La planificació de la tresoreria a les entitats
Comparteix
-
El punt de partida del pla ha de ser el saldo de tresoreria disponible, ja sigui en un o diversos comptes bancaris o a la caixa. Font: Canva. -
Com en el cas dels ingressos, cal analitzar l’històric de pagaments i estructurar-los per categories i venciments. Font: Canva.
La gestió de la tresoreria és clau per assegurar la continuïtat de l’activitat de les entitats.
En els darrers temps, la conjuntura econòmica pot haver causat un cert retard en el cobrament d'alguns dels ingressos que les associacions o les fundacions tenen pendents de cobrar. Això pot provocar situacions de tensió de tresoreria, ja que en determinats moments l’entitat pot no disposar de prou liquiditat per fer front a les seves obligacions de pagament.
Per evitar que aquesta situació esdevingui un problema greu, és molt convenient que l’entitat disposi d’una bona planificació de la tresoreria.
Aquest recurs ofereix pautes pràctiques per planificar cobraments i pagaments, anticipar tensions de liquiditat i millorar la presa de decisions econòmiques.
Cal disposar d’un programa o eina informàtica específica?
Tot i que al mercat existeixen diversos programes informàtics específics que poden ajudar les entitats a elaborar el seu pla o previsió de tresoreria, sovint el mateix programari de comptabilitat que utilitza l’entitat ja disposa d’alguna opció per controlar les previsions dels moviments de tresoreria. Aquestes funcionalitats permeten fer un seguiment dels cobraments i pagaments previstos i detectar possibles tensions de liquiditat.
En el cas que el programari comptable no incorpori aquestes opcions, o bé que l’entitat no pugui o no vulgui portar aquest control mitjançant un programa específic, no cal recórrer a solucions complexes. Amb un full de càlcul, com ara Excel o eines similars, es pot fer perfectament una planificació de la tresoreria, sense necessitat de complicar-se gaire més.
L’element clau no és tant l’eina utilitzada com el rigor i la constància en la introducció i actualització de les dades, ja que una previsió acurada és fonamental per a una bona gestió econòmica.
Quina informació ha de contenir el pla de tresoreria
El punt de partida del pla de tresoreria ha de ser el saldo disponible que tingui l’entitat, ja sigui en un o diversos comptes bancaris o bé en la caixa efectiva. A partir d’aquest saldo inicial, cal anar incorporant totes les previsions de cobraments i pagaments per als períodes que es vulguin planificar.
Pel que fa als cobraments previstos, cal tenir en compte totes les factures emeses habitualment per l’entitat, així com les quotes que s’hagin de girar per un import i una data fixada. També és important incloure els cobraments amb data estimada, com ara les subvencions, especialment les ja concedides, però també aquelles que l’entitat rep amb una certa habitualitat. Aquesta estimació es pot fer a partir del pressupost anual d’ingressos o, si no se’n disposa, analitzant la informació històrica de la comptabilitat.
Pel que fa als pagaments previstos, cal incorporar amb signe negatiu totes les sortides de diners, tenint en compte tant la informació de la comptabilitat (factures ja registrades i no pagades, impostos pendents de liquidar) com els pagaments periòdics habituals, com ara subministraments, lloguers, nòmines, préstecs, impostos, seguretat social o assegurances. També s’hi han d’afegir les inversions o despeses no habituals previstes.
Un cop fetes aquestes operacions, l’entitat obté una estimació del saldo disponible en cada període, fet que permet detectar possibles dèficits i prendre decisions amb antelació.
Com actuar davant possibles tensions de liquiditat
La planificació de la tresoreria permet identificar amb temps aquells moments en què l’entitat pot trobar-se amb descoberts de saldo o situacions de manca de liquiditat. Disposar d’aquesta informació és clau per poder actuar de manera preventiva i evitar situacions de tensió financera.
Quan es detecten aquestes situacions, l’entitat pot valorar diferents opcions, com ara renegociar deutes amb proveïdors, sol·licitar un crèdit o un préstec, o bé avançar cobraments en la mesura del possible. De la mateixa manera, la planificació també permet aprofitar les possibles puntes de tresoreria per fer inversions temporals o gestionar millor els recursos disponibles.
És important indicar clarament en la previsió quins cobraments i pagaments són certs i quins són estimats, per evitar decisions basades en una confiança excessiva en ingressos que encara no s’han materialitzat.
Quin horitzó temporal ha de tenir la previsió
L’horitzó temporal amb què s’ha de preparar el pla o pressupost de tresoreria dependrà de les circumstàncies i la mida de cada entitat. No totes les organitzacions tenen les mateixes necessitats ni el mateix volum de moviments econòmics.
El més habitual és fer una estimació a curt termini, amb una previsió d’entre dos i tres mesos, que permet gestionar el dia a dia sense haver de treballar amb una gran quantitat de dades. Aquesta previsió ajuda a prendre decisions immediates i a resoldre possibles tensions puntuals.
Alhora, resulta molt útil complementar aquesta visió amb una estimació anual, que ofereixi una perspectiva global i permeti valorar si l’entitat podrà finançar les seves activitats amb comoditat o si haurà de cercar alternatives de finançament.
Com donar la màxima utilitat al pla de tresoreria
Perquè la previsió de tresoreria sigui una eina realment útil, cal que es revisi i s’actualitzi periòdicament amb tota la informació nova de què es vagi disposant. La concessió d’una subvenció, la utilització d’una pòlissa de crèdit o qualsevol altra circumstància que alteri les previsions d’entrades i sortides de diners s’ha de reflectir al document.
Mantenir el pla actualitzat permet que la informació sigui fiable i que serveixi realment de suport a la presa de decisions. Qualsevol variació pot tenir un impacte important en la situació de liquiditat de l’entitat, i per això és fonamental que la planificació de la tresoreria sigui un document viu i revisat de manera continuada.
