a una adreça incorrecta?
En cas que una entitat rebi una notificació en un lloc no designat, és important actuar amb rapidesa. El primer pas és consultar amb una gestoria o assessor fiscal per valorar si es pot impugnar la notificació per vulneració del dret a la defensa. Si es confirma que no s’ha respectat el domicili indicat, es pot presentar un recurs administratiu o, si cal, acudir a la via contenciosa-administrativa.
Aquesta via pot ser útil per evitar sancions indegudes o procediments que no han estat notificats correctament. La sentència del Suprem ofereix un marc jurídic sòlid per defensar-se en aquests casos i reforça la importància de tenir ben configurats els canals de comunicació amb l’Administració.
