Cal deixar enrere la cultura de la subvenció

Crec que la cultura de la subvenció que s'ha establert a la nostra societat ha incidit especialment en les entitats que treballem en l’anomenada Cultura Popular. Per aquest motiu, la retallada en aquesta font d’ingressos pot afectar un cert nombre d’aquestes entitats. Cal, ja, dialogar amb la gent de base per conscienciar-los que, gairebé segur, res tornarà a ser com abans i que caldrà rascar-se la butxaca, poc o molt, per poder seguir fent les activitats pròpies de l’entitat i, fins i tot en alguns casos, per al seu manteniment. Almenys, durant el temps que les entitats “aprenguin” a aconseguir fonts de finançament alternatives i a reduir costos no directament vinculats a les activitats primàries. Em temo un cert degoteig de persones per a les quals la motivació de “mantenir la flama” pot no compensar una certa despesa associada. També és cert, però, que les noves incorporacions seran plenament conscients dels possibles costos. La gestió per part de les entitats d’aquest fenòmens marcarà la seva possibilitat de supervivència.

El voluntariat no s’ha de convertir en mà d’obra barata

L’antic esperit voluntari ha estat substituït parcialment pel suport econòmic a les ONG. Hem passat d’un altruisme actiu i participatiu a un recolzament econòmic a aquells que encara queden, o bé a organitzacions que poden finançar professionals o semi-professionals per fer determinades funcions. Per mi, el repte és que el voluntariat no es converteixi en mà d’obra barata. L’alt nivell d’atur, sobretot del jovent, facilita la figura d’un “voluntari” rebent una petita quantitat de diners per fer una feina de caràcter social que un professional del sector no faria per aquell preu. Des de cert punt de vista, seria el tancament del cercle: ajudem tant a qui no té possibilitat de guanyar diners com a qui necessita d’uns serveis que no pot pagar a preu de mercat. Per a mi, això no és voluntariat.

Torna a la pàgina reptes de futur